08 de setembre 2009

A per la cabra de Tivissa

Aquest diumenge dia 6, dos membres de la UEC vam anar a per la cabra, segona cursa en BTT que feien a Tivissa, la cursa consistia en que el primer que arribava a la meta li donaven una cabra!

Pensant amb el trofeu i parlant amb l’organització vam acordar que a la primera fèmina que arribés a meta li regalaven un conill, i vaig pensar……doncs a pel conill. Era pràcticament impossible que una dona guanyes la cabra i com en el mon de la BTT a les dones no les tenen tant en conte com en el mon del Trail doncs vaig aconseguir que ens regalessin un conill.

Érem uns 100 i pico participants, va fer un dia boníssim, núvol e inclús va espurnejar a meitat del recorregut. La cursa era ràpida, uns 30km i 1600 de desnivell positiu acumulat. La gent va sortir “chillant roda” i jo només tenia lo conill en ment…..quines coses……com pot ser que un conillet em motivés tant! Ja no sabia si era el conill, o les ganes de competir, ja que després del baixón de l’estiu, i mal estat saludable que no em va permetre anar a Amposta, portava un ñirvi damunt que no m’aguantava.

L’organització excel·lent, els avituallaments molt correctes i estratègicament ben col·locats i el recorregut en general, ràpid, però pel meu gust hi faltava alguna sendereta més.

Només vam portar l’emblema del club en Josep Vallès i jo, ell, va tenir molta mala sort amb la bici ja que se li va fer malbé no se què de la roda ( jo no n’entenc gaire ) i va haver de plegar a la meitat, quan arribo a meta mel trobo tot mudat i em va saber molt greu el que li havia passat. A mi em va anar força bé, no vaig poder aconseguir el conill però vaig arribar tercera. I….a que no sabeu que em va fer ma mare per dinar????.....doncs, sí, conill a la cassola……

by Monix

7 comentaris:

campanilla ha dit...

Molt be Monix!! El conillet està més bo que la cabreta!! espero que haigues xalatperò per a la proxima... pensa en natros que a la uec hi ha una servidora que el cuina super be!!!
besets
Anna

lo manso ha dit...

Me pensava que lo conillet (amb pel o sense pel) només mos agradava a los homes.

Espero que lo gestor del blog no m'he censure lo comentari. Que no lo faig amb segones, que es de bon rollo, per donar-li una miqueta de salsa, es que m'ho heu possat a huevo...

Una rubia con un conejo enorme ha dit...

Ja posats i veien que estes xiquetes pareix que siguen especialistes en conills, podriem fer un concurs i a veure quin es millor, si lo conill a la cassola de Monix, lo conill de la Vall, o lo famos conill escabetxat de Leonor.

Salido ha dit...

Pos per a mi el conill, es una part de l'anatomia femenina. I m'agrada tant en salsa, com escabetxat, com en sanfaina. Rostidet també. Si quan parleu de fer un concurs, parleu d'això m'apunto de catador.

Anònim ha dit...

Si que dona de sí un conill.......jajajajjajaja

Maggie ha dit...

Mònica, si guanyes lo conill i amb esta crònica conillera, crec que era obligat compartir-lo en tots los teus companys i companyes de la UEC.

Josep, a vore si sortim en la bici a punt un altre dia, eh?

rabosa ha dit...

hi ha llista per anar a caçar conill