13 d’abril 2010

SIEMPRE NOS QUEDA PARIS.

Objectiu aconseguit. La tercera al sac.
El divendres per la tarda vam marxar cap a Barcelona, part de la meua família , a buscar el tren direcció Paris. A l´estació ens vam trobar en Tara, Paco Murall i la seva dona.El dormir al tren una experiència diferent.A les 9 matí ja estavem a Paris. Per cert a Paco ja no el vam veure més.Vam anar cap a l´ hotel on mos eperava Lo manso i Montse, a buscar els dorsals , impressionant la cua que havia, i el pavelló enorme, vam dinar pasta i vam poder conversar en altra gent que feia la marató, italians, portuguesos.Vam fer una mica de turime però en autobús i desprès a una pizeria que ens van recomanar. Ens ho vam passar molt bé.Una mica de nervis i a descansar per a la marató. Molt d´ambient , una passada, em vaig despedir de la família i cap a línea de sortida. Tara i Paco em vam aixecar per a que mires quanta gent havia. IMPRESSIONANT, es una marató que recomano...
Ens vam posar al de 3.45 i sobre el km 8 els vam adelantar, anavem prou bé passant a gent , però al km 30 vaig notarme un dolor a la cama que em va començar a asustar, era un avís. Ja al km 35 la cama esquerra es va bloquejar, una estirada molt forta i enseguida em vam posar reflex i vaig continuar. Estos 7 km van ser un sofriment i gràcies al suport i ànims del Manso i Tara vaig poder acabar la marató.Sempre estos últims km els recordo amb molta euforia però en esta la cama em va passar factura. Contenta perque la vaig poder acabar i per la nit ho vam cel.lebrar tots en un xampany francés boníssim

.I ARA A FER UNA MICA DE BONDAT I A ESPERAR QUE EM DIU EL TRAUMATÒLEC. 
Besets LEO


Més fotos 

10 comentaris:

PUÇA ha dit...

Leo ets molt " gran " ara descansa un poquet que portes un ritme que no es normal, se que si vulgueses en faries 3 més però no cal descansa i recuperat, per cert mil gracies per tot el teu suport i de la teva familia, t'ho agraeixo molt.

Leo ha dit...

Per a gran tu pel que has fet i com has quedat a la general. El dilluns quan et van rebre a l´ayuntament jo encara estava de viatge tornant de Paris. Moltes felicitats de tota la meua familia i ara a descansar una mica i a comprarte el traje de la boda. Per cert ens vas fer patir pero ha valgut la pena.

Anònim ha dit...

Vaya parella, no saps qui es més gran dels dos, a un li diuen Puça i a l'atra la minuda!!

Anònim ha dit...

Moltes felicitats Leo, Paco i Tara!!vaia chulada!algúnnn diaa......jejjej.besets

Anònim ha dit...

Moltes felicitats Leo, Paco i Tara!!vaia chulada!algúnnn diaa......jejjej.besets

isa ha dit...

Leo ets una lluitadora com poques. Tu no plegues ni que et maten, sempre aguantes hasta el final.
Enhorabona i ara a recuperar-te que aquesta temporada encara espero compartir amb tu alguna que altra curseta.

Isa

Javi ha dit...

Molt be Leo
veig que la teva capacitat de sufriment supera limits, ets una lluitadora nata, enhorabona pel 3er al sac, ara a fer bondat, als altres tambe

Davidph ha dit...

Felicidades chic@s!!! Debió ser espectacular!!! Ahora Leo a descansar para estar de nuevo dando mas guerra. Tara, veo que ya estás recuperado del todo. Paco, tu como siempre, eres inagotable.
Enhorabuena a los tres!!!!!

Kaiko ha dit...

Felicitats campions!

Com m'agradaria fer la Marató de la meva antiga ciutat... Algun dia seguiré les vostres petjades!

3 maratons en tant poc temps no estan a l'abast de tothom!

Espero que el dolor a la cama no sigui res i que mos puguem veure ben aviat per les curses.

Salut!

reyes ha dit...

Moltes felicitats Leo, i despres diuen de mi, ficat be que aquest any has de donar guerra per mi... Petonets i cuidat'.