Després d’una sortida tranquil•la, perquè Jackson ja m’havia dit que faria de tap a la sendera, Moisés, Cocacola, un futbolista retirat i un servidor, vam anar tirant, ajuntant-mos i separant-mos a ratos. Perales encara feia lo romancer, hasta lo Mas del Sargento “soy el novio de la muerte” i ja lo vam perdre de vista. Cocacola semblava lo gos de Carlos, tan pronte se n’anava cap avant com un esperitat, com anava amb la llengua fora, arf arf, pujant a Pallers. Abans de l’Esquirol va fotre una estirada fins al control, que quan jo vaig arribar ja s’havia fos. I contra la meva predicció, lo futbolista, que no havia fet mai una tirada de més de 2 hores, encara aguantava amb Moisés i amb mi. Pallers passa factura i als pous de la neu mos vam encantar una mica. Una dona em va donar un plàtan que portava per a sa filla i Mosiés em va deixar roba eixuta, kin cuadro. I au, arrea!! dalt de les Foies, una visió espectral, kin flipe. Karlos Pataka fent d’home-far!! A Llinars vam obrir la llum i els meus dos frontals il•luminaven com un metxero. Tirapalán, un tallet de codonyat a Clotes i marxen! Des de les Rases, una vista del càguense i una lluna roja que va despertar lo licàntrop que porto dins i vaig començar a perseguir la llebre del futbolista, que anava com un amoto. Després d’una entortillada vaig tornar a ser persona i a la baixada vaig passar davant i no perquè ell no baixes bé, però se li acabaven les piles (jaja i a qui no?). És curios perqué l’Enrajolada l’haviem baixat fa dos setmanes Helena i jo, de palique, i s’em va fer molt curta comparada amb la baixada d’ahir. Vam fer 9è i 10è, amb 6:14, Moisés va arribar en 4 minuts, així que vam assolir de sobra l’objectiu de baixar de 6:30. Després de 2 cocacoles (de llauna), 2 cafesenllet i 2 tallsdecoc (i una dutxa), estava tan justet que era marxar o quedar-me a “dormir” a Paüls, pulutant, m’en vaig a La Ràpita. Ja us trucaré per a una performance. Magnífica organització i desplegament de voluntaris de la UEC de Tortosa. Lo de la Hife, queda per a un altre capítol.
despertar en este munt de felicitacions la veritat es que dona ganes de ficarse les zapatilles i seguir entrenant,a tots gracies per fer-me sentir aixi de be. VOLDRIA DIR QUE ESTE EXIT ES REPARTIGUES ENTRE TOTS ELS QUE FORMEM LA UEC DES DE EL QUE MANA HASTA L'ULTIM MONO QUE SOC YO,PERQUE TOTS SOU IMPORTANTISSIMS PER A MI PEL TRACTE INCONDICIONAL QUE REBO TAMBE VULL AGRAIR A MAURO ELS SEUS "MIMOS" I CONSELLS I EXPLICACIONS PER A QUE NO EM PERDIGUE ESTA VICTORIA TAMBE ES TEUA I SE QUE T'HA FET IL.LUCIO,GRACIES. TAMBE VULL DESTACAR A LES NOIES PER QUE ELLES TAMBE HAN BATUT EL RECORD FEMENI I TE MOLISSIM MERIT I NO VULL QUE ES DEIXI DE PART QUE EL QUE HAN ACONSEGUIT NO ES FACIL I SINO QUE VINGUI ALGU I QUE INTENTE BAIXAR-LO. I RES QUE ES UN PLAER COMPARTIR LA MEUA AFICIO AMB PERSONES COM VATROS(NI QUE SIGUE DE SUPLENT)i gracies pel vostre tracte.
Felicitar una vegada més a Puça i a les noies!! dp a la barra de Roquetes vaig comprovar q puça va més ràpid x les senderes q servin cubates!! jeje!! I a elles xq en part me sento en certa manera "col·laborador" o "convidat de pedra" (encara q potser alguna vegada estorbava!!). I agrair tan a elles (Isa i Elena) com a ells (Paco i Rafa) l'haver-me fet de "llebre" x poder arribar a Caro en una marca prou digna per a les meues aspiracions!! tot i q allí me vaig kedar!!
Mauro, esta vegada no sé com anirà xq tink poc temps, i a la muntanya no tinc ordenador, damunt venen festes i hem de preparar un munt de coses!! o sigue q la cosa està xunga!! pro si la fes ja vos la passaria!!
10 comentaris:
Després d’una sortida tranquil•la, perquè Jackson ja m’havia dit que faria de tap a la sendera, Moisés, Cocacola, un futbolista retirat i un servidor, vam anar tirant, ajuntant-mos i separant-mos a ratos. Perales encara feia lo romancer, hasta lo Mas del Sargento “soy el novio de la muerte” i ja lo vam perdre de vista.
Cocacola semblava lo gos de Carlos, tan pronte se n’anava cap avant com un esperitat, com anava amb la llengua fora, arf arf, pujant a Pallers. Abans de l’Esquirol va fotre una estirada fins al control, que quan jo vaig arribar ja s’havia fos. I contra la meva predicció, lo futbolista, que no havia fet mai una tirada de més de 2 hores, encara aguantava amb Moisés i amb mi.
Pallers passa factura i als pous de la neu mos vam encantar una mica. Una dona em va donar un plàtan que portava per a sa filla i Mosiés em va deixar roba eixuta, kin cuadro.
I au, arrea!! dalt de les Foies, una visió espectral, kin flipe. Karlos Pataka fent d’home-far!! A Llinars vam obrir la llum i els meus dos frontals il•luminaven com un metxero. Tirapalán, un tallet de codonyat a Clotes i marxen!
Des de les Rases, una vista del càguense i una lluna roja que va despertar lo licàntrop que porto dins i vaig començar a perseguir la llebre del futbolista, que anava com un amoto. Després d’una entortillada vaig tornar a ser persona i a la baixada vaig passar davant i no perquè ell no baixes bé, però se li acabaven les piles (jaja i a qui no?). És curios perqué l’Enrajolada l’haviem baixat fa dos setmanes Helena i jo, de palique, i s’em va fer molt curta comparada amb la baixada d’ahir.
Vam fer 9è i 10è, amb 6:14, Moisés va arribar en 4 minuts, així que vam assolir de sobra l’objectiu de baixar de 6:30.
Després de 2 cocacoles (de llauna), 2 cafesenllet i 2 tallsdecoc (i una dutxa), estava tan justet que era marxar o quedar-me a “dormir” a Paüls, pulutant, m’en vaig a La Ràpita. Ja us trucaré per a una performance.
Magnífica organització i desplegament de voluntaris de la UEC de Tortosa.
Lo de la Hife, queda per a un altre capítol.
Impressionant!! Felicitats Albert!
Una marca fora de serie. Realment son estes proeses les que fan aficio. Felicitats a Puça i a la organització.
Mauro, si us plau, canvia lo titul de record de la ¿¿NOCTURNA??? :)
despertar en este munt de felicitacions la veritat es que dona ganes de ficarse les zapatilles i seguir entrenant,a tots gracies per fer-me sentir aixi de be.
VOLDRIA DIR QUE ESTE EXIT ES REPARTIGUES ENTRE TOTS ELS QUE FORMEM LA UEC DES DE EL QUE MANA HASTA L'ULTIM MONO QUE SOC YO,PERQUE TOTS SOU IMPORTANTISSIMS PER A MI PEL TRACTE INCONDICIONAL QUE REBO TAMBE VULL AGRAIR A MAURO ELS SEUS "MIMOS" I CONSELLS I EXPLICACIONS PER A QUE NO EM PERDIGUE ESTA VICTORIA TAMBE ES TEUA I SE QUE T'HA FET IL.LUCIO,GRACIES.
TAMBE VULL DESTACAR A LES NOIES PER QUE ELLES TAMBE HAN BATUT EL RECORD FEMENI I TE MOLISSIM MERIT I NO VULL QUE ES DEIXI DE PART QUE EL QUE HAN ACONSEGUIT NO ES FACIL I SINO QUE VINGUI ALGU I QUE INTENTE BAIXAR-LO.
I RES QUE ES UN PLAER COMPARTIR LA MEUA AFICIO AMB PERSONES COM VATROS(NI QUE SIGUE DE SUPLENT)i gracies pel vostre tracte.
UNA ABRASSADA FORTA D'UN AMIC ALBERT GINE (PUÇA)
Felicitar una vegada més a Puça i a les noies!! dp a la barra de Roquetes vaig comprovar q puça va més ràpid x les senderes q servin cubates!! jeje!!
I a elles xq en part me sento en certa manera "col·laborador" o "convidat de pedra" (encara q potser alguna vegada estorbava!!). I agrair tan a elles (Isa i Elena) com a ells (Paco i Rafa) l'haver-me fet de "llebre" x poder arribar a Caro en una marca prou digna per a les meues aspiracions!! tot i q allí me vaig kedar!!
Kruty, com se que tambe fas cròniques de les teves curses, si en fas alguna, passala i la publiquem aquí.
OK?
Mauro, esta vegada no sé com anirà xq tink poc temps, i a la muntanya no tinc ordenador, damunt venen festes i hem de preparar un munt de coses!! o sigue q la cosa està xunga!! pro si la fes ja vos la passaria!!
MOLTES FELICITATS A TOTS SOUS UNS CRAKS EN ESPECIAL A TU PUÇA,I TOTS ELS QUE LA VAN ACAVAR QUE AIXO JA ES MOLT!!!!!!
m'estan agafant ganes d'apuntar-me un anys d'aquestos!.
Josep la "velles glòries” sempre son benvingudes
Publica un comentari a l'entrada