Crònica d'un peregrí sense càmera

El "Camino de Santiago" per Joan Fores

1ª Crònica
Ei cracks!!!!!! com va tot,

Us escric des de l’alberg de Itaro de la Vega, fins ara el més friki del camí, Tomanosequé que és l'Hospitalero, l’hauríeu de veure, veient-lo a ell ja t’imagines com pot ser l’alberg, això si es un tio que és tot bondat i es desviu perquè els peregrins estiguem be, però la veritat no li costaria res netejar la cuina, hòstia, que he vist corrals de gallines més nets!!!!!Bueno, a lo que anava, ja porto 5 dies al camí i he de destacar dos esdeveniments, el primer just començar a Logronyo, paro a una benzinera i hem foten la càmara de fotos, si la meua estimada companya d’aventures, la camara de fotos, jo que soc un home a una camera apegat, que foto, continuo o ja plego? bueno decideixo continuar tot amenaçant a l’encarregat de la benzinera que quan es puguin mirar les cintes vull saber qui ha segut el que me l’ha fotuda, avui dijous ja ho sé, un pakistaní que tenia al darrera a la barra a l’hora de pagar, vaja un serraïm maleït que ocupa el lloc dels antics bandolers que atracaven als peregrins, clamo al cel, li desitjo que li doniguen pel sac tantes vegades com ? hem va costar la camara i continuo el camí com un peregrí emprenyat com una mona, comencem be....

L’altre ha estat renunciar a la forma de fer el camí, el projecte inicial era fer-lo corrent, després va ser meitat corrent i meitat caminant i finalment després de tres dies ha segut tot caminant, ja que tinc dues tendinitis a la part superior dels peus que hem fan veure les estrelles cada cop que poso el peu a terra, sobretot a les pujades i a les baixades. Però crec que acabaré, per anar bé tinc que fer un promig de 36 km diaris i fins ara l’anem complint.

Bé xaval@s ja us aniré informat de l’evolució dels esdeveniments.

Deu, camí i Santiago per Tothom.

Ultreya

2ª Crònica
Hei cracks!!!! He regut molt en les respostes al mail, jajjajaja son molt bones.

Gracies a tot@s pels ànims!!!!

Bueno us poso al dia de l’evolució dels esdeveniments.

Sorpresa, sorpresa.... vaig sortir de l’alberg de Itaro de la Vega sense ni una gastroenteritis, deu de ser que més que astomec dec tenir una formigonerasi no, no m’ho explico.... amb el Wolfang (peregrí Austriac) l’endemà varem fer via fins Frómista on varem visitar una Farmàcia, ja que ell tenia el mateix problema que jo de tendinitis però més accentuada, la qüestió és que es va tenir que quedar per visitar al metge, jo amb uns mitjons de compressiói Ibuprofeno he seguit tirant... Aquell dia vaig arribar a Calzadilla de la Cueza (Hola Marian si ho estàs llegint l'Hospitalero Brasiler encara es recorda de tu), alberg en piscina, prou be, adolorit, però sense incidències.

El dia següent, en la companyia del brasiler Camilo fins Terradillo de los Templarios, arribo al Burgo Ranero (pel nom ja us podeu imaginar el poble, quan recordo Tortosa hem sembla Las Vegas), i al dia següent, diumenge, fins León, del que he de mencionar l'espectacular alberg on fins i tot tens l’esmorzar, el millor alberg fins al moment.

Avui he arribat fins Astorga, ja porto recorregut mésde la meitat del camí i hem fa una mica de pena... Els turmells encara els tinc inflamats però amb l'ibuprofé i els nous mitjons puc fer km i km en prou comoditat, a més com que no paro a fer fotos doncs avanço més, es clar... (si agafo al maleït pakistanés....)

El ritme del dia a dia és el següent: Hem llevo a les 5:30 h del mati, esmorzo i a les 6:15 ja estic caminant, a 5 km/h que normalment he calculat que hem desplaço, arribo als 25 km al voltant de les 12, faig un mosset i continuo fins els 35, 40 o 50 km depèn de l’etapa. Quan arribo hem dutxo a l’alberg, rento la roba i si es prompte faig una migdiadeta, si no, vaig a fer un vol. A les 20:00 a sopar, xerrada amb altres peregrins i a les 21:30 ja estic al llit.

Estic tant desconnectat del mon que fins i tot hem diuen laprevisió del temps i les notícies importants quan truco als pares....

Bueno cracks un altra vegada gracies pels ànims.

Ja us contestaré els suggeriments particularment quan arribe a casa.

Una Abraçada.