Aventures i desventures dels corredors de la UEC
BESTRAIL!!!!! als que aquest any no heu pogut corre us canvio la plaça de voluntari
Ets total Xavi!!!!!
MAGNIFICA TU I LA CRONICA, lo de Perla preciosa et quedeva clavat: OLE, OLE I OLE.... En aquesta cursa gairebé tots (menos Elena que sta imparable amb isquio o sense) hem lluitat contra un element no sempre present.... LA MENTE, Dani, Kiko, Belen, i jo mateix hem tingut pajarons però com bé dius buidar el cap i omplir-lo de nou amb pensaments positius és la clau.... Ah!!! a més de Elena, Isa i Leo també otras que tal, que les veus trotar al km 30 i llargs i diràs que van d'entreno, com si res. Moltes felicitats a tots els uequeros...
Avui he parlat de tu i no et diré en qui,ni de que, però et dic que t'admiro!Pel que fas i com ho fas, molts a lo millor ara riuen i no entenen el que dic, jo se el que em dic..Molts, no! la majoria! no tenen ....ho dic! ous de fer el que tu fas, jo el primer, no m'amago i fent el que fas, com ho fas i amb l'esperit que tens, ajuntant el dni, etc,etc fan que gent com jo t'admiren i t'aprecien.Montse segueix aixi i no deixes que el temps t'adelante, gràcies per estes lliçons i...per la cronica!
Montse, ets genial!! me trec lo barret!!
Ei Montse!! Sort dels macarrons de l'Alentar, eh? Si ho arribo a saber te guardo un bocadillo de pernil al povet de l'Amoròs. Sorry!Tens una ment envejable, no decaus per molt que les condicions siguin desfavorables. T'admiro.
Igual que a la foto, hi ha persones que només veuen lo cremat i altres, com tu, veuen lo verd. Per això a n’aquestes curses tan exigents, gent molt més forta físicament, plega, i en canvi els de mentalitat positiva arriben a meta.Montse Enhorabona, Pd a meta los comentaris eren, esta tia amb los dallonses que te, acabarà, sigue com sigue. !
Genial!!La veritat es que vaig pensar amb tu, abans d´acabar la cursa i vore el tems que emplearía, vaig pensar amb tots els de darrera i sobre tot amb tu, que aquesta vegada sota pronostic m´has sorpres, sense cap dupte, el que has fet no es gens facil,hem trec el barret.Moltes felicitats
Què dir que no hagin dit ja els anteriors comentaristes (amb qui estic totalment d'acord)? Pos que has reflectit molt bé allò que se sent (i ens aporta el fet de córrer), que pel que m'han dit, és molt semblant a la pràctica del ioga. Curat les llagues i a continuar. Corro pos existeixo. Ferran
MOlt xula la crònica Montse, ets única!!!!!Toni solament em deia ja veuràs Montse vos sorpendrà, ve com una rosa i el bolso on lo vas deixar? jeje!!!! Besitos.
MONTSE, jo de "gran" (com se sol dir, i no dic que sigues vella, em referixo a GRANDESA d'esperit, de cor...) vull ser com tu.
Publica un comentari a l'entrada
11 comentaris:
BESTRAIL!!!!! als que aquest any no heu pogut corre us canvio la plaça de voluntari
Ets total Xavi!!!!!
MAGNIFICA TU I LA CRONICA, lo de Perla preciosa et quedeva clavat: OLE, OLE I OLE.... En aquesta cursa gairebé tots (menos Elena que sta imparable amb isquio o sense) hem lluitat contra un element no sempre present.... LA MENTE, Dani, Kiko, Belen, i jo mateix hem tingut pajarons però com bé dius buidar el cap i omplir-lo de nou amb pensaments positius és la clau.... Ah!!! a més de Elena, Isa i Leo també otras que tal, que les veus trotar al km 30 i llargs i diràs que van d'entreno, com si res. Moltes felicitats a tots els uequeros...
Avui he parlat de tu i no et diré en qui,ni de que, però et dic que t'admiro!
Pel que fas i com ho fas, molts a lo millor ara riuen i no entenen el que dic, jo se el que em dic..
Molts, no! la majoria! no tenen ....ho dic! ous de fer el que tu fas, jo el primer, no m'amago i fent el que fas, com ho fas i amb l'esperit que tens, ajuntant el dni, etc,etc fan que gent com jo t'admiren i t'aprecien.
Montse segueix aixi i no deixes que el temps t'adelante, gràcies per estes lliçons i...per la cronica!
Montse, ets genial!! me trec lo barret!!
Ei Montse!! Sort dels macarrons de l'Alentar, eh? Si ho arribo a saber te guardo un bocadillo de pernil al povet de l'Amoròs. Sorry!
Tens una ment envejable, no decaus per molt que les condicions siguin desfavorables. T'admiro.
Igual que a la foto, hi ha persones que només veuen lo cremat i altres, com tu, veuen lo verd. Per això a n’aquestes curses tan exigents, gent molt més forta físicament, plega, i en canvi els de mentalitat positiva arriben a meta.
Montse Enhorabona,
Pd a meta los comentaris eren, esta tia amb los dallonses que te, acabarà, sigue com sigue. !
Genial!!
La veritat es que vaig pensar amb tu, abans d´acabar la cursa i vore el tems que emplearía, vaig pensar amb tots els de darrera i sobre tot amb tu, que aquesta vegada sota pronostic m´has sorpres, sense cap dupte, el que has fet no es gens facil,hem trec el barret.
Moltes felicitats
Què dir que no hagin dit ja els anteriors comentaristes (amb qui estic totalment d'acord)? Pos que has reflectit molt bé allò que se sent (i ens aporta el fet de córrer), que pel que m'han dit, és molt semblant a la pràctica del ioga.
Curat les llagues i a continuar. Corro pos existeixo.
Ferran
MOlt xula la crònica Montse, ets única!!!!!Toni solament em deia ja veuràs Montse vos sorpendrà, ve com una rosa i el bolso on lo vas deixar? jeje!!!! Besitos.
MONTSE, jo de "gran" (com se sol dir, i no dic que sigues vella, em referixo a GRANDESA d'esperit, de cor...) vull ser com tu.
Publica un comentari a l'entrada