ESPADAN, ESPADAN, que tindras que m’agrada tan.

He preferit possar este titol despues de pegarli voltes i mes voltes perque penso que es mes bonic que no lo que tenia pensat originariament que era “ESPADAN, la gran RAJADA” ja que al final de “nosecuantesfigures” i “nosecuantsdespinings” a la linea de sortida, es a dir al moment de la veritat domes mos vam trobar 2 veteranos cumplidors i un parellet de tortoles voladores.

Espadan es una marato atipica en lo sentit que es la unica marato que se me fa curta i no perque estigue mal medida (i jo vaigue sobrat) sino perque te un recorregut molt entretingut que pasa per barranquets, oliveres, taronjers, asequies d’aigua, rierols, poblets molt ben cuidats i per suposat muntanya. Que hi voleu fer, un que es de garriga...., si a tot aixo li sumem uns avituallaments excelents (crec que vaig acabar mes gordet que quan vaig començar) pos ja tenim la xalera asegurada per a tot el mati.

La cursa en si mos va deparar una confirmació i una gran decepció. Una confirmació de que Pinyol esta en una galaxia diferent (igual se pensava que estava corrent la marato de Donosti) i una gran decepció com a venedors de Loteria. Ara vos explico. Al moment de la sortida, Pinyol mos va encarregar la guardia i custodia de Anna ja que era la seua primera marato. Natros com a “entessos” i mansos protectors pos ja se sap: “tu tranquila”, “Comença poc a poc que aixo es molt llarg”, “Nopares de minjar”, “no te preocupes que no te dixarem tot sola” etc, etc.

Pos bueno, comença la sortida i a los 2 segons, pos ni consells, ni tranquila, ni curt ni llarg..... i a la “m” los veteranos. A partir d’allavons pos ja se sap: “Tranquil Angel que ja la recollirem”, “Tranquil Marti que pronte sentirem olor de calaverina...”, “Avui amic Marti, avui si que tenim la loteria donada”. Mitja Marato i ni rastre de Anna. Pico del Espadan i ni rastre de Anna. Allavons desde lo mateix ”Organismo Nacional de Loteria i Apuestas del Estado” se pren la decisio d’entregar en ma lo boleto premiat, ja que l’agrasiada molt lluny no pot estar, a tot cas vigilar les cunetes i les arees de descans. Kilometro 30, “lo muro” entonces aqui estara l’ampastre. Kilometro 35, molts de calavers pero ni rastre de Anna. Kilometro 38, pos a ha degut plegar?.... Ay, ay, ay, que mos quedarem sense poder entregar lo boleto...i lo que es pitjor, sense poder soltar los tipics comentaris dautosuficiencia tals com “mos hauries tingut que fer cas” etc. etc.

Al final, CONTRA TODO PRONOSTICO, la parella de tortoles estaben esperanmos al pabello i fueron felices i comieron perdices o jo que se que c..llons minjen estos dos. Felicitats i lo nostre reconeixement. Un parell de bocadillos d’atun i truita en pataca per als veteranos i cap a casa a preparar lo Kilometro Vertical.

By Loteria Davidson

Aquí teniu algunes fotos >>
I aquí les classificacions>>