El corredor frustrat

LA CRONICA DE UN CORREDOR FRUSTRAT D'AVANT DE LA MILLOR CARRERA D’AQUET PAIS.
Tot comença lo dissabte de matí, carretera i manta cap a Osca, allí em trobo amb el Ramon, conegut ja per tothom per les seves facetes de paparachi, i amb el Javi un molt bon corredor de Huesca. Dinar, i cap a munt, ja som a Guipúscoa, i molt a prop de Zegama, tot ja es veu vindre, paratges verds, muntanyes altes tapades per una espessa boira que deixa caure uns plugims, que preocupen als corredors. Arribem a Zegama, molta gent ja pel pavelló, recollim dorsals, i cap al beafring de la carrera somiada que no correré, entre paraules en Euskera, Castella i Angles, ens fan l´explicació, i una projecció del recorregut virtual de la carrera. Trobem cares conegudes, kilian Jornet, que passa desapercebut dels que no el coneixen, per la seva curta edat de 19 anys, i un físic que no sorprèn, Raul Garcia, Stefani Gimenez, la Corin, la Mudge, lo Simond boot, el Tofol, l’Aguiló, el Kiku, el Rusconi, l’Etxegaray, l’Espeleta, el Jessed, etc, etc, un mon de cracs que volen guanyar el campionat del mon.
Una exhibició de tala de troncs, i d’aixecament de peses que ens deixen a tots impressionats, passem a posar-mos les botes amb una degustació de formatge i sidra, que deu ni do. A sopar i a dormir que demà es te que matinar.
Ja son les 7 i d’en peu, que a les 9 se surt, problemes per al Javi que no veu clar el de poder córrer, ens anem a la plaça, la Reyes, el David el Ramon el Javi i jo, allí m’ajunto amb la Maite, i el Xavi de Monbrio, tots preparats per la sortida, molta gent, autobusos de gent de mallorca, en unes samarretes que deien ànim Tofol. Lo Segovià, el Raul, també portava la seva aficció, i com no autobusos del Temps de Aventura amb moltes senyeres catalanes.
El Ramon i el David agafen carretera cap al Aizkorri abans que es trobin amb el embotellaments, i natros, amb la Maite el Joseba, un friki molt agradable que coneixia Maite ens pujarà al Santo Espiritu, inici de la pujada al Aizkorri. Ja dalt impressionant espectacle, que es això el públic de un partit de futbol? la gent corre per agafa posicions, la gent puja i puja, estem al km 17, molta boira i esperem als primers prop les 2h, i si allí veiem baixar els primers que ja encaren la forta i llarga pujada que els portarà al Aizkorri, com no, el kilian davant! puja corrent!, junts també, el raul, el tofol, l’espeleta, l’etxegaray, !tots corrent!, inhuma, això estarà renyit, enfilen amunt, amb la gran ovació i crits de la gent, això es impressionant. Uns minuts i segueixen arribant gent, dins els 30 primers, i junts el kiku, l’Aguiló, el cadena, el jessed, el jordi sanchez, molta gent de selecció, cares de sufriment, ja en passen el xavi i el angel un altre catala, i corre cap a vall.
Arribem corrents i, ens diuen que ja han arribat tres!, qui son?e ns preguntem, el kilian, el kilian a guanyat! campio del mon en 19 anys, el madrileny i el espeleta detras, la corin primera, l’Aguiló impressionant, 29, 4h 42m, el xavi magnific, 5h 20m, i 400 corredors, molts de premis i regals, l’himne dels Segadors, i tota la selecció catalana al podi, també son campions del mon, es diu que hi havien en tot el circuit, entre 10 i 15 mil persones, era alucinant, l’arribada, els corredors multiplicaven el ritme en sentir les grans ovacions de la gent, no te paraules, es per voreu, no! es per a correu!.
En vista d’aixó, molta televisió catalana, i dijous un especial tot el programa de temps d’aventura, amb la cursa.
by Piñasso el corredor frustrat.

Les fotos de Maite>>
Les fotos de Ramon>>