13 d’abril 2010

Matxos 2010

Aquest cap de setmana tenim la Marxa "Pels Camins dels Matxos 2010" una marxa que ja tenim fixa al nostre calendari particular, aquest any hi anem un total de 8 corredors, Fran, Elena, Rosa, Isa, David, Paco, Perales i Ernesto.
Fem una mica de memòria amb les fotos de l'any passat: http://picasaweb.google.com/isaarasa60/Matxos200902#

5 comentaris:

Anònim ha dit...

be, despres de la selva del camp, pareix que tornem a coincidir en una marxa, soc Ivan de la rapita, que us vaig a companyar durant un bon troç a la selva del camp, que va ser un plaer i a vore si us puc seguir una ratet als matxos, que esteu fets uns cracks... a vore que tal hem var aixo sembla que comença a ser una mica mes dureta que la selva, pero en l'anim alt, be fins el cap de setmana per vic i torello.

marten de la bovine ha dit...

molta sort ,pronte tornare a fotre guerra,pareu conte si aneu a lhotel(casa de barrets)que vam estar l'any passat.
ivan no se qui ets pero molta sort,es dureta pero si pots anar en ells-es no tindras problema.
salut i courage marti

leo ha dit...

qUE VAGI MOLT BÉ A TOTS I TOTES. Ja m´han dit que es molt dura pero molt bonica. Espero algún any poder la fer. Anims

Fran ha dit...

Crònica d’una no compareixença a Matxos

Ja poso per davant que això no és una crònica d’una cursa....ni tampoc una crònica i sabent que intento publicar-la a un blog de traileros/eres, tinc clar que rebré......

Ara com ara encara no sé si Carlos va fer-la o no; si no vas fer-la per no tenir la inscripció, creu-me que ho sento, però a les 23,30h. de dissabte ho tenia tot enllestit per aixecar-me a les 4, i a les 4,15 fer el trajecte kstelldfels-Torelló: impressió del perfil, impressió del “com anar-hi” del google maps, motxilla amb els pals, guants i polaines perquè donaven pluja, fins i tot, un em va enxampar adquirint carbohidrats a mansalva lo divendres abans de marxar (lo que no pueda haser el hombre que lo hagan los sobressitos).

En fi, que igual que a les 22,30 sopava i me n’anava a dormir amb la meva minuda (la de 2 anyets), i que dues hores després de tos rera tos de la petita vaig pensar que havia d’anar-hi perquè si no havia fotut una cafrada a Carlos, a la 1,24h. seguint la tos i no trobar més remei que comptar cada quants segons es repetia la tos vaig decidir que ja n’havia prou: tenia un passe arribar a torelló sense estar massa preparat (o gens) pels darrers dos mesos de “no salut” (que no insalud), un altre passe anar amb la conjuntivis recient adquirida al “no salut” el passat dijous i sortint de la rinitis, fins i tot tenia un passe saber que fent Matxos o un tros, estaria tota la setmana fet un asco per l’esperada baixada de defenses......però Matxos, pel que havia vist i sentit era Matxos (d’aquí en ser el primer en inscriurem....), però pel que no passava era per sumar a tot això dormir màxim un parell d’hores (a les 3,08 encara seguia la tos i tampoc les hagués dormit), agafar el cotxe solt cap amunt, fotre’m lo tute al que estava predisposat inicialment, tornar a baixar, recollir la family i seguir baixant.

Algú posarà l’adjectiu que hi posarà, però després d’haver començat la temporada molt i molt esperançat, passar a perdre’m lo Miravet de Benaiges, La Selva de Pep, l’abandó de Campredó i la 1ª marató de muntanya a la Sènia, quedar-me al llit poder era posar-hi tres dits de front i no treure’n un parell (si és que mai hi han estat....), esperant que la decisió fossa un punt d’inflexió, una minicura pel “no salut” i pensant en Xerta i les inscripcions de la Núria-Queralt, i sense deixar de pensar en la cafrada que poder havia fet a un PTL.......

Anònim ha dit...

la veritat es que el un goig veure la Isabel i el Mauro fent activitats conjuntes. Una parella qs'aguanten molt be .