 |
| De matxos 2009 |
Totes les fotos aquí
Pel camí dels matxos i matxotes!
Després d’una ruta turística per l’autovia cap a Torellò per fi arribem i agafem dorsals. Marxem cap a l’hostal on fem la distribució de les habitacions on els més matxos es preocupen de que la companyia sigue el més motivadora possible. I ara si, comença la primera aventura; búsqueda i captura del lloc més competent per omplir la panxa i agafar energia per al dia següent.
Un cop feta la ruta hostelera per Torellò trobem un lloc on sopar com a matxos i matxotes, i entre spaguettis i entranyes feina feta!! 5:00 del matí un aparellet comença a vibrar (el despertador d’Elena), madre mia si todavia no he hecho la digestión!! Ens aixequem i comencem a preparar fato per combatre la vertadera aventura!! Quasi 63 km!! 6:30 emprenem la marxa amb un temps que ens permet divisar el paisatge més motivador que fins el moment mai havia tingut oportunitat de veure (més que res perquè a les curses només veig pedres per no caure a terra!!).
 |
| De matxos 2009 |
Arribem al primer avituallament i tornem a agafar forces, ja que, el “mega soparillo” ja el devia portar als ditets dels peuets que mare meua si van patir!! I així successivament, passaven hores i continuàvem caminant; ara pugem ara baixem, veiem paisatges, ens rebolquem com a tocinets pel fanguet i de moment tot eren rises!! Ah! També cantem... i ja que estem aprenem alguna cançoneta motivadora per fer més amena la marxa i que ara quasi m’atreviria a fer una versió nova i dir: que le pasa a un niño cuando se pierde en el bosque???!! Se le coge de la manita dubi dubi dubi, dubi dubi dubi.. se le lleva hasta la meta, dubi dubi dubi dubi dubi dubi, se le da una cervecita ( o un caldito) dubi dubi dubi dubi dubi dubi... i qui tingue interès en aprendre la versió original que vingue a Penyagolosa!
 |
| De matxos 2009 |
Si no em falla la memòria ja portàvem quasi vuit hores o més quan per fi ens podem aturar a menjar alguna llonganisseta (o dues) i fer algun vinet!! (bueno altres es dediquen a felicitar a l’organització o desfer-se dels gasos propis de la ingestió abundant de coca-cola!! I torna a estar la panxa plena!
per fi... últims 20 km!! Amb la felicitat que comporta el fet d’aguantar aquesta tortura (però amb molt de gust) agafem amb forces aquest últim tram que tot i que era més agradable pel fet que el més dur de la marxa ja ho havíem aconseguit, el temps no ens va acompanyar i van començar els plors... De sobte el que semblava ser un bosc encantador es va convertir en un fora de pistes en tota regla!!
 |
| De matxos 2009 |
Les pedretes blanquetes van fer de les senderes rius, i tot el que abans eren fulletes groguetes que semblava una etapa del camí de Santiago, ara era fang que baixava muntanya avall i que ens dificultava molt la marxa. Es més, va haver un tram que si no fos per Karim jo hagués arribat fins al final de la sendera fent rafting!!
 |
| De matxos 2009 |
Per aquest motiu i per la temor que em donaven els trons en aquest tram els amics i amigues de Marco i els salvadors de niñas perdidas en el bosque van estar incomunicats un ratet però de sobte ens retrobem i continuem cap als últims 6km fins a meta!! Els uequeros i uequeres continuen units i fent “trotin” arribem a meta uns plorant i altres rient, però això ja ho sabíem que passaria... no xics?? Que al principi tot son rises.... però de “good roll” !!!
19:30 i l’arc del triomf es divisa on els més valents ens estaven esperant per celebrar tots junts que els quasi 63 km, no sé quant de desnivell, plutja, pedra i fang... no ha pogut en natros!!
 |
| De matxos 2009 |
Sincerament, estic molt contenta d’haver aconseguit aquest repte i haver pogut xalar de la vostra companyia durant les quasi 13 hores pel camí dels matxos...
Perdoneu xics per l’extensió de la crònica però els quasi 63km donen per a molt!!
Per als més curiosos/es: cuando una niña se pierde en el bosque se le coge de la manita y se le mima!!!!
By Anna
7 comentaris:
DE LO MILLO QUE HE FET MAI,MOL BON RECORREGUT AVITUALLAMENTS TOPE GAMA I LO MILLOR DISFRUTAR D'UN CAP DE SETMANA AMB UNS COMPANYS-ES QUE SON UN TRESOR.UNA ABRAÇADA
Preciosos los paisajes, que envidia.
Creo que el domingo os ire a hacer algún reportaje fotográfico....
Salud!
QUINA CRÒNICA MÉS XUL.LA!!!
Els que més em coneixeu ja sabeu que de curses en he fet unes quantes. Aquesta és la cursa que més he txalat. En hi haura d'altres que ha sigut més xul.les, d'altres que disfrutat corrent, hi ha PTLs, però txalar tant com a matxos 2009 no recordo haver txalat tant.
Que si una collada de UECeres i UECeros, algun infiltrat xertolí, altres corredors que no en sabien res de la nostra "bogeria", dient tonteries i cantant cansonetes, que si Marco estava en un puerto o en un pueblo, que què li passa a una niña perdida en el bosque, que si bon rollo o fair play (o good roll), que si puja i baixa, que si agafem la corda o fem un fora pistes, que si una mica de fang, que si los pals davant i cap avall de frente, que si una pedregada de mitja hora que va deixar el terra amb tres dits de gel...
Per cert vam correr o no vam correr? me sembla que vam fer de tot menys lo que teniem que fer.
No vull ser pesat però és la cursa que més he txalat (per als de fora de les Terres de l'Ebre txalar vol dir txalar).
muuuaaaaaa, muaaaaaaa.....quina enveja que foteu.....aviam si l'any vinent torna a haver molt de fang, baixa aigua i seguiu amb ganes de cantar (ejem....).
Per cert, donant els paperets de paüls la penya et feia sentir un pèl especial: tenen la cursa pels núvols.....a més de records pels "uequeros d'allà baix"....
Si Fran, si, peró i la crònica i les fotos ??
Pos la crònica ha quedat ben guapa i entretinguda i les fotos "no veas"....
òndia, tic out com sempre....vols dir la crònica de la "segarre"?...en dos ratlles impossible...i fotos, com no sigui les de la web; apart d'arribar tard a l'hora de sortida de la cursa només m'hagués fet falta la camareta...
Publica un comentari a l'entrada