Avui he tornat a cumplir un ritual dels
ultims anys. La marxa nocturna Tivissa-l'Ametlla de mar. Los amics de la cala mos organitzen esta marxa,mol
rapideta i casi tota per pista llevat la
pujada de la cursa de tivissa,un entreno de 33 km amb frontal i uns mol bons avituallaments. Vaig quedar amb uns companys de Camp-redo, Joan, Rufo, i
Jaume que ja els ha entrat lo gustet per
les llargues distancies. A le 8 a la cala
sopem i al bus.on mos trobem en la família Balague, Chasqui, Xavi Gine, Fran, Sandra,Canareus, Rapitencs, etc.
Mos saludem en Rafa Poyatos, que esta uns dies pel
delta, tenim molta alegria,de vorel en
plena forma. Lo bus mos porta a Tivissa,i a
les 11 se dona la sortida,enguany fa separació cursa, marxa,a mi no m'agrada se pot sortir tots junts i
campe qui pugue. Jo surto en los de la
cursa,i paro i aspero als companys que teniem decidit fer junts. Portem un ritme mol bo,anem dels primers de la marxa, Joan
fa fotos,a les parades,i anem xarran,vam
tocar tots los temes,marxes,futbol,política i allò de lo que sempre parlem los homes....del temps que farà,
mal penssats. I així sense adonar mon arribem
a l'Ametlla. Tinc una sorpresa especial un premi per ser lo de mes edat a la cursa. Això me dona mes ànims
per seguir endavant i donar exemple als
jovens (que ve queda). Xavi gine i Anna Belen
van fer podi. També vull felicitar a tots/es que van arribar a meta en especial al senyor Joan de la Galera,
Aixo si es un referent per tots. Despues de la dutxa lo refrigeri i una mica de xarreta,a
la furgo i a casa. passem d’anar a la blau
teniem invitacions, però me diuen que no posen passodobles ni merengues i no estic pera castigar lo timpano. ja
he patit prou.
Gracies
caleros i fins l'any que ve.
Marten de la Bovine (forever)
TIVISSA-LOS ESCOTS (BLAU - LA CALA)
Un més que respectable rastre d’uequeros/eres (i algun Hrais) vam fer cap a la Cala a buscar lo bus que ens pugés a Tivissa (com se nota que no venia lo manso, sinó hagués fet Campredó-lateral AP7-cruse en A7-nuclear-muntanyes de Tivissa). Una bona colla entre marxadors/es, corredors/es agfant els darrers hidrats (la cerves en porta,no?) al baret del mercat: des de l’abuelet Martí (des d’ara ja amb plateret de la cala), fins lo calvo de la family Giné (també amb plateret), passant per Fantàstic, lo new galerenc Xasqui, lo trio Balagué&polític de Camp-redó, alguns roqueteros i, sense ser uequero, Benaiges, que no para la fiera.....allí ens va venir a vore Rafa P. que pel que veig no era jo sol el que feia temps que no veia.
Pos això, un parell de busos i cap amunt, a les escoles de Tivissa a plegar lo dorsal i esperar que es donés la sortida, primer dels corredors i més tard dels marxosos. Crec que èrem sobre uns 160 ja que jo portava lo 161 i era dels darrers a la llista.
Aprofitant a darrera hora per fer un caferet (a l’animalet de Benaiges lo veia baixant fotent-se un cucurutxo...), i sense temps d’amollar lastre per ser finets, au, sendereta amunt. La meva intenció era anar en Albert, lo company, a ritmet tranqui creient que encara em resintiria de la castanya del dit del peu del dimarts, però vaig començar a trotar cap a munt (raro en mi), sense notar mal enlloc fins que el cor va dir, xeeeeeiiiicccc, que encara que da pujadeta. Imaginant que Belen&José Luis o Carlos m’aplegarien vaig anar fent ja que les sensacions eren bones (bueno el no haver soltat lastre vaig començar a notar-lo abans del primer avituallament).
Baixant, amb llumetes pel davant i pel darrera i donant consells a Victor Bttero que anés al seu ritme, ja que ja havia fotut dos entrompessades o cara avall això vol dir “òstia al canto”; amb lo qual em quedo sol (com sempre...perque serà?) sense més companyia temporal que aquells/es que anava trobant als avituallaments, el trosset que m’aguantaven els que anava avançant (això queda de xulo que no veas) i los “aires” de montserrat que s’anaven escapant donant conversa al cat dels mussols que s’anaven sentint.
I entre la pista, los ulls que s’anaven tancant, l’altre peu que ara no sé que li agafava a la planta anar fent quilòmetres; quan portava 1h15’ em diuen a l’avituallament que estava al qm. 12. Com tenia temps, començo a calcular i em marco l’objectiu d’arribar maxim en 3hores. Trobo la primera carretera d’asfalt i em diuen que porto un grupet de 5 a menys d’1 minut....però me la van fotre, ja que a la carretera no havia mes llumeta que lo meu frontal; quan deixes la carretera i emprens la pista altre cop en direcció a la gravera portava 2 hores i em diuen que queden uns 9-10 qm.; allí passo un grupet de 3 i les forces justetes, justetes. Baixo lo ritme pensant en l’incòmoda gravera.....i anant fent trobo altre cop la carretera d’asfalt. Penso, noi, vas fatal, no has vist ni la gravera!!!
Amb lo lastre encara a sobre, sentint veutes/crits pel darrera i com no m’havia passat ningú des de la primera sendera, dic, “a saco” en lo que queda i que sea lo que dios “quieda”. Dit i fet, veig el darrer avituallament, em diuen que estic a 6 qm., porto 2h.24’ i visualitzo la baixada de les 3 hores....però també la llumeta pel darrera..i ara una pel davant, tot i que massa lluny.
Fent els dos darrers quilòmetres prou de pena, però amb el suport dels voluntaris que avia a les rotondes de pas, no m’agafa la llumeta del darrera i fent la volta al pavelló arribo amb 2h,58’. Després vaig saber que havia estat el 17è.
I allí sí, sense saber ben bé que em passava vaig agafar la porta del vestidors, em tanco a una que posava WC i als 5 minuts, sí, ja estava a la glòria.....bueno, amb la cerveseta de després allò ja era lo limbo....
Victòria pel canareu Aguiló (2h22’), tercer lloc pel Sr. Giné que sempre va a provar-se...i caramb com se’n surt lo bacó (2h.28’), la primera noia en 2h.40’, segona Belén (crec que 3h05’ en quatre entrenos que porta des de la represa); Vaxa, que la penya apreta fort, fort, fort.....Crec que Balagué lo gran va entrar en 3h.10’ i Xasqui una miqueta després, amb la tranquilitat de passar pel parking prèviament a buscar la bossa (amb dos cocons); los Hrais, amb Victor 3h,29’ i Albert sobre les 4h,15’
Pensant que ja estava tot fet, i esperant los premis, mos donen passes per la Blau; sense agafar-los inicialment, però sí finalment, donen los premis i ens n’anem direcció la Blau a fer una darrera cocacola (ejem!!) i veiem arribar a Martí, Fantàstic i lo parell de companys com a primers de la marxa. Allí li diem a Martí que li han donat el premi per ser l’abuelo de la prova....que penses, l’home se’l mereix per 45 motius, però per abuelo? ...però é lo que ai.....jeje
Respecte l’organització, tot i que era el primer any en forma cursa, mantenint el recorregut per cursa/marxa, van superar el nivell de fa un parell d’anys quan ja havia estat; sí que ho fan com d’anar per casa, però pels que anem a passar-ho bé, també s’agraix. Els avituallaments de conya, tant els sòlids com el parell de llocs dels liquids, que estaven on feien falta. El que sí s’haurien de repensar és el fet de fer una samarreta, trobo que una prova que porta tants anys fent-se s’ho mereixeria, però aquí ja no hi entro més i no em queda sinó agrair-los que segueixent fent-ho.
De les coca-coles i la blau, mas fale nas immmágenes que doxxs mil palabbbbbrassssss...(això els que podien beure.....)
Fran
