El viatge, fora d'alguna petita ginkana involuntaria als peatges degut a un Teletac mig defectuós, va anar de primera.
Recollida de 4 pitralls i 1 dorsal (Jose, sempre donant la nota...cony!) i a fer lo cafelito de rigor (i alguns a afluixar lo ventre). Canvi de roba i escalfament.
La climatologia esplèndida i no es pot demanar res més.
La sortida-arribada, a la zona esportiva del Fornàs, molt ben muntada: pàrquing ample i tots los serveis allà mateix.
Bona participació (uns 450 corredors) i una organització molt professional.
By Chasqui
(((Bueno, no sé que ha passat pero lo Kefe m'ha censurat mitja crónica! Com se pot comprovar, als asfalteros mos censuren més que los xinos als tibetans.... Aquí va la part "inédita" de la crónica...)))
Nando arranca fort ben pronte, la cosa va en serio. Els que anem de cachondeo, sortim fent bulto, amb lo populacho. Deseguida s'acaba el cachondeo i, al grito de "Maricón el último!", cadascú es busca la vida com pot.El traçat resulta entretingut: carreteres secundàries o terciàries d'asfalt fent un circuit rural Valls-Alió-Bràfim-Puigpelat-Valls. La topografia, sense ser planera, és corredora i les costes suaus venen seguides de baixades suaus... tot se compensa. Els avituallaments coincideixen amb la travessa de les poblacions i allà l'ambientillo s'anima bastant.
La cursa se va estirant. Nando entra en un temps fantàstic 1:29. Quan em falten 2 kms per meta, Jordi m'avança arrencant-me fins les etiquetes dels calçotets! Lo paio va llençat i no hi ha qui pugui seguir-lo... A la baixada d'entrada a meta, Paco m'alcança i entrem junts. Als pocs minuts, Jose fa acte de presència. Tothom ha complert els seus objectius i es respira satisfacció general.Recollida d'una bossa del corredor ben generosa (samarreta tècnica, ampolles de vi i cervesa...) i dutxa merescuda a les instal·lacions del pavelló esportiu. Recollim els premis sorpresa (a algun li van vore la cara de bebedor i el van carregar de més vi...).
Enfilem direcció als Reguers, que tenim gana i al Calau ja van acudint tots los runners de la marxa de la Selva del Camp i de la marxa-vivac del Port. Volem saber...Lo Chasqui
By Chasqui
4 comentaris:
Felicitats a tots a Nando per baixar de la barrera 1.30 i als altres pel gran debut impresionant que van tindre al chasqui i tara animos que poc a poc anireu agafant el vostre millor moment.
Jo pensava que els "Hasqui" corrient més...
(((Bueno, no sé que ha passat pero lo Kefe m'ha censurat mitja crónica! Com se pot comprovar, als asfalteros mos censuren més que los xinos als tibetans.... Aquí va la part "inédita" de la crónica...)))
Nando arranca fort ben pronte, la cosa va en serio. Els que anem de cachondeo, sortim fent bulto, amb lo populacho. Deseguida s'acaba el cachondeo i, al grito de "Maricón el último!", cadascú es busca la vida com pot.
El traçat resulta entretingut: carreteres secundàries o terciàries d'asfalt fent un circuit rural Valls-Alió-Bràfim-Puigpelat-Valls. La topografia, sense ser planera, és corredora i les costes suaus venen seguides de baixades suaus... tot se compensa. Els avituallaments coincideixen amb la travessa de les poblacions i allà l'ambientillo s'anima bastant.
La cursa se va estirant. Nando entra en un temps fantàstic 1:29. Quan em falten 2 kms per meta, Jordi m'avança arrencant-me fins les etiquetes dels calçotets! Lo paio va llençat i no hi ha qui pugui seguir-lo... A la baixada d'entrada a meta, Paco m'alcança i entrem junts. Als pocs minuts, Jose fa acte de presència. Tothom ha complert els seus objectius i es respira satisfacció general.
Recollida d'una bossa del corredor ben generosa (samarreta tècnica, ampolles de vi i cervesa...) i dutxa merescuda a les instal·lacions del pavelló esportiu. Recollim els premis sorpresa (a algun li van vore la cara de bebedor i el van carregar de més vi...).
Enfilem direcció als Reguers, que tenim gana i al Calau ja van acudint tots los runners de la marxa de la Selva del Camp i de la marxa-vivac del Port. Volem saber...
Lo Chasqui
Que tal els calçots?? Vaya trio, i ademés no sé si es casualitat tres exmenbres del futlbol Remolins, Moto, Jordi i Tara, en aquellos tiempos una delantera letal, tiemblan los muros de La Torreta de verlos juntos.
Pel que fa a Nando, veig que el GPS ja començar a fer fruits i Hasqui, ánimo ja veus que les curses s'acaben allà on posa META.
PAkolo kroqueta.
Publica un comentari a l'entrada