24 d’octubre 2010

Climbaton Mt Kinabalu


Com ja en porto unes quantes de curses, ja sembla que poques et sorprendran. Pos esta ho ha fet: la gent tant diferent, erem quatre occidentals, 4000 metres, la jungla, ser una atracció, que la selecció catalana i basca t'estiguent esperant a meta, quantes escales, quasi 2400 metres en 8 kilometres... i sort que ens va fotre fresca i no va ser molt extrema d’humitat i la calor que diuen ha fotut altres anys. 
La gran matinada, sortiem a les set i entre l’esmorzar i els desplaçaments, a les 4 i mitja a l'aire. A les cinc i mitja em recull la furgo que ha anat a buscar a Nuria Picas de la selecció catalana (segona aquest any a Paüls). 


Jo anava amb la por de fotrem al mig de gent de molt de nivell, amb l’agreujant d'uns talls horaris molt exigents. Però no l'ambientillo, tot i ser molt oriental era popular. Sobretot el malaios que amb domini de les adidas kampung (busqueu al google, busqueu) anaven molt senzillets, inclús diria que fora de lloc. Tot i que després uns quans van volar. 
Sortideta al meu estil. Detràs i anar agafant ritme el primer quart, per fer una primera hora per sota 160 (feia mes de sis mesos que no em posava el pulsòmetre, hi havia pressió esta vegada), a partir d'aquí anar apretant que quan estàs tocadet ja costa molt pujar de pulsacions. 
Tot anava de cine fins que portava una horeta i mitja que vaig decidir prendre’m un gel (als avituallaments sols aigua, sort de Fernando massatgiste de la selecció catalana que em va donar dos gels i dos barretes). Vas massa be i tot i que no tingues gana ara toca. Que si treu lo gel, que si l'aigua, vaig baixar molt de pulsacions i em va costar tornar a superar les 160 quasi mitja hora. Quan tornava a anar fort i estava de puta mare comencen a pesar los mes de tres mil metres d'altitud. No em vaig arribar a trobar malament, però respirava molt fort i tenia el cor al clatell. Para colmo no podia mantenir les pulsacions altes. 


A part dels efectes de l'altidud, per sobre els 3500, cambia completament el terreny, d'anar envoltats de mes o menys vegetació amb moltes escales, passes a una gran llosa de granit, quan dic gran vull dir gran, que et porta fins un del cims de la muntanya amb una succesió de directisimes, amb cordes... bestial.
Arribo a dalt amb 3 hores i deu minuts (tallen a les tres i mitja, demà als open a les 2 i mitja, avui correm veterans i dones). Cap vall que fa baixada pel mateix lloc que s'ha pujat. Recupero i vaig pujant el ritme, ostres això s’agarra, sembla humit, patapam, mans i cul a terra, segona baixada de ritme important. Baix fent, la nit abans ha plogut, hi ha molta humitat, moltes escales de fusta llisa. Penso en el viatge i vaig baixant. Que llarg que es fa. Arribo a l'asfalt son tres quilometres que no hem fet de pujada, se surt i arriba a llocs diferents. Veig que no baixo de les cinc hores (l'objectiu optimiste) però a bon ritme cap a les 5 hores i deu minuts que em costa. L'objectiu que no arribes als talls aconseguit. acabo fortissim pensant en els dos punts que he afluixat (igual peto o me jugo lo que me queda de viatge.


A part de la cursa, no vull deixar d'explicar lo be que m'ho he passat amb la companya de los putos crakcs: Nuria ha guanyat la cursa, Nerea sisena o setena, Tofol tercer i campió de la copa, Xavi quart, Iñigo sisé, Sebas setè i el pobre Iraitz li ha agafat un jamacuco a 300 metres de meta que ha passat d'alt de l’ambulància (sols ha sigut un mareig).
Se queden moltes anecdotes per explicar, ja aniran sortint los dimarts i dijous quan torne. 



No en hem tingut prou amb el PTL que ara us tocarà aguantar esta.
Continuo amb la meva aventureta malaia. 

By lo manso

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Paco, només vull dir-te que "ETS LO PUTO AMO" Moltes felicitats per la mega-temporada que has fet, hi ha poca gent al món que pugui contar tants kilòmetres a les cames en un any com tu, segueix així.


Ivan

Ferran ha dit...

Gran crònica Paco! Òstia quina pinta més guapa que té la cursa!!

elena ha dit...

Paco, com t'admiro!!

aguila ha dit...

Ja mos explicaras! avui a Ulldecona t'hem trobat a faltar!

joanjo (Trote-Extrem) ha dit...

Moltes felicitats Paco! jo de gran vull ser com tu!!!!!!!!

Leo ha dit...

Molt bé Paco , ets únic e incansable. Chasqui i jo també t´hem trobat a faltar a Ulldecona i saps que NO HE CAIGUT !!!!!.Molt més millor que l´any passat. A per ser Toni molt bé pel camino. Leo

ISA ha dit...

Hola crack! Te'n vas a l'altra part de món i tot i així tens cleca. Molt bé i com fardo de dir que el meu company PTL ha anat a córrer el Campeonat del Món de Curses de muntanya.

Maggie ha dit...

Sabeu que he tingut lo privilegi de tenir la crònica del Manso en directe i en imatge per l'skype??

Mano, com xales, eh? A la pròxima t'acompanyem.