07 de juny 2010

ULTRA TRAIL SOBRARBE

http://www.diariodelaltoaragon.es/Deportes/NoticiasDetalle.aspx?Id=634122
ULTRA TRAIL SOBRARBE, QUI VA DIR QUE ELS EXTREMS NO EREN BONS?? 
PRE-ETAPA  
Els Uequeros s’aproximen!! Hora de sopar i carregar piles per als 42km! Com no, dir que les costums són les costums i per tant les primeres “rises” ja es fan notar. Al primer sopar de l’hotel ja es podia sentir “l’ambientillo” característic dels uequeros; bona hidratació i logística del track by Tara; tot ben estudiat però fins el km 17!!! Després d’aquest “campe qui pugui”.

PRIMERA ETAPA, L’ESTEL ASTRE DELEITANT-MOS AMB LA SEVA PRESÈNCIA!! 

Engeguem motors a les 7.15 a la cafeteria, ais no! a les 7 en punt!! Los duendecillos nocturnos així ho van decidir, no xiques?? pastetes i cafès i primera parada tècnica als wc més propers, anem cap al pavelló i aquí comença el primer repte!!
He de dir que la meva motivació no estava molt fina, per no dir inexistent, però les ganes d’endinsar-me en aquest terreny nou per a mi em donava l’espenteta que em faltava, així que, aquesta etapa volia agafar-la amb tranquil·litat i una mica al meu rotllo. Semblava una puceta seguint al grup fins que em  vaig despistar una mica en un dels paisatges més espectaculars que he vist mai a una cursa, ja sabeu, muntanyes amb llacs d’un blau intens que enlluernen, senderes amb pedretes d’aquestes que hi trobes el mon a sota, Harleys Davidson amb pilots que desorienten o entretenen!! En fi, que hi farem, una que es despistada!! Mala sort la meva que el recorregut no estava preparat per anar amb moto, si no, algun altre recurs hagués buscat, però no hi vaig tenir tanta sort i vaig haver de continuar la meva aventura en solitari, 22km més arrossegant-me sota els 34º  que ens queien a sobre!! UFF!! Però si m’havia promès que mai més faria la cursa del Llop!!!
Buscant recursos per a patir el mínim em vaig engegar el mp3 i xino xano ja arribaré!! En un dels últims avituallaments on ja la gent anava plegant per culpa de la calor em trobo a la Reyes que decideix seguir amb mi fins al final (gràcies Reyes per animar-me fins al final en aquest tram tan dur), així que, al ritme de la Reyes perquè jo ja “d’això” no tenia arribem al poble i SORPRESA! S’havia de pujar fins la plaça, si sí, la típica a la qual s’accedeix pujant un munt d’escales que, tot s’ha de dir, quan només ho fas per arribar a fer-te una cerveseta xales però al final d’una cursa així, manda huevos!!! Per fi, últim tram i alguns uequeros ja m’animen, yuhuuuuuu, ja gairebé estic! I pa rematar! Paco i Carlos esperant-me a meta amb la Xibeca a les mans!! Això no té preu! Moltes gràcies xics!! Ens hidratem i cap a la dutxa! Primer dia superat!!
Amb l’escalfament al cos característic d’un dia tan calorós (vaja, això és l’excusa) ens tornem a hidratar  a la pizzeria més propera i a descansar fins la “pasta party”. Pel que respecta al soparillo, excel·lent, sortidor de birra i hidrats per un tub per recuperar!! 

SEGONA ETAPA I CANVI RADICAL, AVUI TOCA PLUJA! 

Després d’una nit a l’habitació de l’hotel amb il·luminacions estranyes al cel i alguna que altra al·lucinació de les presents, ens aixequem amb el segon repte per conquistar. Avui, el cel ja no era tan prometedor però una sensació em diu que per mi serà un bon dia. No sé si alguna fada a l’habitació em va contagiar el seu esperit a l’hora d’enfrontar aquestos reptes o va ser el fet de confiar en la capacitat de recuperació del meu cos, el cas, que tenia ganes d’acabar i aquesta vegada amb el grup!! El meu propòsit, no despenjar-me! Així que, al meu cap només plantejaments positius i això si, el motor més important, la il·lusió!! Recordant “Matxos” de l’any passat em motivo i decideixo que si cal cantaré, si no, deixaré la ment en blanc, si no, si no, que collons!! Només amb la il·lusió he pogut!! Yuhuuuuu!! Sóc una d’aquestes persones que va descobrir el món a sota les pedres, ja que, quan era petita ja acostumava a fer el cabreta com ara, per això estic contenta de tenir l’oportunitat en aquestos reptes de reviure sensacions. Avui he tingut sentiments d’aquestos quan m’he vist dins d’un bosc amb una sendera verda a l’arribada al poble de Ramón!! A més a l’arribada als avituallaments sempre gent coneguda esperant-nos per a rebre a tothom i animar, gràcies David!!
El recorregut de la segona etapa, ESPECTACULAR! Ha estat dels mes bonics i avui sense Harleys! Cascades, barrancs, poblets encantadors, senderes creuant boscos, mes cascades, mes boscos, vale va, una mica llarg si que s’ha fet... però només al final quan després d’imaginar uns quants refugis i Elfos damunt de Harleys a sobre amb les birres a les mans, mai arribava el nostre!!
 Finalment m’he adonat que no em calien motivacions d’aquest tipus, que millor companyia que la d’un grup que anima, que distrau amb algunes intervencions i amb sorolls procedents del cos humà (i no són cançons), que t’empenta amb el “pique” sa quan ningú es vol quedar enrere, en fi, que ja feia dies que tenia ganes de tornar-vos a sentir i de tornar-me a sentir com a part del grup.
Felicitacions als debutants, Alfredo ho has aconseguit!! També a la resta del grup, que com ja vaig dir una vegada, els conillets de les piles de duracell mamen al vostre costat!! I a las rubias, intensament agraïda!!
Enhorabona a tots i una més per contar!
By Campanilla

12 comentaris:

Anònim ha dit...

Campanilla, quina crònica més xula !!
Em sento molt orgullosa d'haver poder compartit amb tots vatros estos dos dies meravellosos, amb molt d'esforç però amb gran il.lusió.
També donar les gràcies a Ramon, David i Reyes pel seu suport i ajuda durant tot el recorregut.

Epero que abans de que marxes a terres americanes puguem tornar a fer alguna que altra coseta juntes.

ISA

Davidph ha dit...

Enhorabuena Ana!!!! sabía que lo harías y ademas que disfrutarias de ello, como así fue.
Y felicidades a los 8 Fantasticos (así os he bautizado en mi cronica). Ya me hubiera gustado haber ido con vosotros disfrutar tanto como lo hiciste. Alfredo, felicidades por tu primera gran distancia, el Tour del Mont Blanc ya está mas cerca!!!
Elena, sigues siendo una maquineta, terminas las carreras con la misma sonrisa que con que las empiezas. Isa, si con la rodilla así, eres capaz de estas cosas, no se yo lo que harías estando totalmente recuperada, el PTL, se te va a quedar pequeño.
Paco, de ti no digo nada que todo se sabe, eres un crack. Carlos, aun estando una temporada inactivo, vuelves por tus fueros, no hay quien te para. Tara, deberías hacer mas de estas, estas como una moto, el sábado ni te vimos en la salida. Y Karim, parecen que los km no pasan por ti, ya sean 20, 40, 60, da lo mismo, siempre te veía totalmente entero, a ti tambien se te va a quedar pequeño el PTL...
Besos y abrazos a todos, ha sido un placer disfrutar estos dos dias con vosotros.

Anònim ha dit...

Moltes felicitats a tots i totes esteu imparables, sou els millors.Anna la crònica molt xula. Pel que veig ha segut molt xula . La veritat es que em feu envejeta, quan fas estes sortides tots junts i units es recorden sempre. Jo a veure si aviat puc tornar en vatros, trobo molt a faltar els entrenos i les tertulietes.

marten de la bovine ha dit...

i jo perdrem tot aixo¡¡¡ no hi ha dret,quina enveija.
feicitats a tots-es,sou unes maquines,gracias Ramon por cuidarme a la tropa.salut
marti

leo ha dit...

M ´HE DEIXAT EL NOM SÓC LEO.

Monrasin ha dit...

Genial crónica Ana!
que grupo mas bueno aparecisteis por el Sobrarbe, coño!!!
El año próximo el doble! (de kilometros no, de Tortosinos y asimilados)

Fran ha dit...

(cason dena, m'ha borrat lo comentari)
Pué esso, que molt munica la cronica, donen ganes de mirar-s'ho pel calendari del 2011.
L'nehorabona als Elfos, moteros i cunillets, i especialment al reguerenc pel seu estreno!!

lo manso ha dit...

Vaja crònica més xul.la. Esta és la nostra campanilla. Bueno, aquest cap de setmana va començar sent una pulguilla però va acabar sent una cabreta, i quina cabreta... que ho pregunten als "bocs" (mascles de cabra, no se si s'ecriu així) que los tlps portabem al pit, que no paraven d'estirar darrera teu.

Pos si xica si que hem xalat molt. Lo finde ha tingut tots els ingredients. Tant els que ens agraden: soparillos, la Claudia inspirada a ratos (dissabte la nit...), una bona colla de corredors i seguidors... com els que no mos agraden (però els desitgem): calor, pluja, kms, pujades, platano-taronja-aquarius...

Felicitar a Alfredo, a la part final i només a la part final feies pinta de patir, encara que no tant que quan ens ho explicaves baixant en la guagua.

No vull deixar-me a la organització: UNA PASSADA. Et porten amunt i avall, semiautosufiència JA! (només vaig menjar dos datils que em va donar Carlos i el camel el reomplia perque s'acalentava), sopar i dos esmorçars, no em vam pendre nota al pasar per un control i em van trucar per si estava be... I per a que tot no siguin floretes, una taca negra: no hi havia cervesseta a les metes, i una coseta a millorar: un o dos avituallaments més complerts. No se com us ho feu amb 30 € (més 5 per a ONGs) Gràcies José Luis i companyia.

I per acabar, tornar a demanar mil disculpes a la Paz pel que la varem arribar a atavalar lo sopar del divendres.

elena ha dit...

Quina crònica més xula Ana!! quin cap de setmana ens hem passat!! per la companyia, pel paissatge, per les sensacions, per les rises, per l'esforç........

A per la propera!!

Anim Leo que en menys que canta un gall ja tornaràs a estar donat guerra!

Enhorabona Alfredo, ho has aconseguit!!

Alfredo ha dit...

Si senyora, en sentiment, Ana ets tremenda !!!!.

Qui m'ho havia de dir .... posar-me a n'estos "fregados", i si vaig patir i si vaig xalar jajaja !!!!

Quantes experiencies noves... anar en "tochos", .... me dien: "sobretot posa la ment en blanc", la ment ? la vista me se va queda en blanc...jajaja...casi m'agafa un "garrotillo", això si la manta térmica no va caldre estrenar-la.

Vaja colla de "bribons", jejeje.
Ana, Isa, Karim, Paco, Carlos, Tara, ha estat un cap de semana inoblidable.

I com s'agraix la companyia i els ànims quan estàs tocat, David, Reyes i Ramon uns cracks!!!

I tu Elena, ...Gràcies per donar-me l'oportunitat de viure aquesta experiència.....


Espectacular !!!!!

Maggie ha dit...

Anna, continues sent la cabreta que porta un duendecillo a dins. Així m'agrada!!.

Alfredo, felicitats per la teva primera marxa de ressistència. Està comprovat que pots en tot.

Als dos i a tota la resta del grup felicitar-vos per ser com sou, una colla de màquines, per l'aguant físic, i uns companys immillorables.

Anònim ha dit...

Tara diu: Un Cap de setmana inolvidable on el lloc de la prova acompanyat del seu paisatge i la seva gent ho han fet especial. Cal destacar com sempre el grup d'amics tan asombrossos i que tan fàcil fan el que t'ho pasis bè. Sou cojonuts. Fins Aviat.