Petita crònica d’una gran sortida d’entrenament.

Ahir al tardet uns quants estaven enganxats als teclats dels ordinadors esperant el gran moment de l’inscripció per al UTM, en canvi uns altres ens vam trobar al pont Tirant lo Blanc per fer costes a lo Marten, però com el Sr. Marten no va poder venir vam canviar de plans, i quins plans!!!
L’expedició anava capitanejada per Pere “Déjame que te llame patrón” i Paco Lo Manso, els altres erem Rafa i jo (Rosa). No sé si cal que us digue qui va anar obrint pas i qui el tancava, no?
Un cop els experts van decidir el recorregut i d’assegurar-nos de que només portaven 2 frontals (per posar-li emoció a la cosa) vam arrencar. Vam començar enfilant la costa del cementiri, vam passar per un grup de quatre cases, i vam girar a dreta i a esquerra fins trobar el que semblava una sendera, dic semblava, perquè de veure no es veia res. Per la sendera ens vam veure obligats a extrema la vigilància i a forçar el pas, ja que pels voltants hi havia un escamot de gossos salvatges i perillosos. Finalment, la sendera ens va portar fins la Cova del Garrofer i des d’allí vam anar a buscar el camí de les revoltes (on lo col·lega de turno havia tornat a alçar el mur, però quin mur…, al seu costat la Muralla Xina es veu petita). En aquest punt, Pere es va treure el lastre que portava (molt gentilment em va deixar carregar el frontal), i ell i Rafa van desmarcar-se pujada amunt, no molt tampoc, jeje!! Lo Manso va fer honra del seu malnom i em va estirar i acompanyar fins a l’últim revolt. Un cop a dalt del camí de les revoltes sense temps a perdre vam tirar fins les antenes de Coll Redó, en esprint final de regalito. A continuació va venir el tros de recorregut més emocionant, de les antenes a la Creu i de la Creu al Coll de l’Alba. Imagineu-vos, 4 runners per aquella sendera envoltats de silenci i d’arbres, i la “guinda del pastel”: la boira, a qui el raig de llum del frontal li donava un toc de misteri i d’aventura. Només dir-vos que va haver-hi un moment que servidora no sentia al Manso i em pensava que el bosc se l’havia tragat, quin susto, tu!!! Només per còrrer este trosset val la pena pujar a les antenes.
Un cop al Coll de l’Alba vam boicotejar un parell de propostes del Patró (baixar per no sé quina sendera canyereta i baixar pel barranc de Sant Josep o algo aixina), i amb l’ajuda de la gravetat vam decidir posar alegria al pas i arribar aviat a caseta que la cosa s’esta allargant de lo lindo. Un miqueta més amunt de Mig Camí ens vam trobar el grup d’amiguets que havien sortit de l’estadi a les 20:30h. Ens vam saludar i vam continuar la baixada fins a la font de l’Estació, on vam donar per finalitzada la sortida d’entrenament. Bé… no tots, perquè Rafa va decidir rematar-ho amb un esprint fins a la peixateria de la Raval de la Llet.
En resum i per al més tècnics, la sortida va ser d’uns 900 metres de desnivell acumulat i amb un recorregut aproximat de 13 – 15 km. La durada total de la mateixa va ser de 1:45h com a molt.
El que va començar sent una sortida a lo Marten
Va acabar sent una sortida canyereta a lo Pere.

By Rosa