Núria-Queralt 2010

Llamps i trons

De llamps i trons en el sentit estricte de la paraules en varem tindre, però OKO los llamps i trons quan intuíem una fèmina prop...  En va hi haure un que fins aquest cap de setmana, no li desagradava massa aquella bona tàctica de carrera masculina de seguir un bon culet. Però desprès dels continus episodis de llamps i trons es va tornar per moments “miso...noseque”.

Deixem la introducció a part i anem per la crònica. Elena tenia la NQ (Núria-Queralt) com a objectiu. Com té clara la seva facilitat per triar la sendera on no hi ha marques, feia dies que buscava algú que l’acompanyés. A mi aquesta missió em feia molt de respecte, conec el seu ritme i l’ehunmilak està prop. Tot i això la intenció era provar-ho. A més no em sentia gaire pressionat, ni em sentiria culpable si no l’acompanyava perquè tenia dos màquines més per poder fer aquesta difícil tasca.

A la NQ es surt de un en un. Natros sortim de meitat cap a tras, uns 10 minuts desprès dels primers. Per al meu gust varem arrancar ràpids: les pulsacions pels núvols i les bessons a punt d’explotar. Sort que s’anaven fent taps, alguna baixadeta i triant bones dreceres vaig anar agafant lo ritme i no em vaig despenjar massa del grupet. Fins i tot vaig arribar davant al primer avituallament. Aquí comença la primera de les quatre grans pujades, el Pas dels Lladres, el ritme no està mal. A punt d’arribar a dalt primera tronada de les de veritat, ens quedem xopets i una mica de fred.

Baixada llarguíssima fins a la Molina, lo ritme fortet. Em feia por carregar-me massa prompte de quàdriceps. Més o menys aquí ja estàvem tots al puesto, ja s’havia corregit l’efecte de no sortir tots junts. Emprenem la segona pujada forta, Coll de Pal. Ja tenim aquí los primers llamps i trons entre cometes, quan UNA de verd surt davant de natros: buff, buff... Resultat: una pujada a bon ritme. La putada és l’arriba a dalt, quan Joan diu que està patint molt (mal d’alçada, poc recuperat del llop...), decideix fer la baixada i plegar. A punt d’acabar la baixa (superat el km 40) en un control li diuen a Elena que és la tercera dona, però les bruixes del berguedà li tenen preparada una bona jugada, cada vegada que avança una noia perd una posició. Resumint, desprès d’aquest control que anava tercera superem quatre fèmines i arriba a meta tercera.

La tercera pujada es va fer eterna. Poca pendent i molts “sube baja” picant cap a munt, amb un parell de trams que si que pujava fort. A meitat hi ha un control, quan entrem sortia una dona: llamps i trons!!! L’avancem abans de coronar. Karim ja se n’adonat del percal i comença a desitjar que sigui la darrera dona que trobarem. En quedaven tres més. Elena, per si no en teníem prou, canvia d’intencions. Abans de la sortida parlava de baixar de 20 hores, a meitat carrera no parava de preguntar si arribaríem per baix de 18.

Camí de Saldes un altra noia, mig despengem a Karim. A l’avituallament (reconec que als avituallaments varem perdre temps) quasi no em puc posar cremeta als peus... Sortim mig en lo petardo al cul cap a la darrera pujada d’entitat. Abans de coronar hi ha un control, la tronada de veritat s’està formant i la de les dones torna a prendre grans dimensions (al control estan Mesa i Jacint, em diuen que a uns cinc minuts van dos noies i que Elena va tercera o quarta). Quina ens va caure a sobre. Jo cagadet de tamor, intentant fer memòria del que s’ha de fer quan hi ha tants llamps i peten tant a prop: si llenço els pals, no et pares baix d’un arbre (però si estic al mig del bosc)... després per a colmo Karim ens diu que ha parat a desconnectar lo mòbil, treure tot lo ferro que porta d’amunt (anells, collars...) i no sé quantes coses més. Ens quedem tots xopets i geladets de fred un altra vegada.

A l’avituallament de meitat baixada superem a una fèmina i quasi ens n’oblidem de la que quedava per davant. Lo ritme que portem no és dolent, trotem tot el que es pot i la primera de los dos petites pujades que queden no ens encantem. Ens cau un altre ruixat. Passem el darrer avituallament (queden uns cinc o sis km). A la sortida un paio que anava entrenant en sentit contrari ens diu que Elena va quarta (no pot ser, si dalt anava 3ra o 4ta i avancem a una, ha d’anar 2na o 3ra) i que a prop va un grupet de tres amb una noia molt tocada. Primer se ratlla per si és la quarta i després a saco a per la que portem davant. Pujada i planejar fins al santuari de Queralt: quin fart de córrer. Però l’objectiu no apareix. Ens trèiem les jaquetes, comencem la baixada cap a Berga i a la tercera o quarta revolta s’intueix a meitat baixa un grupet de tres corredors. No m’enrotllo: SPRINT FINS A META. Més de 18 hores, quasi 100km i 5000 m+, i encara queden forces per córrer d’estes maneres. Al final Elena tercera, menys de 18 hores i mitja i com hem XALAT.

By lo manso   


Classificacions