03 d’abril 2011

Sortida Waca, Waca, Wacaguai

Aquesta es una sortida que feia temps que li teníem ganes, unes vegades per les curses i altres per diferents motius s’havia quedat sense fer.
Pos be avui els que per uns motius u altres no hem anat a la cursa de les Fites, que per cert m’han dit que ha estat tot un èxit (espero que els companys que han anat ens facen cinc cèntims), ens hem decidit per fer aquesta llarga i dura sortida.
Hem sortit de l’àrea de la Vall i hem pujat fins la portella de la Calça per les faixes tancades, un recorregut que hem fet moltes vegades i que seguim trobant igual d’espectacular que el primer dia, a partir d’aquí hem seguit el PR que va per les Mirandes fins lo Teixet, on hem coincidit durant un tram  amb el recorregut de la marató de la Fageda. La baixada l’hem fet per la sendera del barranc de la Gotellera i per pista fins la Carrovera.
En total 21 km molt durs, especialment la llarga baixada per pista, uns 1500 metres de desnivell positiu i 1650 de negatius.

Creuant la canal del Riuet a les Faixes tancades, una de les que solen portar aigua sempre.

Reagrupament amb la Joca al fons

Foto de grup a la Portella de Calça, no surt Raul per que s'ha oferit a fer de fotògraf.

Lo Teixet, ara si que surt Raül, que està que se'n surt.

Un altre que se'n surt, lo sinyor Marten de la Bovin en acció.

La baixada de la Gotellera, espectacular...

Isa i Elena buscant la sendera de la Carrovera, finalment com que es feia tard decidim baixar per la llarga pista.

Llarguiiiiisima pista. En lo ràpida que es fa amb la bici !!

Ara si, abans d'arribar al cotxe, foto de tot lo grup.

I final del recorregut, ara només ens ha quedat a Raül i a mi  pujar a l'àrea de la Vall a buscar l'altre cotxe, mentrestant la resta del grup han continuat fins al Mas uns 4 km més.

Pd. del títol de la sortida suposo que no cal donar explicacions.....


2 comentaris:

Anònim ha dit...

Que waka guai us ho heu passat, no??? quina envejeta.....jejejje. Monix

fran ha dit...

Si xaleu bacons (i bacones)....mentre a altres se'ls feien llargues "les fites".

En tot cas, segueixo sent un despiste, al meu mon i sense enterar-me'n del que tothom se'n va enterar...i ara llegint el blog de puceta, res, només volia parofitar, Mauro, per dir que ho sento molt.
Ànims!