Mitja de Granollers

Es veu que la Mitja d’aquest any ha sigut molt dura, sobre tot per a Montse, que no te ni forces per escriure dos ratlles explicant com els va anar. L’únic que ha fet es enviar-me per correu aquesta foto amb el següent text:
 La mitja!!!!!!!
Montse

---

La mitja que va començar sent un objectiu, després va passar a serà un entreno i finalment….. 

Quan vaig acabar la temporada del 2010 me vaig proposar com a primers objectius del 2011 la mitja de Granollers i la meva primera Marató d’asfalt, la Marató de Barcelona, pos tot això va canviar quan a l’octubre me vaig lesionar a la cursa d’Ulldecona, i així he estat fins desembre, per la qual cosa els primers objectius del 2011 ja vaig deixar de considerar-los com a tals( de fet no se com però ja en tinc uns altres, jeje). però bé és lo que hi ha, i pitjor no sigue…..
Diumenge vam arrencar cap a Granollers Joan, Silvia, Albert, Raül, la seva dona, i jo. mentre anàvem de camí anàvem comentant el tema, Jo convençuda(al final ja ningú me farà cas) de que aniria a entrenar, portava la idea de fer entre 1:45 i 1:50, que el bessó encara m’enviava senyals que la cosa no estava bé del tot, i es cert...
Arribada a Granollers trobada amb la resta de la gent, per cert que al final no vaig poder saludar a Ferran, fer el caferet de rigor, la foto, aquesta vegada si!!.i Ens situem al carril de sortida érem quasi dels últims, però tampoc calia patir, total…. Jo me notava un poc nerviosa, i pensava ull Elena que això avui no toca!! En teoria havia de fer de Mansa del Manso, donen el tret de sortida i com a sardines en llauna comencem, jo alegreta, lo Manso cridant-me, jo dient-li que es poses al meu costat, i ja no recordo res mes, a partir d’aquí ens tornaríem a trobar però a meta, jeje. Vaig sortir molt còmoda, anava passant gent i quina riuada de gent es veia per davant, quin colorido, quantes fèmines grrrrrrrrrrrr.
Vaig intentat seguir a Raül, però amb tanta gent el vaig pedre, total que ni vaig fer de mansa, ni vaig fer marca, ni vaig entrenar, ni vaig anar acompanyada de cap uequero ni uequera, però vaig xalar, i el bessó es va comportar como un senyor. Al final me va quedar amb 1:39:17 pos no esta gens malament!!
Ara a esperar al que havia de ser el meu proper objectiu que ja no serà objectiu, igual serà entreno o igual…..LA MARATO DE BARCELONA, lo que si serà la meva PRIMERA Marató d’asfalt!! I quina temor me fa!!
Enhorabona al Crack de Ferran, a l’altre Crack, Albert, que tot i no està content, deunido i a les debutants, Silvia i Cinta!!
Per cert, també va ser una volteta guai!!, no va haver-hi grimpades però també vam suar!!

By Elena