EHUNMILAK

Tinc una sensació rara a l’hora de fer servir la paraula xalar. Però bueno al final xalat si que hem xalat. Perquè és la cursa més dura que he fet mai (això tambè ho diuent les iaies cada estiu: mai en la vida havia patit tanta calor com este estiu). Si algú se la va emprendre com a objectiu va tindre que patir molt però que molt.

Anem per pams, tot i que espero no fotre massa rollo. El recorregut és molt dur (168,5 km i 11.000 m+) i té bastants trams tècnics i algun molt tècnic. A més, divendres i dissabte la climatològica ho va complicar molt. Una mica de pluja, molta boira, molt xiri miri i vent i fred a les parts altes. Sols un exemple: del km 115 al 130 tot per dintre un bosc de faig seguint un GR sense massa desnivell, uns 400 m+ al començament i després un”sube-baja”, ens va costar 4 hores sense encantar-nos. Perquè, la boira no ens deixava veure les marques i la xocolatada que hi havia per la sendera...

La crònica: Los plans que portàvem era arribar en unes 30 hores al km 130 per dormir i fer els darreres 38 km quasi tancant cursa. Ritmet trailero al principi amb alguna paradeta més o menys llarga. Al 40 Carlos ens deixa (que si lo ritme, que si l’esquena...). Al 77 hi ha un macro avituallament estem tocadets i anem lentos, ens dutxem, dinaret, Tara fins i tot un massatge, la gent plega... a tornar-hi. Prop del 100, la pujada de més de 1000, no ens deixen fer la part final del Txindoki, n’estan baixant un amb la monyeca trencada. Al final ens en anem a dormir prop de les tres. Despertador a les cinc i mitja, sortim a les sis menys deu amb els escombres (en van tallar una cinquantena darrera nostre perquè no passessin Aralar de nit i amb boira). Diumenge tot canvia, sol, quasi no hi ha fang, quines vistes... passem l’Aizkorri recordant Zegama. Los últims 18 o 20 km costen de passar, cansats i recorregut no tant espectacular. Acabem molt sencers, l’últim km i mig és creua Beassain i el fem tot corrent. Ens ha sobrat una hora i quart de les 48 que donaven.

Per acabar unes parauletes per a Tara (ell hauria de fer la seva crònica, crec que ens la mereixem). Vaja debut en estes carreres que son una mica més que una ULTRA. I unes per a l’organització pel be que ens ha tractat.  

By Paco Estorach