La Marxa de la Selva del Camp 2008

La Marxa de la Selva del Camp 2008: les impressions des de la UEC. El dia encara no havia nascut en l’horitzó, quan, molt mandrosament i amb un fort desassossec a l’estómac, els “uequeros” tortosins saltaven del seu llit per començar una nova aventura perduts per la muntanya. Els cruixits dels músculs es deixaven sentir dins la fredor de la nit, però el “bon dia” càlid i una mica foteta dels companys començaven a fer espavilar les neurones. Carretera i manta cap a la Selva del Camp.
Una mica més tard, molt més a prop de la Selva, un altre “uequero” havia de posar en solfa el seu cervell adormit i començar a calmar els nervis per treure’s del cap l’eterna pregunta de “qui t’ha manat anar a fotre’t una matada de quilòmetres perdut per aquestes muntanyes i què hi guanyes deixant-hi la fel esbocinada en milions de particules per aquests móns de Déu?” De fet, ja sap que la resposta només la tindrà en el moment final de l’arribada (el que tots esperem molt abans de sortir).
La Selva del Camp, ben a prop de l’Aleixar (l’altre melic del món, a més de Tortosa), les encaixades de mans, les frases tòpiques, les converses amb les persones que només et trobes en aquestes ocasions i les frases iròniques per treuren’s els buit de l’estómac. Durant uns breus minuts tots anem junts, anem comentant les altres curses, els raids, la ultratrail del Montblanc que s’apropa i endavant. De seguida, però, l’Albert desapareix de la visió; el Martí, essent realista s’ho pren en calma; el Joan que aguanta una miqueta més al meu costat, però em trobo un col·lega de marxes de resistència que està més a l’alçada i li dic que vagi tirant; el Pinyasso, que incomprensiblement està superxerrameca en aquelles hores del matí, se’n dóna compte que li ha marxat el Joan i també desapareix. Cadascú fa la seva cursa, espanta els seus dimonis i segueix els seus reptes.
Malgrat que alguns tenim la mala consciència de no haver anat a la cursa solidària i de pensar que ens hem perdut una sortida guapíssima pel Port; us he de dir, que la nostra Marxa va passar pels llocs més bonics i emblemàtics de les Muntanyes de Prades. De veritat que els paisatges de l’Albiol, Capafonts, el Pont de Goi, El Tossal de la Baltasana, la Mola dels Quatre Termes, el Cogullons, Farena i Montral són una passada. No diré que són millors que els del Port, perquè això no ho penso. Simplement són diferents i poden formar part, alhora, del nostre món particular. Ara bé, la bellesa del paisatge no em fa oblidar la duresa de la cursa. Uns desnivells constants que et deixaven les cames entumides pel dolor i que feien ben difícil continuar. Però què us he de dir! Tots els “uequeros” ja coneixeu aquesta sensació i ja sabeu de què us parlo. Fins i tot l’Albert mateix em sembla que ho va patir i això que em va treure un munt de temps. El Joan també em va confessar que havia patit molt amb la duresa del recorregut, tot i que, pel que em va comentar, pel Pinyasso va ésser una passejada molt agradable. En canvi, no conec l’opinió del Martí, ja que va arribar un moment que me’n vaig haver d’anar. Espero que s’ho hagi passat bé o, com a mínim, que li hagi sortit un bon etrenament pel Montblanc. Hi havia més gent de la UEC, però no els conec i no vaig poder parlar amb ells. No obstant això, vaig coincidir amb un rapitenc que es diu Vicent, que també és de la UEC i li va anar força bé.
Les classificacions i el lloc, per mi són una incògnita. Si algú ho sap, ja ho dirà. Jo sé que vaig tardar 10 hores i 25 minuts i les vaig suar moltíssimmmmmmmmmm.
Fins aviat (el rotllo del començament està fet expressament, és una petita venjança).

Pep Anglès

Les fotos son de Ramon "el de Huesca"