30 de setembre 2007

Crònica de la 1a Pujada al Montsià. Memorial Francesc Bort “Madro”

En primer lloc, cal felicitar l’organització i donar-los les gràcies per aquesta magnífica festa del trail amb que ens han obsequiat.
Ha estat un èxit rotund, quant a nombre de participants, per la quantitat de voluntaris mobilitzats i motivats, pels nombrosos i ben assortits avituallaments en ruta, per l’incommensurable avituallament de l’arribada, pels serveis als participants, per la pesada bossa del corredor i pel circuit, ben senyalitzat i sobretot, molt ben triat.
L’explicació d’aquest èxit és que els organitzadors són gent experimentada en les curses de muntanya que saben com mimar els corredors. Són gent que es fa estimar i que han aconseguit que més de 400 participants i no sé quants voluntaris acudeixin a la seva cita. Són entusiastes del trail que s’han bolcat en una cursa que ja s’ha guanyat un lloc molt destacat en el calendari.
Pel que fa al recorregut, comença amb un trencacames de puja i baixa per pista i sendera bona, amb desnivells suaus (relativament), fins al km 8-9 aproximadament, que permet anar a bon ritme i potser pagar-ho després als Moletons i la Portella Blanca. Allà comença el tram més tècnic, de roques obertes, típic de la cresta del Montsià, que avui estaven mullades per la boira i això feia que les grimpades i desgrimpades fóssin encara més bèsties per les patinades sobre el no-res a que estàvem exposats. Espectacular.
La sendera de les Faixes ha servit per recuperar l’alè abans d’afrontar la brutal pujada d’1 km per la tartera fins a la Torreta, sostre del Montsià, amb 764 metres.
Fins a meta quedaven 13 km de baixada (excepte per dos “repechos” que ja s’atragantaven) per sendera bona, camí de terra i algo d’asfalt, que no s’acabava mai.
Al final, amb el cap, el cor, les cames o lo que sigue, hem arribat a meta, encoratjats pel públic nombrós que ens esperava.
Una cursa dura i preciosa. L’infern del sud? El llistó ha quedat molt alt.
Enhorabona a totes i a tots.
Classificacions AKÍ
by pako



Fotos d'Enric Boldú>>
Fotos de Joan Perales>>

7 comentaris:

Angel ha dit...

Totalment d'acord en la cronica de Pako. El recorregut sorprenent i espectacular desde el primer kilometre. Deu ni do lo que dona de si lo "Bony" del Montsia. Voto pel nom de "L'infern del Sud". Excel.lent cursa i excel.lent organització.

frad-nand ha dit...

M agrada també aquest nom i coincideixo amb calificar d exit aquesta cursa, per la seva duresa i gran organització en tots els aspectes.La pujada prèvia a la Torreta molt dura.

albert ha dit...

ara sí que entenc allò que a voltes dieu "com l'he disfrutat esta cursa"jo només sabia el que era patir i sufrir i arribar sense forçes, buit, en una cursa,la paraula disfrutar en cursa no l'entenia pero......ara ja ho entenc han tingut que passar més de 4 anys per entendreu,però,ho entenc,la cursa ha sigut molt bonica i des d'un principi quan he surtit l'últim i anava passant a la gent del grup i estava estonetes en cadascú d'ells he vist el bonic que és i el que he disfrutat acompanyant-los en una cursa fins que he trobat a jose luis que jo he seguit disfrutant pero...ell crec que ha arribat a odiar-me perque li deia de tot per aconseguir adelantar a dos persones cosa que al final hem aconseguit i hem acabat cinquè i sisè,Gran desplegament de voluntaris i molt emotiva l'entrega de trofeus on els ulls es ficaven brillants i feia força per que no caiguessen les llagrimes,be molt be tot i no ficare cap queixa per res nomes dir que estare molt motivat per a fer tivissa sense "disfrutar-la"

monsieur marten ha dit...

felicitats canareus,per uns pocs km mes podrieu fer una MARATO DE MUNTANYA anim i gracies per tot MARTI

oudur ha dit...

l'any que ve la poden allargar fins al burgar i la foradada

ouferrat ha dit...

tambe podeu posar un avituallament al MITJORN O AL LILI

amapola ha dit...

com os gustan las pechinitas del mar.....