I què tranquil que s’està corrent……..

Aquest any s’ha realitzat la segona edició amb un èxit rotund de participants entre cursa i marxa. Gràcies a la gent voluntària del poble que ens ha ajudat i a tots els corredors que han vingut, s’ha complit per segona vegada el meu somni, fer una cursa de muntanya a Benifallet, un somni que em va començar a rondar pel cap quan em vaig començar a aficionar en aquest mon.

Mes i pico amunt i avall, per a que tot surti a la perfecció, netejar senderes, preparar pòdiums, cartells, blog, avituallaments, el dinaret boníssim de les dones meravelles....nosé ja sabeu, una feina poc agraïda ja que costa tot molt de preparar i en un matí plaffff ja ha passat tot, però que et sents molt ple quan veus arribar als primers participants encuriosits a la zona esportiva, pensant....on estan les dutxes? On estarà la cerveseta? Què mos donaran aquesta gent per dinar? .....

Tots als seus llocs que ja comencen a arribar.....

Pàrking a punt, entrega de dorsals, guardarroba, bon esmorzaret.....i se sent la traca de sortida, nosaltres ens quedem més sols que la una a la pista, fem un mosset i comencem a preparar les taules pel dinar mentre les dones l’acaben de fer, preparem regals, sortejos, pòdium, i en un obrir i tancar d’ulls comencen a arribar els primers participants de la marxa...correu!! que ja arriben!!!!

Una trucada desde l’últim control ens indica que hem d’estar al tanto que el primer home ja ha passat per allà, això vol dir que en 10 minutets ja el tenim arribant,  preparem la cinta de meta, me’n vaig a buscar al sr.Batlle i arriba Puça en un gosset al braç.....jo preocupada nomes faig que preguntar...com ha anat...? heu xalat....?i molts fan que si amb el cap perquè no poden ni parlar, d’altres t’abracen, d’altres no paren de xerrar....en fin...que veure arribar a tots els participants és una sensació molt bonica, és entre un patiment i un orgull, i penses....jolin...estan corrents pel meu poble......

Ens preocupem que tot surti bé, intentant mimar al màxim a tots els participants i entre rialles nervioses i salutacions mentre tothom arriba es fa migdia...i ja veus com a poc a poc es van esvaint, tots cap a casa a descansar, a estar pendents de les classificacions i de les fotografies, que és el record que ens acaba quedant.

A nosaltres ens queda una bona estona de feina, hem de recollir, però abans dinem tots junts i comentem la jugada amb els altres que han estat tot el matí gelats de fred als avituallaments.

Finito, s’acaba la segona cursa del Pastisset. Esperem que l’any que vé puguem fer la tercera edició, sempre i quan la gent del poble ens torni a ajudar com aquest any.

Ha sigut una passada; vull donar les gràcies a tots els corredors que han vingut i sobretot a tots els voluntaris del poble que ens han ajudat a que això fos possible, en especial a Diego, Poley, la Susana, Xavi, l’Antonio, Fort i la Sònia.

Una abraçada

Monix