12 de setembre 2008

Mai caminareu sols

Avui a les 6 de la tarde es celebrava la caminada “Mai caminareu sols”, que a comptat amb una bona participació per part de la UEC Tortosa. Només arribar ja me'n he adonat del gran nivell de la prova, especialment a nivell femení, que a part de lo milloret de l’equip de la UEC, he vist a l’equip de Pubilles 2008 i a la selecció polaca femenina (polaques de la Polònia autèntica). També he pogut veure que entre els corredors hi havia cares poc habituals al mont de l'alta competició com Jordi Cid, Sergi Chavarria i el incombustible Manolo Fraga, a més a més estaven quasi tots els “finishers” del PTL, UTMB, CCC i GRP, només feia falta Isa que demà té boda i no es volia despentinar i el padre Jony, que es veu que te anginetes lo pobre...

La sortida s’ha fet amb una mica de retard, ja que les corredores polaques, han insistit en que se'ls havia de donar preferència a la sortida, i així ha sigut. Natros com sempre ens hem posat per mitant i hem anat aguantant com hem pogut el fort ritme de sortida, fins al coll de Sant Joan, on hi ha hagut una mica de retenció provocada per l’avituallament del Mini bar, es veu que Camacho no s’esperava tanta participació i se li amuntonava la faena. A partir d’aquí i només començar la baixada, la cursa ha canviat considerablement i hem anat avançant posicions, a l’imposar la nostra tècnica depurada en baixada. Rosa i “Leo p3” en lo seu “pique” personal (este pique ja fa temps que dura i s’agreujat considerablement després de la cursa de Falset), han aconseguit distanciar-se del grup, especialment quan “Leo p3” li ha intentat fotre l’atxasso a la pujada del Pont Vell, això sí, sense cap conseqüència ja que Rosa ha apretat les dents i no amollat la seva roda fins la Plaça Joaquim Bau, aquí i en un esprint digne de Usain Bolt, s’han plantat a meta pràcticament juntes. Els jutges no s’han posat d’acord en qui ha estat la guanyadora i han ajornat el lliurament de premis, fins que puguen disposar de la foto finish.

La resta hem entrat prou ben classificats, i a l’espera de les classificacions oficials, podem dir que entre els 400 primers.
La propera cursa crec que sirà una de 10 km a la Ràpita, on “Leo p3” i Rosa tindran una nova oportunitat per deixar clar d’una vegada, quina de les dos és la més bona. A part d’elles la UEC està pensant en enviar una bona representació, i evidentment si es va s’anirà amb lo primer equip, qualsevol s’atreveix a anar-hi amb lo filial.....

Aquí algunes fotos i aquí les classificacions

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo encara no tinc clar si aniré no entrava esta cursa dins del meu calandari d´entrenament. La cronica molt bona. LEO

PERSONAL TRAINER OF COURSE ha dit...

JO CREC QUE UNA CURSA DE 10 KM ES UN TEST PERFECTE PERA PREPARAR UNA MARATO,EN LO GARMIN POTS MIRAR RITME,I EN LO COR SENSACIONS,ARA SEMPRE QUEDA ENTRENAR SOLA,PERA QUE NO VEIGUEN LO TEU ESTAT DE FORMA.