30 de març 2008

La Marxa de la Selva del Camp 2008

La Marxa de la Selva del Camp 2008: les impressions des de la UEC. El dia encara no havia nascut en l’horitzó, quan, molt mandrosament i amb un fort desassossec a l’estómac, els “uequeros” tortosins saltaven del seu llit per començar una nova aventura perduts per la muntanya. Els cruixits dels músculs es deixaven sentir dins la fredor de la nit, però el “bon dia” càlid i una mica foteta dels companys començaven a fer espavilar les neurones. Carretera i manta cap a la Selva del Camp.
Una mica més tard, molt més a prop de la Selva, un altre “uequero” havia de posar en solfa el seu cervell adormit i començar a calmar els nervis per treure’s del cap l’eterna pregunta de “qui t’ha manat anar a fotre’t una matada de quilòmetres perdut per aquestes muntanyes i què hi guanyes deixant-hi la fel esbocinada en milions de particules per aquests móns de Déu?” De fet, ja sap que la resposta només la tindrà en el moment final de l’arribada (el que tots esperem molt abans de sortir).
La Selva del Camp, ben a prop de l’Aleixar (l’altre melic del món, a més de Tortosa), les encaixades de mans, les frases tòpiques, les converses amb les persones que només et trobes en aquestes ocasions i les frases iròniques per treuren’s els buit de l’estómac. Durant uns breus minuts tots anem junts, anem comentant les altres curses, els raids, la ultratrail del Montblanc que s’apropa i endavant. De seguida, però, l’Albert desapareix de la visió; el Martí, essent realista s’ho pren en calma; el Joan que aguanta una miqueta més al meu costat, però em trobo un col·lega de marxes de resistència que està més a l’alçada i li dic que vagi tirant; el Pinyasso, que incomprensiblement està superxerrameca en aquelles hores del matí, se’n dóna compte que li ha marxat el Joan i també desapareix. Cadascú fa la seva cursa, espanta els seus dimonis i segueix els seus reptes.
Malgrat que alguns tenim la mala consciència de no haver anat a la cursa solidària i de pensar que ens hem perdut una sortida guapíssima pel Port; us he de dir, que la nostra Marxa va passar pels llocs més bonics i emblemàtics de les Muntanyes de Prades. De veritat que els paisatges de l’Albiol, Capafonts, el Pont de Goi, El Tossal de la Baltasana, la Mola dels Quatre Termes, el Cogullons, Farena i Montral són una passada. No diré que són millors que els del Port, perquè això no ho penso. Simplement són diferents i poden formar part, alhora, del nostre món particular. Ara bé, la bellesa del paisatge no em fa oblidar la duresa de la cursa. Uns desnivells constants que et deixaven les cames entumides pel dolor i que feien ben difícil continuar. Però què us he de dir! Tots els “uequeros” ja coneixeu aquesta sensació i ja sabeu de què us parlo. Fins i tot l’Albert mateix em sembla que ho va patir i això que em va treure un munt de temps. El Joan també em va confessar que havia patit molt amb la duresa del recorregut, tot i que, pel que em va comentar, pel Pinyasso va ésser una passejada molt agradable. En canvi, no conec l’opinió del Martí, ja que va arribar un moment que me’n vaig haver d’anar. Espero que s’ho hagi passat bé o, com a mínim, que li hagi sortit un bon etrenament pel Montblanc. Hi havia més gent de la UEC, però no els conec i no vaig poder parlar amb ells. No obstant això, vaig coincidir amb un rapitenc que es diu Vicent, que també és de la UEC i li va anar força bé.
Les classificacions i el lloc, per mi són una incògnita. Si algú ho sap, ja ho dirà. Jo sé que vaig tardar 10 hores i 25 minuts i les vaig suar moltíssimmmmmmmmmm.
Fins aviat (el rotllo del començament està fet expressament, és una petita venjança).

Pep Anglès






Les fotos son de Ramon "el de Huesca"

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Aclariments:
No vaig fer 10 h i 25m, sinó 10 h i 35 minuts, 10 minuts més que també vaig suar i que em van provocar les agulletes d'avui.

Cap al vespre ja enviaré les fotos a Mauro, però si algú més en té que també les enviÏ. Jo no en tinc gaires i després d'haver vist el reportatge de la Marxa Güai m'he quedat sense paraules.

Pep

Anònim ha dit...

Deu ni do la cursa jo esperava que no patiria tant però un cumul de coses va ser determinant per al meu sufriment,no fisic ja que em trobava be de cames i vaig acabar fent l'ultim km a 4.30 pero si per avituallaments molt llargs.Vaig sortir detras de tot en tots els de la uec i despres d'una aturada tècnica vaig començar a correr pujades i baixades a un ritmet fluix però ja sense parar i ja men vaig adonar que els avituallaments se m'allargaven molt i em menjava tot el menjar que jo portava barretes,gels,aigua.Al km 42 contacto amb cap de cursa i eren dos grans ultramans finishers del montblanc amb 31 hores i em dien que llavors no estaven tant forts com ara,em van motivar sols sentir-los, però tot va sortir malament quan em vaig quedar sense menjar al km 54 quan encara anaven els tres de cap de cursa quedaven 13km de baixada però fins que no vaig arribar al avituallament i vaig menjar ( 4 bocadillets,1 platano,2 gots de acuarius i vaig omplir la camelbak d'aigua)no vaig poder arrancar primer caminant i despres al trot fins que va fer efecte el menjar i vaig acabar corrent fort per que ja veia al tercer classificat,crec que hagues estat alli al davant segur total el primer em va treure 3 min i pico i jo se el que vaig pedre pero aixo no es important l'important es l'experiencia que vaig agafar mai havia corregut 67km.el meu temps 7h30 min

Anònim ha dit...

Anim matxote, que al UTMB si vas acumulant experiencia, segur que faras una gran carrera.

Anònim ha dit...

Aixo no mes li podia pasa al puça del trons, desde luego que no n'apendràs mai de mi, que passa quan em faràs cas?? Pensa que si no em fas cas com diuem molts companys per aquí, no acabaràs la UTMB i si no ja em parlarem, demà t'espero a l'entreno i et tornaré a donar consells haver si d'una vegada em fas cas...

Anònim ha dit...

foteu-li canya que això de chamonix no es broma

Anònim ha dit...

Bé companys enhorabona, este finde, vec que la penya ja ha començat agrupar-se pel seu propi pes. Pel que fa a l'equip d'èlit, no puc dir res més que sobretot coneixement, no forcésseu molt la màquina que al final se pot clavar.
Albert, bona experiència, millor que et passe aquí que no al UTMB.
Salut i courage.
Pakolo.

Anònim ha dit...

Segur q amb aquestes incursions tan destacades que fas en curses de llarga distància quedaràs molt molt davant al UTMB i m va sorprendre lo sencer q et vaig vore després de fer 67 km amb les aventures q t van passar!.nando

Anònim ha dit...

si algu em vol raja que ho fase obertament, meu mereixo un poc, pero que no fique el meu nom ja ja ja.

Anònim ha dit...

Molt de fantasma hi ha per Roquetes i encara va de xulet, pero que t'has cregut que'ts Ironman de Roketes o k????