ARAVO Aventure crée l'événement à Font-Romeu dans les Pyrénées Orientales avec la première manifestation sportive de l'année et la naissance du : 1er ULTRA TRAIL BLANC EUROPEEN.Station au cœur de la Cerdagne, elle reste le terrain de jeu idéal pour cette première grande aventure hivernale !
Après un départ en masse du Lycée Climatique de Font-Romeu, les coureurs seront vite
plongés dans les immensités sauvages et vierges du massif des Bouillouses, et autres panoramas enneigés de la chaîne du Carlit...Parcours 13 Km 320m D+, 24 Km 1070m D+ et 51 Km 2050m D+
TRAIL LIMITÉ A 1000 COUREURS. AUCUNE INSCRIPTION LE JOUR DE LA COURSE. CLOTURE DES INSCRIPTIONS LE VENDREDI 11 JANVIER 2008.
Plus d'information et inscriptions ICI
Webcam du Lac des Bouillouses
Prévisions à 4 jours
Allons enfants, ne faites le xone et apuntez vous a n'este course tan xaladore.
25 comentaris:
par le moment, nous allons
Isa
Rosa
Marga
Mauro
Pako
Carlos
Paco
Rafa
Isa
Rosa
Marga
Mauro
Pako
Carlos
Paco
Rafa
Pinyasso
Pere
dijous mos trovem a les 19.30 h a larraval de la llet al costat del pont TIRAN LO BLANC anirem a fer costes(poques que ving jo)los delUTMB astaran nerviosos davant lordenado.salut
he vist que los canareus també s'han apuntat.
sabeu si los dorsals se poden recollir lo dia abans i on?
Isa
Rosa
Marga
Mauro
Pako
Carlos
Paco
Rafa
Pinyasso
Pere
Peraldinho
hombre peraldinho!!! què? ja se t'han posat per corbata i vols començar a entrenar en serio?
a entrena?? no, jo vaig per l'esquiada del dissabte, i de passo lo diumenge anire amb uns companys a fotre una patejada per la neu.
peraldiño los del ptl tendreis que hacer unas jornadas de convivencia.4 dias por los alpes os puede pasar que termineis en el pere mata
peraldiño los del ptl tendreis que hacer unas jornadas de convivencia.4 dias por los alpes os puede pasar que termineis en el pere mata
Quina cursa més espectacular, quanta neu i quins paisatges daurats amb els primers raigs de sol, preciós. Encara sort que els desnivells no eren gaire forts, perquè el gruix de neu feia feixuga cada passa, però tot plegat em donava energia per fer la següent.
Com que anava bastant descansat les sensacions eren molt bones i la bellesa de l'entorn em carregava les piles amb cada llambregada a la llunyania.
Va ser en una baixada fàcil i ampla que resseguia un telecadira, on vaig veure un mantell de neu verge que els de davant m'havien deixat per mi solet, quan em vaig esfonsar i relliscar, amb tan mala sort que al fer el moviment instintiu d'aguantar-me amb la mà, els dits van xocar contra una pedra o un tronc amagat i la mà va fer cap de forma poc natural gairebé al colze, amb un "crec" una mica esgarrifós i un bram equivalent del propietari.
Vaig continuar la cursa i com més corria les endorfines feien la seva feina i menys mal sentia, excepte quan tocava alguna cosa amb la mà xunga, que veia les estrelles. A l'avituallament del km 14, amb la mà inflada com un bot, un infermer em va embenar i em recomenava abandonar. Ja!! Tira!! Per sort vaig seguir endavant perquè aleshores va començar l'espectacle dels llacs gelats. En vam travessar cinc em sembla i sort dels gramponets perquè l'últim, que era un embassament, tenia més d'un quilòmetre. Això va ser una experiència única que pagava el viatge i tot l'esforç. Al km 26 vam tornar a l'avituallament del Lac des Bouillouses i l'infermer em va proposar un altre cop de deixar-ho anar. Aquesta vegada no va haver d'insistir gaire, el dolor era molt fort i la mà semblava una pilota. Quan em va dir que en 20 minuts un quad de neu amb oruga em baixaria, ja vaig desistir i em vaig dedicar a prendre el sol a la terrassa del refugi.
Ara, radi i cúbit esberlats i amb el braç enguixat fins més amunt del colze, estic aprenent a fer anar l'esquerra, però només per a les coses imprescindibles.
Adéu Raskera-Tortosa, adéu Vall del Congost, adéu Marató Salvatge, adéu entrenaments amb la colla..... buaaaaaaaa
anim pako que 5 setmanes passen rapid
tranqui pako que aixo son gafes de l'ofici i tot passa rapid.
PAko, oooh!!!
M'agrada veure que tot i el final vas disfrutar de l'aventura. Ara ànims que això se't curarà en un plis plas! I pensa que això de tenir ferides de "guerra" i anècdota mola mogollón!!!
Per cert, jo crec que lo dissabte podries venir igualment al dinarillo, que una cosa no treu l'altra.
Tranquil Pako, que lo domenge ja t'anpapusarem o le k convingue
Xeic Pako al dinar has de vindre igualment, si convé te baixarem a buscar o lo que faci falta. Lo d'anpapusar-te solo si nos cantas un jota...
gràcies pels ànims amics (o cosins)
la familia unida s'esbudella unida.
rosa, és diumenge no dissabte, a veure si farem riure.
això de que m'empapussen (o lo ke convingue) és temptador i és una llàstima desaprofitar la condició d'heroi ferit per estovar a les xikes, però vindre al dinar sense haver fet la travessia ja seria masoca.
Ei Pako desde la EMD de Jesus tenvio forces i quet recuperes pronte, son coses que pasen, tu vas tenir esta mala sort a Font Romeu, i jjo la daguantar unes cinc horetes al roquetero, però que hi farem son coses de la muntana!!!
desde lo mes profun del meu cor espero quet recuperes ràpid, ets un runner genial, ànim Pako!!!
sera gilipolles este tio se pensa que es lo director del EMD ( el mundo deportivo )
ànims Pako...qui més qui menos vam caure diumenge (jo 5 o 6 vegades) i malauradament et va tocar a tu.
Per cert, molt bo lo de Luis Enrique.Hi ha dos xiques que encara babejen i això que anava ben tapat. Ah, al primer avituallament encara esperen a Ronaldinho.
Òndia tu, amb el canell com el devies tenir, ni endorfines ni òsties...que té un remerit que t'hi kgues. Ànim i ràpida recuperació, que el primer dia que tornes segur que no et para ni Deu!!!
Rafa vas caure 5 o 6 vegades lo diumenge, però no comptes les del dissabte...
anim Paco diumenge ja te passarem a buscar,salut
es que dissabte vaig estar entrenant les caigudes per a diumenge, i de moment no em fa mal res...
Ei Pako quin mal me sap!!!!! anim i no t'agobies, i ja veuras que aquesta paradeta t'anira bé!!
ah,al dinar penso que hauries de venir, ets imprescindible, no pot haver una menjadeta sense jotes.
Molts besets!!!!!!!
gràcies pels ànims i de moment no m'agobio gens. akí l'únic imprescindible és un sikiatra.
Publica un comentari a l'entrada