03 d’octubre 2007

Volta Aventura 2007

Desprès de llegir la crònica de la Pujada al Montsià i els comentaris que he sentit, no puc fer res més que felicitar, primer als organitzadors i després als companys que es van decantar per aquesta opció; personalment crec que ho van encertar, ja que aquest any la volta aventura a estat molt fluixeta, fins i tot Carlos la va poder aguantar. Pera començar el dissabte sortim de Tortosa amb una bona pluja que ens acompanya fins a Valderoures. Abans de sortir esmorzem una mica i cap a les 9,30, ja sense pluja, una trentena de ciclistes sortim des del pont vell de Valderoures en busca del Pantà de Pena, Fontdespatla, Penaroja i Montroig, on arribem desprès d’algunes panes, de trencar un parell de cadenes i com diria Pako de fer lo xona a les escales de la Virgen de la Fuente (per cert fuente sin agua ni bar). Ens avituallem a base de bocates i birres (més birres que bocates) i continuem de cara a Aiguaviva per uns senders d’escàndol (lo millor dels dos dies sense dubte), aquí com era d’esperar ens acalentem una mica i “lo grupo” sense desfer-se va començar a pegar-li canya, fins que una providencial pana de Pinyasso, millor dit de la bici de Pinyasso, ens va fer parar un ratet, lo suficient per alenar i per a que la mare naturalesa, que ja sabem que es sabia ens delectes amb uns bona remullada abans d’arribar al poble.
Cap a les 4 de la tarde arribem a Aiguaviva, ens instal·lem a l’hotel i ràpidament anem a la recerca d’algun bar on hi hagi una mica d’ambient, donem voltes per tot lo poble i acabem un altre cop a l’hotel. Desprès de sopar i vista la marxa que hi ha al poble els més joves  decideixen anar-s’en a Alcanyís, be els jovens i els no tan jovens, ja que excepte 4 o 5 hi van anar tots.

El segon dia amb algunes cares de son, sortim des de la Canyada de Verich i així ens estalviem un tram de carretera asfaltada, només sortir del poble emprenem una pujada a peu seguint un PR, aquesta sirà la tònica del dia, pujades, algunes d’elles a peu, i baixades per senders molt divertits. Així arribem a Montroig, passant abans per Belmonte i la Cerollera, aquí tornem a fer una parada d’avituallament, al mateix Bar del dia anterior, i tornem a fer lo xona per unes escales, aquest cop les de davant de l’església del poble, amb la mirada “atònita” d’un pobre home que pareixia pensar “quina colla de burros”, i tenia raó. A partir d’aquí seguim el GR cap a Penaroja, amb un tram de sender bastant brut i mal ciclable, que ens porta a una granja on prenem una pista que ja no deixem fins Penaroja. D’aquest segon dia voldria destacar la baixada del mirador dels cirerers, el camí empedrat i l’arribada a Belmonte i l’últim sender abans de Montroig.
En resum una sortida fluixeta, on no vam poder disfrutar ni del recorregut ni de la companyia i on ens vam avorrir d’allò més. Està clar que als ampostins no se’ls ha de deixar organitzar mai més un recorregut de la volta Aventura, no tenen ni idea de lo que es anar en bici ni xalar, només cal que mireu les fotos i els vídeos i ho podeu comprovar.








9 comentaris:

Anònim ha dit...

Mmmmm, a veure company que has escrit la cronica dels dos dies,si fas memoria, no hi ha res organitzat!! t'en recordes? i una altra cosa el maxim responsable d'aquest montatge no es amposti... es del vostre poble,vosaltres li dieu amposti i nosaltres li diem "lo tortosi"ja ja ja ironies de la vida.Gracies Josep pel fi de setmana tant fantastic que ens hem cascat tortosins,ampostins i tots els que varem estar. Un aldeà.

Anònim ha dit...

Lo més gros de tot aixó es que en realitat no es ni tortosí, diuen les males llengues que si es de Roquetes, ves a saber...

mauro ha dit...

Bueno ara en serio, ens hem passat un molt bon cap de setmana, de "bici i plaer", per unes rutes sorprenents i molt currades per l'amic "torto-ampo-roquetenc", amb un grupet de gent mol ben avengut (ja fa molts d'anys que ens coneixem), que te molt clar lo que es busca a n'aquesta sortida, anar en bici i xalar.
Fins l'any que be

Anònim ha dit...

SEGUR QUE ES ROQUETERO SI ES TANT BO COM DIEU,A ROQUETES ESTA LA CREM DE LA CREM

Anònim ha dit...

Es fàcil fer critica destructiva desde l'anonimat, no se qui ets company ???, però llanço el guant per a que l'any que ve l'organitzes tú la ruta ...que desinteresadament va dissenyar Josep Estrada del grp dels "Ampostins".
No se perqué però trovo que no tens ni....idea de la feïnada que això comporta , per tant es normal que estiguis tant desabut si el recorregut no s'acoblava a la teva conduccio BTT (ja m'agradaria saber quina es ).
Els senders estaven bruts, OK , però si això es un entrebanc , potser aquesta no es la BTT que tindries que practicar , o podries muntarte uns totxos, unes fustes i anant practicant!!! , quan estiguis perparat ja podràs venir.
Per acabar te dire que he estat molt diplomàtic ,cosa que no em caracteritza i que em rebenta que un individuo com tu (que no dona la cara ) expose de manera tant barroera i pública , uns fets que no representen a la majoria de gent que vam asistir.
Armand"bike"Martinez del grup dels "Ampostins"

-. ha dit...

molt be Armand aixi es parla estic totalment d'acord amb tu.Pero crec que la cronica el que busca es que es parle,ja sigue be o malament i crec que ho aconseguit. Es costum aquest blog i al croniste fer una mica de satira per crea polemica i que la gent visite el blog. Pero segur que no es res personal en vatros, i nomes espera que l'any que be tornesem.
salut i Km.

mauro ha dit...

Collons Armand com te piques, este es l'Armand que jo recordava, el que es picava hasta en la seua sombra, molt diferent del que va vindre el cap de setmana, serio i conservador. Està clar que els anys passen i mos fem grans.
Deuen se coses de la edat.

Anònim ha dit...

De lo que entengues, ni en compres ni en vengues......!!
Això pareix ser la ETIQUETA que es tendria que penjar aquest individuo, que a més penso que no te res de Biker, ni de companyerisme, ni de moralitat, ni de respecte als demes....JOSEP ESTRADA ETS LO MILLOR....NO CANVIES MAI !!!!! forza.

Anònim ha dit...

Com és que hi han tantes Prophet???