Terra d’argila

Els habitants de La Galera, durant segles, han moldejat l’argila amb les seves mans per fer els diferents estris que formen la terrissa. I ho segueixen fent. Però ara han ampliat fronteres. Ara també han moldejat una cursa gairebé perfecta (lo del gairebé és per encoratjar-los a seguir així). Ja he dit altres cops que per a mi una cursa, més que premis, que també, ha de tenir una atenció exquisita pels corredors i això ho vam trobar ahir. I no hi ha millor forma de fer-ho que amb la barra lliure organitzada després amb tota mena d’embotits i pà amb tomata, dolç i begudes vàries a repetir. Una organització molt ràpida i que vetlla pels més menuts, organitzant-los curses, ventureres n’he diem abans, a la seva mida –ja recollireu lo fruit de lo sembrat d’aquí uns anys- i que a més tenen la sort de tenir un atleta de qualitat –hauríem de parlar d’una família de qualitat- que guanya d’una forma molt elegant, tant per la forma com pel temps: Llorenç Sales.

Vaig ser testimoni durant 9 quilòmetres i mirant-me’l me recordava al millor José Luís González  -los més jovens aneu al youtube- i us asseguro que la meua gambada anava al límit mentres que la d’ell es limitava a un gràcil impuls. Los de la UEC, si no vam guanyar un pèrnil va ser per que no en donaven però allí estàvem los jovens de la UEC mantenint la gràcia i alegria de la nostra samarreta al podi masculí i femení. I veient l’espenta del poble galerenc i retomant la idea sembrada per Mauro als comentaris de la PL Tortosa, si xalaríem amb la marató de la Lluna Plena un altre cop...

Sinto