Què és el TW?
Quatre persones.100 kilòmetres. 32 hores. Una causa. Accepteu el repte?
El Trailwalker és el major desafiament esportiu per equips del món per lluitar contra la pobresa. El desafiament consisteix a recórrer a peu 100 km en un màxim de 32 hores amb equips de quatre persones. Els membres de l’equip han de començar junts, mantenir-se junts i acabar junts.
L’objectiu? Lluitar contra la pobresa i la injustícia al món. Per això els equips es comprometen a aconseguir donatius per a Intermón Oxfam. Cada aportació millora moltes vides, així que animeu els vostres familiars i amistats a col·laborar-hi. Entre tots contribuirem a aconseguir un món més just.
http://trailwalker.intermonoxfam.org/ca/que-es-tw
Enhorabona a l’equip Tivenys solidari, per tot l’esforç que heu
fet durant tants de mesos per poder tirar endavant aquest repte solidari,
culminat aquest cap de setmana amb la cursa de 100 km, on sabem que ho heu donat
tot.
Crònica de la Tailwalker:
Tot va començar a La braseria del riu on Rosa ens va fer una paella que portaria cua i va tenir efectes explosius (ja ho veureu), era divendres a les 14.00 dinem i cap a Olot on vam anar a buscar els dorsals i cap a l'alberg, semblava un centre psiquiàtric i vam començar amb les historietes de por, sustillos,..crec que ens estavem transformant en veritables malalts, només ens faltaven unes bates blanques.
A sopar!!! quin sopar xeic una amanida de pasta de color sospitós i una botifarra de carn de ves a saber que bffff, com a ben educada que soc vaig menjar sense respirar au! tot cap a dins!!! i comença el xoxondeo, ara dins del carro dels llençols bruts i susto va. Vam anar a fer birres i cubates i Paco Monforte un ratanosequè que la cambrera li va recomanar (la cambrera anava de meeerda, això si era simpàtica). Tornem a l'alberg , anem a l'habitacio i a rentar-nos les dents aixi que m'avanço i entro dins l'armari de l'habitació i quan entren tots...uuuuhhhh!!!! ja ja ja ji ji ji i a dormir ( es veu que roncava una mica ho sento xics), a les 5.3o m'entra la pixera i al sortir del labavo Paco Monforte uuuuhhh!! me la tenia jurada la mare que el va...
8 del mati i amunt quin esmorzar mos espera???? bffff però que és això??? horrorós millor no explicar-ho però tenim bon humor i comencen els preparatius i ens la fotem a la sortida Un espectacle!!!! batucada i un ambient brutal! fotos i més fotos i cuet de sortida, Paco Gonzalez Gavilan flipava pobret je je així q no va callar en tot el cami je je km 12 el peu em fa tonteries mal rotllo, km 30 Imma Melich bullofa i el meu peu pitjor... km 50 anem malament arribem al 57km 12 hores i petem oooohhhh, el peu em fa moolt mal crec que tendinitis i Imma s'ha carregat el genoll i Paco ja venia defectuós així q Xavier Osorio decideix continuar la seva fisura de menisc no existeix ànims campió!!!!
paco es posa a dormir al butacon de detras i jo m'agito en terra del cotxe en tant mala sort que el conductor aparca tant malament que la sang em baixa al cap.
diana:_ jo paco em dona la volta
paco:_ jo tb prrrrrrrrrrrrrr
diana:_ ostia!!! paco!!!! ves a la meeerda!!!
Paco s'ha petat sobre el meu cap (efectes explosius de la paella) ell tot roig i Monforte riu que riu.
Osorio arriba a meta tot sol és un crack!! 21,45 hores i més content....
Conclusió: com diria Manel Tarazaga Teruel " tio esto es una pasaaaaaada me lo he pasado geniaaaaal!!!!
P.D: companys i companyes de la trailwalker no us oblidaré mai m'heu fet passar un cap de setmana brutal.
Crònica de la Tailwalker:
Tot va començar a La braseria del riu on Rosa ens va fer una paella que portaria cua i va tenir efectes explosius (ja ho veureu), era divendres a les 14.00 dinem i cap a Olot on vam anar a buscar els dorsals i cap a l'alberg, semblava un centre psiquiàtric i vam començar amb les historietes de por, sustillos,..crec que ens estavem transformant en veritables malalts, només ens faltaven unes bates blanques.
A sopar!!! quin sopar xeic una amanida de pasta de color sospitós i una botifarra de carn de ves a saber que bffff, com a ben educada que soc vaig menjar sense respirar au! tot cap a dins!!! i comença el xoxondeo, ara dins del carro dels llençols bruts i susto va. Vam anar a fer birres i cubates i Paco Monforte un ratanosequè que la cambrera li va recomanar (la cambrera anava de meeerda, això si era simpàtica). Tornem a l'alberg , anem a l'habitacio i a rentar-nos les dents aixi que m'avanço i entro dins l'armari de l'habitació i quan entren tots...uuuuhhhh!!!! ja ja ja ji ji ji i a dormir ( es veu que roncava una mica ho sento xics), a les 5.3o m'entra la pixera i al sortir del labavo Paco Monforte uuuuhhh!! me la tenia jurada la mare que el va...
8 del mati i amunt quin esmorzar mos espera???? bffff però que és això??? horrorós millor no explicar-ho però tenim bon humor i comencen els preparatius i ens la fotem a la sortida Un espectacle!!!! batucada i un ambient brutal! fotos i més fotos i cuet de sortida, Paco Gonzalez Gavilan flipava pobret je je així q no va callar en tot el cami je je km 12 el peu em fa tonteries mal rotllo, km 30 Imma Melich bullofa i el meu peu pitjor... km 50 anem malament arribem al 57km 12 hores i petem oooohhhh, el peu em fa moolt mal crec que tendinitis i Imma s'ha carregat el genoll i Paco ja venia defectuós així q Xavier Osorio decideix continuar la seva fisura de menisc no existeix ànims campió!!!!
paco es posa a dormir al butacon de detras i jo m'agito en terra del cotxe en tant mala sort que el conductor aparca tant malament que la sang em baixa al cap.
diana:_ jo paco em dona la volta
paco:_ jo tb prrrrrrrrrrrrrr
diana:_ ostia!!! paco!!!! ves a la meeerda!!!
Paco s'ha petat sobre el meu cap (efectes explosius de la paella) ell tot roig i Monforte riu que riu.
Osorio arriba a meta tot sol és un crack!! 21,45 hores i més content....
Conclusió: com diria Manel Tarazaga Teruel " tio esto es una pasaaaaaada me lo he pasado geniaaaaal!!!!
P.D: companys i companyes de la trailwalker no us oblidaré mai m'heu fet passar un cap de setmana brutal.
Diana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada