CBXR2010

Costa Brava Xtrem Running 2010 

Me’n vaig anar divendres totsolet cap a Blanes en ganes de fer una bona cursa. Una miqueteta de pressió he de reconèixer que me l’havia posat. Aquest ultra era l’objectiu per a la primera part de la temporada una mica carregadeta, a cursa per cap de setmana: 3 maratons d’asfalt, una de muntanya, dos de més de 60 km, unes quantes del circuit Terres de l’Ebre... 

La CBXR versió Xtrem (hi ha la versió Challenge més curta) és una Ultra per etapes de 180 km. Divendres la tarda són 25 km de Blanes a Tossa de Mar, dissabte 100 de Sant Feliu de Guíxols a Roses i diumenge 55 de Roses a Portbou. Es segueix en la major part del recorregut el GR 92.

Esta vegada canvi de papers, en lloc de fer de manso, he hagut de buscar qui em fes de manset o manseta. Com l’estratègia en aquestes curses és molt important vaig decidir que un bon manset seria el Paco Robles, així m’ho va confirmar el Massa i Paco va acceptar encatat.

El divendres juntament a les dues versions de la CBXR es corre la Selva Marítima. En total som més de 500 corredors a la sortida de Blanes a les 3 de la tarda. Una setantena de la Xtrem, més uns 200 de la Challenge i uns 200 més de la Selva Marítima. M’encanto una mica a la sortida, a més de la paradeta a pixar, i tinc una faenada per agafar al Paco. A meitat recorregut arribo al seu grupet, van quatre de la Xtrem i la meva sorpresa: qui fa de manset és el Jaume Terés! Ho vaig tindre claríssim: quieto aquí! Arribem a Tossa en 3h 15m la mar de còmodes i pensant en los 155 km que quedaven.

Dissabte, els corredors de la Xtrem ens despertem a les 3 de la matinada, a les 4 al bus, a les 5:30 sortida. Tornem a fer el grupet del dia abans: Paco i Jaume, més Grego, Marta Prat i un servidor, també ens va acompanyar en Dani uns 30 o 40 km. Des del primer moment una estratègia molt conservadora, tot i que no hi ha molt desnivell, 100 km són 100 km i encara queda diumenge. Tenim moments de tots colors, que si un acudit d’un os que es persegueix mitja cursa i part de l’etapa de demà, que si em fotria un bocata de pernil... De Pals (km 45) a Cala Mongo (km 75) es fa molt pesat i he tingut varies crisis (calor, genoll, llagues, i bessó). Al 85 començava lo millor de tot lo cap de setmana, i dic millor perquè és de les coses que més m’han agradat, duríssim, com vaig pensar en Puça: 15 km de platja (arena) fins a meta. Al final ens ha costat 15 hores i mitja i hem arribat molt sencers.

Diumenge, a les 4 a l’aire i a les 5:30 sortida de davant l’hotel. El Jaume ha comentat de sortir tranquil per calentar però que té ganes de córrer. He tapat malament el bidó, i als 500 metres vaig l’últim, remonto i em trobo que en Jaume i Grego ha sortit disparats i em quedo amb el Paco i la Marta. Marta posa un bon ritme i Paco es queda als primers km, resultat: canvi de manset per manseta. Marta ha marcat un ritme des del principi que no ha decaigut en tot lo dia. Hi ha tres o cuatre pujades i pistes molt corredores. A mi se m’ha fet una mica pesat de Port de la Selva (km 35) fins a Colera (km 48), uns tobogans al costat del mar corredors, el ritme que posava la Marta se’m feia difícil de seguir. Hem fotut molt bon temps, menys de 8 hores. Llàstima que no han estat prou perquè Marta fes segona. El dia abans havia acabat quarta, la tercera abandonava i a la segona la passem al kilòmetre 2 o 3 amb els rumors que el dia abans havia acabat molt tocada. Li hem tret mitja hora, el mateix que ella ens va treure el dissabte, però divendres ens havia tret 6 minuts.

La cursa m’ha agradat molt, moltíssim. Personalment m’ha anat molt bé, em sembla que no tinc res cascat, al menys d’importància. Felicitar al Xavi Marina i companyia pel xou que ens han organitzat. Agrair a tots els corredors i acompanyants que han fet que m’ho hagi passat tant bé, i molt especialment als cinc companys de cursa. 

HE XALAT MOLT, MOLTÍSSIM.

Lo manso