 |
| Descansant al cel !!! |
El passat dia 4 d'agost marxàvem cap a Pont de Suert amb el cotxe carregat de BICIS. Anàvem com a conductor Mauro, copilot Isa i Dani i jo.
Vam arribar a Pont de Suert i ens vam trobar amb la resta a la botiga d'Aramon bike. El cap d'expedició; Alfredo, i els dos La Piedra, jeje, Mònic i Diego ja estaven preparats amb tots els road books i l'explicació feta.
 |
Paisatges molt
variats, dels boscos als prats alpins
|
El dijous va ser dia "dominguero", ens vam aixecar a les 9h i vam començar a pedalejar a les 10h. Només havíem de fer 45km i entre les fotos i les avaries mecàniques a les 15.30h ja estavem a Seira. L'Hotel semblava la Casa del Terror, però va estar bé, vam poder netejar les bicis i tota la tarde a la piscina!!! Guai, guai!!! Relax!!!
 |
| Lo millor de Seira "la piscina" |
Des de Seira cap a Plan amb un total d’una mica més de 6h de bici, el dia va
ser una mica més dur que el primer, van ser 60km, però soportable, encara ens
quedava el pitjor per arribar! Per cert, en arribar a Plan "La caravana de
mujeres" vam anar a saludar al Salamanquillo (super simpàtic!!) i vam
aprofitar per comprar Betadine,eh Alfredo? Que la mercromina és massa
escandalosa!!!!
Després, arribada de l’altra Mónica del grup, i soparillo de
Marajàs amb unes vistes espectaculars i una terraseta de luxe.
 |
| Creuant pobles perduts i encantadors. |
dissabte a les 6:30 tocava el despertador, esmorzar “d’estranjis”,
ja que era massa aviar per a que ens el servissin, i després amb els manguitos
ficats i una mica de fred iniciavem una bona ruta.
 |
| No tot era pujar, però les baixades duren poc |
 |
| Elles sempre somrients (que no es cansen?) |
L’anècdota del
dia va ser poc abans de coronar l’últim port, quan estavem refrescant-nos en un
abeurador de vaques i van venir a fer-nos una visita. Ja veieu al clan femení
intentant fugir de les vaques, però les sabates i el casc estaven sota de les
seves panxes. Una vaca gairebé es fica els guants de Monini!!!! Al final,
gràcies a la generositat d’Alfredo les vaques van veure i nosaltres ens vam
ficar les sabates i el casc i vam marxar.
 |
| Sopant a la terrassa amb vistes a l'Hotel de Plan, tot un luxe |
Després de dinar, tot baixada, fins a Castejon de Sos i dos
punxades, era previsible. Havíem acabat el tercer dia i jo si s’hagués acabat
ja hagués estat contenta, però encara quedava l’última etapa, la més dura de
totes.
 |
| Sort de Monix, les pobres vaques estaven deshidratades |
Així que diumenge va tocar PATIR!!!!!! Només sortir rampes de
terra i pedra molt empinades, que no van deixar pas a cap baixada fins arribar
a l’estació d’esquí de Cerler. Allí, esperavem els entrepans, però no en feien,
així que dos llesques per cap i una mica de pernil a la motxilla i a Pujar la
última rampa de la ruta, a dalt dinaríem aquest fabulós menjar!!!!
 |
| Un últim esforç per a culminar l'etapa reina |
Només eren 3 km, però ens va costar una hora fer-los, UFFFFFFF,
QUIN PATIR!!!!!!! Algun lloc vaig haver de ficar peus a terra, ja que intentava
pujar pinyos, però no quedava res més, i les meves cames no podien amb el que
hi havia. Al coronar, vam decidir menjar una mica mes a baix, només 1 km de
baixada, però aquí si que vam haver
 |
| I després 30 km tots de baixada (tots ?) |
d’anar caminant, i vam trigar una estona a
dinar. Ja només quedava arribar a Pont de Suert, i pareixia tot baixada, però
els quilòmetres passaven súper lents, i
per arrodonir el dia, a una pujada sento CRAC, i... CADENA TRENCADA. Mauro ho
va arreglar i finalment vam arribar a Pont de Suert, completant la ruta de
235km, i obtenir el Mallot de la ruta com a premi per haver-ho acabat.
 |
| Quin equipasso !!!! |
EN RESUM, RUTA MOLT XULA, PERÒ MOLT DURA, JO NO PENSAVA PATIR
TANT, PERÒ VA VALER LA PENA!!!!!!!
By Cris
5 comentaris:
Ostia, si pareixem un equip professional i tot !!!! si vam xalar.....quants records i quantes sensacions !!!!!
Molt bona crònica Cristina.
Sou unes màquines!!! Sobretot els que heu fet totes les activitats de caminar i BTT. Felicitar en especial a Monix. "Has vist com ho has pogut fer?? Ja te veig volant per estes muntanyes".
Ostres quina envejeta!!!!!!
ja veig que vau xalar molt!!
enhorabona finishers!!
ja ho tinc clar... de qui a un mes quan penje les sapatilles me dedicaré a la bici, jeje
Gràcies Maggie! I gràcies a tots els que hem fet junts la setmana fantàstica. Jo estic a un Hotel Spa descansant les cames....jejejej la setmana que vé la meva crònica. Un bessito.
by Monix La Piedra (necessito pair-ho tot)
Felicitats a tots/es!
M'agrada especialment les muntanyes, camins, senders d'aquest recorregut. Quan arribes al coll Cullibert per exemple..., no te preu!
Salut i a disfrutar!
Publica un comentari a l'entrada