Crònica de la 13º edició de la Marató i Mitja Marató de muntanya de Sant Llorenç Savall.

Paco i Rafa a l'arribada de la marató

Aquest diumenge ens hem trobat solament 10 dels més de 43 corredors de la tira UEC Tortosa per realitzar la cursa de Sant Llorenç de Savall. Suposem que la falta d’assistència deu tenir unes causes ben justificades i, si no les té, segur que la dormideta del diumenge va ser reconfortant. Així que, i tornant a la crònica, després d’uns petits entrebancs de primeres hores: uns no canvien l’hora i arriben massa prompte i els altres es perden i arriben gairebé tard, a les 8 :30 h les noies es disposen a sortir. Val a dir que, aquest cop, la secció femenina de la UEC Tortosa es mereix un reconeixement per part de la resta de la secció trail per ser la que ha representat en majoria absoluta i, per primera vegada, la UEC Tortosa al Circuit de Catalunya de curses de muntanya; 4 dones (Elena, Belen, Rosa i Marga) enfront 3 homes (Kiko, Albert i Tara) ja que els altres tres, José Luis, Rafa i Paco, han preferit fer la Marató i, per tant, no puntuar. També ha estat dona qui s’ha emportat trofeu amb Elena com a tercera veterana i quarta de la general. Tot i això, no cal desmerèixer la representació masculina amb Kiko i Albert en molt bones posicions. Ni tampoc ens hem d’oblidar de la Montse de Tarragona que ha tingut trofeu en la Marató. El circuit de la mitja, com molts ja coneixeu, és molt ràpid ja que es desenvolupa bàsicament per pista i en poca pendent, per tant, no és gaire atractiu per la majoria de cabretes que circulen per aquí. Fet que no era excusa per no passar-s’ho bé i no assistir a la trobada. A més, per als que venien cansats de les multiactivitats de dies anteriors, els ho ha anat de meravella. Per últim, felicitar a Rafa pel fet d’haver acabat la seva primera marató de muntanya sense saltar-se cap control de pas, això sí, hi havia el Manso que el va conduir per bona direcció en tot moment.
By Marga
Les classificacions AKI>>
I aquí les fotos de David (el novio de la Reyes)>>

El diumenge matí semblava dins la normalitat, el típic dia que ens peguem la gran matinada per poder gaudir de la cursa del dia, segur que cap des quatre que anàvem al cotxe, Tara(vaig poder comprovar que és un crac conduint), Albert, Kiko i jo(Elena), pensàvem que acumularíem durant les properes hores tant d’estrès. L’odissea del viatge va començar quan ens vam saltar la sortida de Sabadell Nord, parem a un àrea de Servei per preguntar i les xiques aquelles es van espantar quan vam dir que volíem anar a Sant Llorenç, just anàvem en sentit contrari ens anàvem cap a Andorra(segons Kiko podríem comprar sucre), tornem a sortir a l’autopista (jo histèrica) ens paren a fer control alcoholemia (jo a punt de posar-me a cridar), que després de preguntar per on estava Sant Llorenç que anàvem a una cursa....ens vam lliurar de bufar, i cinc quilometres més abans de poder fer canvi de sentit, tornàvem a passar pel costat dels mossos(ara estaven a l’altra banda, sort d’això per que anàvem una mica rapidets), un cop agafada la sortida correcta , entràvem dins Sabadell, preguntàvem a la gent, a la que dubtaven (quasi tots ho feien) els deixàvem parlant i amb cara de no entendre rés, ens vam saltar algun semàfor en roig, això sí mirant que no vingués cap cotxe, vam passar una miqueta els límits de velocitat, quan adelantavem els cotxes ens pitaven (tampoc hi havia per a tant), vaig trucar a Paco per a que me reculligués el dorsal, m’anava traient la roba dins del cotxe, (ei, portava l’equip baix) temps d'arribar al poble, Paco esperant-mos amb el dorsal i les agulles, sembla que no li volien donar, si no li donen no surto, no havia temps d’anar a recollir-lo, me va cridar que me’n anés ràpid, corrent cap a la sortida colocant-me de qualsevol manera el dorsal, amb els últims segons Marga i Rosa me'l van acabar d'arreglar, les cames me feien figa estava molt però que molt nerviosa, i au a corre!Recordo que Albert al cotxe me va dir que aquestes situacions algunes vegades fan que et vagi bé la cursa, en el meu cas va tenir raó. Ah gràcies als tres per aguantar-me crec que me vaig posar una mica impertinent.Ah, Felicitats als Raiders!!Espero que els lesionats i els malalts ja estesseu bé!!
By Elena (la isterica)

Lo bemeuve de Tara