El "Noraid 2007 " no ha decepcionat. Una prova que va començar fa uns 10 anys com un repte personal, quan Carlos MartÍnez ens va proposar d'enllaçar “non stop” la pujada a peu per la Caramella fins a Caro, amb bicicleta per les rases fins Xerta i d’aquí en piragua fins Tortosa, avui s’ha convertit amb la cita més important de les Terres de l’Ebre en lo que es refereix a proves multiaventura, i en aquesta edició ha batut el récord de participació amb més de 80 inscrits repartits en els diferents equips. Tot un èxit tenint en compte la poca o nul.la difusió que fem de la prova.
El Noraid , com tots sabeu, és una prova no competitiva, però això no vol dir que sigui una prova de baix nivell, si no tot el contrari, és una prova dura, i si fas totes les proves és molt dura, podríem dir que al mateix nivell dels raids de dos dies de la copa catalana, això si, sense la pressió de la competició.
El primer participant en arribar es Peraldinho amb un temps de 1:20 h els últims arriben amb unes 3 h.
El segon sector, i com a novetat d’aquest any, consisteix amb un recorregut d’orientació amb BTT, on s’havien de passar un total de 5 balisses, 4 dalt la Mola i una a la pista de Vall Negra. Repartim el mapes i les fitxes i donem la sortida de forma escalonada, de forma que no hi hagin referències visuals entre els equips. Del tema de l’orientació no vull parlar massa perquè va ser penós, només dir que en el quilòmetre de pista que hi ha entre el restaurant i la pujada a la Mola, es van perdre 4 o 5 equips (!), veient lo panorama, vaig decidir donar-los un cop de mà, i els vaig enviar per un camí que portava directament a la fita nº 5, de forma que s’estalviaven tota la part complicada del recorregut, tot i així, encara es van perdre 5 o 6 cops més, increïble però cert. Finalment tothom va fer cap a la Franqueta, final de l’etapa. Els primers en arribar van ser els membres del Siraid Extrem, que contaven amb l’expert en navegació Oscar Pinyasso.
L’equip dels ampostins van tenir alguns problemes amb els nous equipaments que estrenaven per a l’ocasió, bicicletes noves i "kps", tot i així van arribar amb un meritori quart lloc. I finalment, l’equip que vaig enviar per la drecera van arribar amb més de 6 hores, exactament quan ja estaven sortint els primers equips del barranc.
El tercer i últim sector del primer dia consistia en un descens de barranc, podent triar entre els dos que formen la capçalera de la Vall d’Uixó, on la principal dificultat consistia en l’accés per la pista de Punta Serena, ja que només es podia fer amb els 4x4 o amb una “C15”. El primer equip en entrar i sortir del barranc, va ser el Siraid Extrem seguits dels equips de TrailUec nº 1 (Peraldinho, Isa i Tarsi) i el Tironteam (Tiron i Tironet), que van acumular un total de 10 hores de “competició”. Els últims en sortir del barranc van ser l’equip Trailuec nº 2 (Carlos, Marga i Rafa) i l’equip “els nois de Barcelona”, i és clar, a n’aquestes hores ja no els esperava ningú (es veu que hi ha gent que no espera) i li va tocar a Carlos pujar corrent a buscar el cotxe, segons ell (cosa que jo dubto) li va costar mitja hora i que no va parar de córrer en cap moment (??). En total van acumular un total de 13 hores, i van haver d’anar directament al sopar sense poder passar prèviament per la dutxa, cosa que es feia notar considerablement.
El sopar, com ja és tradicional es va fer a la “Venta del Romer”, tipus self service, on després de tot el dia d’esforç ens vam posar les botes, repetint tot el que volíem i més, fins i tot a Eutiquiano li vam haver de fer un toc d’atenció, de tants de viatges que feia a omplir el plat.
una petita mostra del sopar
El sopar, com ja és tradicional es va fer a la “Venta del Romer”, tipus self service, on després de tot el dia d’esforç ens vam posar les botes, repetint tot el que volíem i més, fins i tot a Eutiquiano li vam haver de fer un toc d’atenció, de tants de viatges que feia a omplir el plat.
una petita mostra del sopar
El segon dia no vam haver de matinar tant i ens vam trobar a la cruïlla de la Franqueta, a les 9 h. La primera secció consistia amb una prova de “grimpada” segons el Sr. Tiron i “escalada puta” segons els participants.
El recorregut comença al Mas de Pixantó i s’havia de superar el cingle del Montsagre, pel Pujador de l’Egua amb alguns trams realment espectaculars i aeris, fent cap al Piló del Montsagre on esperaven tots el vehicles d’assistència.
Aquesta prova va durar unes 3:30 hores als primers (els ampostins) i unes 4:30 h. als últims.
Aquesta prova va durar unes 3:30 hores als primers (els ampostins) i unes 4:30 h. als últims.
La segona secció consistia amb una prova de BTT, amb un descens molt tècnic que portava fins al riu Canaletes i d’allí per pista fins a la Cova del Conill. Els primers en fer tot el recorregut van ser un altre cop els Siraid extrem, seguits de Tarsi, Peraldinho i Tironet (que va com una moto), invertint 1h45m, els últims en arribar van ser l’equip de Galerencs, que capitanejats per Albert, van anar a fer un tour turístic per les Roques Benet, trigant unes 4 hores en trobar lo “Conill”.
Finalment, l’últim sector del Noraid 2007, consistia amb la visita a la cova del Conill, un dels rius subterranis més importants de Catalunya, on els diferents equips van anar entrant de forma escalonada, a mesura que anaven arribant del sector de la bici, la qual cosa va facilitar considerablement l' exploració, així amb poc més de 30 minuts, els primers ja sortien de la cova.
En total el segon dia es van acumular unes 11 hores de competició que sumades a les del primer dia ens donen un total d’unes 24 hores de competició, amb uns desnivells acumulats de quasi 7.000 metres, i un centenar de quilòmetres de recorregut.
Els guanyadors ?
Van ser tots els qui van participar, ja sigui en una o en totes les proves, ja que tots ells van mostrar la seva satisfacció per les proves tot i la duresa i dificultat d’algunes, més enllà del temps invertit.
Aquesta setena edició segueix consolidant amb èxit aquell repte que un dia ens vam plantejar, i ens dóna ànims per donar continuïtat a la prova, i a partir d’ara mateix, començar a buscar nous recorreguts per poder compartir amb una bona colla d’amics, el que més ens agrada, la muntanya.
Per a què no hagi dubtes, la llista dels membres del Trail que van participar al Noraid
Marga, Isa, Rafa, Carlos, Enric, Mauro, Pinyasso, Peraldinho i Martí
 |
| noraid 2007 (2) |
17 comentaris:
Xecs l'aperitiu del noraid tampoc està gens malament.
ramon mauro gent com vatros ques foten un fart de trevallar pels demes idamunt BE ja non queden gracies per fermos gaudir de lo que mes mos agrada amb una bona colla damics-es .salut
COM ES QUE VA ANAR TANT POCA GENT DEL TRAIL UEC? POTSER NO ESTABEN PROU PREPARATS? O TENIEN POR?POS ALA VISTA DE LES FOTOS S'HEUAN PERDUT. JA JA JA JA
Com algú deia a la cronica de l'entreno del diumenge, la gent parla molt, primer s'ha d'apuntar tot hom i a l'hora de la veritat, la temoreta posa a tots al seu lloc.
PERO QUE L'ANTRENO DEL DIUMENGE, NO ERA UNA PASSEGADA EN PLAN FAMILIAR? EN PAELLA INCLOSA
Que passa, que Elena no va anar al Noraid ?
ELENAAA???? NOOOOO
Pos si va di que aniria.
Alena diu moltes coses,pero!!
Manel????
escolta xiquet anónimo jo no vaig dir en cap moment que aniria al Noraid, i fins ara tot lo que he dit ho he complert, no com altres!!!
JA JA JAJAJA
como dice Hous que monton de gilipolleces.si algu vol fer algo dissabte que meu digue avui no vindre al entreno lo metge ma fet veure les astrelles.gracies pels vots de la nocturna no os defraudare.salut.MARTI
Martí.
Esta relació que tens en lo metge, crec que no te convé.
martí, a tú que t'agrada lo bailongo, dissabte a la nit se monta una rave amb tres dj's a una platja del delta. màxim xou!!!
a mi me fa tant de mal lo ginoll kempenso que no podré anar al pedraforca i la marekelvaparí osigue ke m'hauré de quedar per akí baix. tú tenies una roulotte no?
wakaluka manifista tu verdadera cara pera lo ginoll HAUS et faria una puncio lumbar i antibiotic de amplio espectro o una amputacio a nivell de coll.Dr marti Kimbal lo fugitivo
http://www.monlai.com/entrada/logo_01.jpg
Publica un comentari a l'entrada