Crónica del camí a Santiago ( i 4 )

H!!!! cracks, be tot lo bo s'acaba i el camí ja ha arrivat a la fi...
Avui ja he tornat a la feina i el camí ja és un record. Avui pensaba en les caminades per Castella i Lleó, Hornillos del Camino, Cazueña del rio pinto, Itaro de la Vega (que no arrivaven mai, camina que camina ...uf), ... Nosequé Rio Baixo, i Santiago!!! Sembla que tot hagi segut un somni...
Us vaig enviar l'últim mail desde O Cebreiro a l'entrada de la provincia de Lugo. Aquella nit va fer molt de fred, i quan parlaba amb els de casa es pensaben que els prenia el pel perque aquí feia una calor que ni al sahara... a l'endemà matinada i cap al monestir de Samos, un monjo hem va carregar l'ipod a l'ordinador i hi havia uns practicants de podòlegs que ens van curar les bofies (emocionant la gent que et troves i desinteressadament ajuda als demés...). Matinada i cap a Portomarin, límit dels 100 km mínims per obtenir la compostelana i evidentment saturat de nous peregrins. Alberg municipal correcte, sopar de germanor entre la gent que anem coincidint als albergs, el noi de Saragossa (Sergio) ha petat durant la etapa i es queda, ens diu que el ritme i les distancies son massa ambiciosos per ell i que continuarà a un ritme més lent, però la nit anterior habíem possat un pot de 20 ? que no volem recuperar ni Tom ni Jo, amb la qual cosa ell es compromet a tornar-nos-el i a la fi arriva a Portomarín.
De Portomarin, preveient la saturació als albergs que ens trovarem fins a Santiago sortim Tom (el noi nortamericà) i Jo a les 5:30 del matí (caminem amb el frontal encés encara més d'un hora), amb la idea d'arrivar a Melide a hora que encara hi hagin places lliures, i poder anar a la pulperia de Ezequiel, famosa per qui fa el camí, això no es posible i hem de continuar fins un poble que no recordo el nom abans de Arzua, queden ja només uns 60 km per Santiago...
Ja fa uns dies que plou i no podem rentar la roba, per la qual cosa parem a Arzua que ens rentin la roba a una tintoreria i continuem per la tarde. Quasi tot el dia plou i si volem dormir hem de caminar sota l'aigua fins trovar un alberg, ja que tots els que hem anat preguntant estan plens, finalment ens veu un cotxe caminar i es para per donar-nos la tarjeta d'un Hostal a Ribadixo Baixo, hem de sortir una mica del camí per trobar-ho pero no tenim alternatives. Estem ja a 15 km de Santiago...
En aquest hotel hem retrobo amb Camilo, el Brasiler que vaig caminar després de Calzadilla de la Cueza i realment és una alegria, ja estem al final...
L'endemà, ja sense matinar arrivem al Monte do Gozo, d'on es veu la Catedral de Santiago, i després d'una horeta ja estem a la Catedral. En Tom ha caminat uns 800 km, jo 626, ja està, es el final del Camí.... uf
A Santiago coincidim a la Catedral amb Camilo, ens fem fotos (amb la seva camara, es clar...) i ens acomiadem perque marxa cap a l'aeroport deprés de veure en funcionament el botafumeiro (jo me l'imaginaba més gran...) i per la nit al castell de focs hem truca Sergio que està a l'alberg del Monte do Gozo, i ha baixat amb uns Italians amb l'autobús per després tornar i baixar a l'endemà caminant amb la motxila. Igual, fotos i acomiadament. Una gent realment maca.
L'endemà en Tom marxa via Londres a Belgica a les 6 del matí, jo marxo amb l'autobús a les 12 a l'aeroport, casualitats de la vida veig que per la carretera està arrivant Wolfang, l'Austriac que vaig caminar desde Hornillos del Camino fins Frómista. M'alegro de que hagi arrivat també....
Hi ha més gent: Valeria (Italia), Noseelnom (Pamplona), Ramón (Canaries), Parellaellenbarbaellacuradaasamos (Pamplona), "Ave Cesare" i Rocco (Italia), Andreas (Alemanya)
Cadascú amb les seves neures i decisions, amb motius religiosos, filosòfics, esportistes... en definitiva cadascú en la seua història, mai para d'arrivar gent a Santiago.
Ciao cracks gracies pels anims.
Joan
PD: Si no us troveu be, tranquils, que vaig demanar Salud a Santiago per tots. Us pasarà.