L’estiu està ple de festes populars que ens serveixen per retrobar-nos i compartir uns quants dies amb aquells a qui durant l’any no has pogut dedicar-los-hi el temps que es mereixen. Però l’estiu, per als qui es dediquen a omplir el temps lliure corrent, també és el període que serveix per assolir els objectius esportius de la temporada. CCC, UTMB i PTL són els reptes d’alguns de natros i, és per això, que aquest cap de setmana hem fet el nostre ferragosto particular abans de desplaçar-nos lluny d’aquí.
El punt de partida van ser les piscines municipals d’Alfara de Carles. Allà ens asseguràvem que l’aigua de veïns descontents amb la cridòria dels forasters no ens caigués a la testa. Arrancàvem amb retard pel GR-171 en direcció a Paüls i per això vam apretar lo ritme, no fos cas que Tara arribés a Beseit després de les 17h. Després de la primera pujada, fem cap a la Bassa de les Arenes on alguns decideixen que a d’altres els hi ha arribat l’hora de prendre lo primer bany del dia. Passem d’anar a Sant Roc, perquè l’organització no ho té massa clar i, quan estem prop del Pla de l’Hereda, ens aturem una estona a esmorzar. Los que ho fan a l’ombra es tapen. Només un opta per aixopluguar-se sota els primers rajos del sol.
Aquí van algunes imatges:
Jesús Auré
3 comentaris:
A vore si la resta de grup són tan ràpids com Auré i ens expliquen com ha anat des de que ens vam separar baix les Roques de benet i la tornada.
Ho volem saber tot: grupo uno (Tara), grupo dos (la resta), Paco 'stàs aquí'?, momentos Cucut...
Tara no va arribar abans de les 17 a Beceit.
Continuo: La resta del grup, los que continuavem cap a Beceit, desprès d'ascoltar la versió Tara del "no te vayas todavia..." al Coll de Membrado, ens varem separar en dos grups: Lo Fantàstic i menda directes cap les Roques del Benet (a perill de fotre lo gran moment cucut del cap de setmana, sort en vam tindre que no va ser així). Los altres van preferir baixar per la pista i seguir un cartell molt gran, molt gran, que indica la sendera per pujar cap a Roques Benet. Per cert lo cap de grup va tenir que fer tres kms de més, per rescatar d'un moment cucut a los que anaven cap Alfara.
Després de gelar-mos de fred esperant als que pujaven per la sendera "bona" cap a les Roques Benet, van i decideixen dinar. Perales que tornava de rescatar a l'altre grup es pensava que ja baixavem i encara estavem a meitat pujada i no va poder escaqueixar-se de fer cim. Per cert molt xul.lo tot alló de per alla a dalt.
Des d'allí a dalt es veuen en línea recta los tres collets que hem de superar abans d'empendre la pujada final al Penyagalera Buff...
La calor apreta i l'aigua dels camels i cantiplores sembla que s'evapora. Ens tocar repostar a llocs amb no massa garantia sanitària, que hi farem lo monte és lo monte.
Un altre bocata al Mas de les Valls i emprenem lo final: Coll de Xertó i Penyagalera. Tots calladets menos Perales que li fa efecte lo trago de Redbull que li ha donat Tara. Per cert, a Tara lo Redbull li va provocar un moment cucut que ens va fer pensar en que realment si que dona ales i havia anat directe del Coll de Xertó al Penyagalera.
Pugem i baixem lo Penyagalera i los primers banyets a l'Ulldemó a les 18:30. Les més valentes i valents corrent a Beceit, los de l'antreno més cientific després del banyet en cotxe cap a la cervesseta.
A l'endemà vam arrancar a les 7 i vint del matí, després de pasar una nit de mil dimonis: que si la resaca etílica, que si les potetes del soparillo, que si los xerraires de l'altillo, que si la calor, que si l'alergia, que si lo pipi... Primer bocata a la Franqueta, per cert quins bocates més bons, lo segon a l'era del Mas del Marraco. La cella ens feia dubtar de tenir un bon banyet a les piscines d'Alfara. Al final tot sobre rodes, les cervessetes, lo cabusso, les tapetes al de Cesar...
Cronica escueta pero molt realista.
No puc escriure mes que tinc que anar a entrenar. Vos aprecio molt a tots. adeu.
Publica un comentari a l'entrada