Com ja sabeu aquest cap de setmana per
diferents motius la cosa a estat una mica mogudeta, primer que res lo dissabte
hi havia una sortideta guai que havia preparat la penya del seminari, pel que
diuen ells i he vist a les fotos podriem dir que ha estat “acceptable”; lo
diumenge lo sector “dur” tenia cursa d’asfalt (si volen ja ens ho explicaran), i
els que no anàvem a Granollers ni vam poder participar a la sortida del
dissabte, ens hem tingut que buscar la vida lo diumenge, evidentment i vist lo
nivell tan “alt” que ens han posat los del dissabte, tenia que ser una sortida
especial, i collons si ho ha estat d’especial, ni més ni menys que
la Punta de l’Aigua pel pujador
de Camosa, alguns ho recordareu per que es va fer fa dos anys al “Noraid”, concretament
es on Isa es va trencar lo menisc.
Pos be quedem Carlos, Jordi i jo com sempre
a les
8 a
quatre camins, passem per Xerta a carregar a Karim i directes cap a Paüls, comencem
a caminar per la sendera que puja al coll de
la Gilaberta i al poc rato
ja trobem lo desviament i amb alguna petita despistada arribem a
la primera grimpada, aquí al noraid vam posar una corda, avui com no en portàvem
pos a fer lo mona, superat aquest pas, ja
venen los problemes, jo d’aquí l’altra vegada no vaig passar i no tenia ni idea
de per on anava lo recorregut, i no se per que, hem pensava que Carlos o Jordi,
que son habituals del noraid, ho coneixerien, però ni un ni l’altre l’havien
fet i evidentment Karim encara menys, ens plantegem que fem i Jordi diu que cap
amunt, que anessem a provar, i així ho hem fet, hem anat seguint les faixes que
pareixien més evidents i anant buscant los passos menys exposats, tot i que alguns deu ni do, i després de
molts de dubtes, grimpades i embolicades, hem fet cap al coll que queda a l’esquerra
de
la Punta de
l’aigua, allí decidim que ja posats acabem de fer la grimpada fins la
cresta que dona directament al cim.
Fem la baixada ràpidament per
la Gilaberta i cap al cotxe, ja que ens esperaven unes noies (i unes cervesetes) al bar de Xerta.
Finalment ens ha sortit be, tot i que hem
tingut ratets que no ho veiem gens clar, però gràcies a la tossuderia de Jordi
hem pogut disfrutar de la que ha estat sense dubte la sortida més guai d’aquest cap de
setmana.
2 comentaris:
Ha aquesta volta l'únic que li veig de guai son les noies i les cervesetes de Xerta, res més.
Crec que si, definitivament la volta mes guai: La del DISSABTE!!!!! I per golejada!!!
Publica un comentari a l'entrada