Sortida de germanor Fredes-Caro

Dissabte 09-06-07
Sortida de preparació de la Nocturna Fredes-Paüls
La que prometia ser una sortida de germanor entre els megacraks de l’equip i els pobres mortals, finalment es va convertir (com sempre) en una sortida de maricón l’últim.
Tot va començar molt bé, a les 7 del matí puntualment Elena, Perales i Martí van pujar els cotxes a Caro, per a la baixada.
A les 8 ja estàvem tots a 4 camins esperant el transport cap a Fredes, una “fragoneta” de 8 places i un 4x4 conduïts per la novia i pare de Puça. Fem els caferets de rigor i cap a Fredes que hi fa falta gent.
A les 9,30 aproximadament sortim els deu corredors, a les 9,31 ja havien desaparegut els cinc primers i ja no els vam veure el pèl durant tot el recorregut, ni fins i tot a Caro. O sigui, que si voleu saber com va anar l’entrenament dels megacraks, tindran d’escriure ells una altra crònica.
Bé, jo personalment com no estic massa fi del genoll, vaig anar al meu ritme sense fer cap excés, caminant pràcticament totes les pujades i trotant suaument a les baixades, així i veien que els de davant no paraven, juntament amb Perales, que ara és l’encarregat de fer les fotos, vam fer una parada d’agrupament a la Font de la Llagosta. Aprofitem per fer un mos i veure l’aigua fresqueta de la font, en uns deu minuts arriben Isa, Elena i Martí, que no anava gaire fi. Els deixem descansar una mica i marxem junts, cap a la mítica pujada de Pallers. No sé que té, aquest tram però sempre se m’entravessa, i en aquesta ocasió no va ser diferent. Ens ho emprenem a poc a poc, però és igual, hi ha 3 o 4 rampes que et deixen kO. Martí entre que anava tocat, les ulleres i la gorra d’ultrarunner que portava, es veu que no va veure un dels troncs que barren el pas, i es va fotre una hòstia que va quedar estés com un llissal, mira si va ser forta que les xiques que anaven davant se’n van adonar pel soroll que va fer. Aquí vam perdre molt de temps, entre fer-li el boca-boca (jo no, per suposat) i tota classe de reanimacions, el vam haver d’ajudar a pujar fins al coll de Pallers, ja que no s’aguantava dret i només delirava i parlava sòl. Sort que encara hi ha gent que tenim esperit de grup i ens anem esperant, perquè si arriba a dependre de l’ajuda del cracks, el dia de la nocturna ens trobem les restes de Martí al mig de la sendera.
Per fi s’acabat la pujada i emprenem la baixada de cara al restaurant del Port, on arribem destrossats de l’esforç extra que hem hagut de fer (collons com pesa Martí), per compensar-ho demanem ració extra de cervesa, fins i tot Martí (que ja no delirava) que sempre demana 0,0 es va fotre dos tanques de cervesa de la de veritat.
En resum, una sortida de les que no s’obliden i que t’ensenyen amb qui pots confiar quan estas a la muntanya. Ara he llegit per aquí, que per a la setmana vinent ja estan preparant la segona part de la nocturna Caro-Paüls; pos a mi que no em busquen, que per anar sòl per la muntanya no necessito a ningú.
P.D. Tot això és lo que va passar, si bé, és possible que hagi exagerat en alguna cosa però, ja se sap, s'ha de posar una mica de salsa...