Festa final de curs

Aquest divendres, dia 20 de novembre, ha tingut lloc el lliurament de premis del 2on Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l'Ebre, Trofeu Pam i Toc.
Igual que l’any passat aquest acte s’ha celebrat a la sala petita de l’auditori Felip Pedrell de Tortosa, amb la presencia de destacades autoritats de les Terres de l’Ebre, un acte que ha estat tot un èxit, superant inclús al de l’any anterior.
D’aquest acte voldria destacar la gran afluència de gent, la sala estava plena de gom a gom, el discurset de l’Auré i el fantàstic piscolabis de final de festa.
Aquí vos deixo unes fotos i el discurset:

Intervenció pública a càrrec de Jesús Auré

Patriota és una qualitat associada a aquell qui estima profundament la seva pàtria, el seu entorn natal, l’espai de territori que l’ha vist créixer. Però per estimar profundament alguna cosa cal caminar en direcció a la seva ànima, a la seva part essencial, i visitar-ne les seves entranyes. Perquè amb la seva coneixença superficial no n’hi prou, no és suficient.

Les Terres de l’Ebre han estat el bressol d’una activitat esportiva que enguany ha enganxant centenars de persones que han pogut gaudir de catorze escenaris diferents i més de 350 quilòmetres plens de senders costeruts.

Allò que acostumava a ser poc trepitjat per la multitud, s’ha vist sorprès per un allau de gent precipitant-se amunt i avall de serres com la del Montsià, la de les Fites, la de Godall i la de Llaberia. Hem pogut veure el Castell de Miravet amb una mirada diferent a la que estem habituats quan ens desplacem per l’eix de l’Ebre. Hem vist de reull les ermites de Mig Camí, Pallerols, de la Pietat o del Remei... Ens va costar Déu i ajuda arribar fins la Punta de l’Aigua o la Coscollosa... De la pujada a la Llena o al Montsianell segur que més d’un se’n recorda encara ara... I de la panoràmica de les Roques de Benet, també!

És per això que estic convençut que amb aquesta segona edició del Circuit, el conjunt de persones que ara militen amb més intensitat per la seva terra ha crescut en número.

Gràcies, per tant, a tots els que heu fet possible cadascuna de les proves que s’han celebrat al llarg de tota aquesta temporada. Gràcies als qui, a cada poble, heu liderat la seva organització, però també a aquells que et trobaves en els avituallaments amb un got d’aigua a la mà i lo codonyat ben servit a la safata de cartró. Als que estaven prop de les brases rostint botifarres i llonganisses i, perquè no, a aquell senyor d’Horta ubicat estratègicament per dir-te: oco en esta pedra que relliscaràs!

Una vegada més, hem pogut comprovar com, els qui hi viuen, s’abocaven per fer d’aquell matí una jornada única en què carrers i places vessaven de gent amb indumentàries de colors vius i amb ganes de passar-s’ho bé. Cada recorregut es presentava amb una fisonomia pròpia, escollit expressament per mostrar els seus matisos i accents peculiars, els seus principals atributs, en definitiva, els trets identitaris del terme per on passava.

Aquest circuit ens ha permès fer un tast del que ens envolta i sentir un viu plaer davant instantànies de paratges que ens han recordat, un cop acabada la cursa, que allò que has fet ha valgut l’esforç aplicat.

Però lo 2010 ja el tenim aquí i cal pensar en les coses que vindran. I és dins d’aquest context que vull animar-vos a reflexionar en una possibilitat. Aquest estiu he pogut escoltar pregons de la mà de veus femenines que m’han portat a proposar-vos fer un salt, que aprofiti aquesta accentuada sensibilitat que hi ha en aquests moments per les curses de muntanya, i converteixi Els Ports en el lloc per fer-ne una de grossa.

60? 70? 80? 100? No sé pas quants de quilòmetres ha de tenir, però estic segur que, si ens hi posem, podem! Ens ho heu demostrat cada quinze dies. Aquest territori, avui, ho té tot per poder organitzar l’ultra trail més espectacular de Catalunya. Els valors ecològics, històrics, simbòlics i identitaris del que hi trobem sota el cim de Caro difícilment els podrem trobar enlloc més.

I, concloc! Concloc felicitant a aquells per als qui el simple fet d’acabar la cursa era el motiu primer de començar-la, i per a aquells qui us heu situat algun cop a dalt del podi.

Espero i desitjo tornar a coincidir en tots vatros a la tercera edició.

Moltes gràcies.