30 de novembre 2009

Mitja de Tarragona



Més fotos: http://picasaweb.google.es/mcartoixa76/MitjaTarragona#

Amb la pena ben grossa per no haver obert llista, i no haver sabut que havia més gent de la UEC fins que la ja estàvem corrent i mos anàvem creuant (Pep), començo la crònica. Això sí, la samarreta de la UEC en sí mateixa atreu comentaris d’ànims de tota mena d’aficionats. Més de mitja dotzena de vegades vaig escoltar allò de: estos tortosins!; vinga uequeroooooooooooo!; xeic que ja falta poc; i altres que no es poden reproduir donat que estem en horari infantil. I també va servir per identificar-mos amb Paco quan mos vam creuar a l’escullera. Una joia vamos!.
Martí: me quedes pendent però espero que s’arreglarà pronte. Felicita a ton fill i, sobretot, que disfrute corrent.



La mitja marató de Tarragona sempre m’ha agradat. Fins i tot abans de viure-hi es va convertir en una de les preferides de la temporada. Un bon circuit, facilitats pels corredors i familiars, era, en definitiva, una bona excusa per visitar Tarragona.
I enguany tot això s’ha confirmat. S’ha millorat el circuit, més pla i més amè, on en molts de punts et creuaves amb els primers –sempre m’ha agradat viure la cursa des de dins- amb uns espais per la recollida de dorsals, servei de dutxes, etc...carpes variades amb informació de tota mena –una mini fira del corredor molt digna- i tarifa plana de xocolata desfeta que, amb el fred d’ahir, entrava de “muerte”.
A nivell personal més que satisfet. Uns entrenaments molt fluixos des la Behòvia per unes molèsties al peu m’havia fet rebaixar les expectatives. Així que vaig practicar la sortida de Reus, dels últims, i a veure què. I el què va estar molt bé. Uns primers quilòmetres a 4’ avançant a molta gent –a l’Albert camuflat: xeic, coneixement amb lo genoll!- fins arribar al 6 on un noi d’Alcañiz es va posar a tirar i amb ell que me’n vaig anar. Varem fer uns 10 quilòmetres a 3’40’’ aproximadament tirant tots dos alternativament fins que es va quedar. I estant al 16, per on entreno habitualment, sols quedava acabar de patir i arribar amb un temps molt inferior a les meves previsions. 1h19’46’’, de temps real. Amb pluja i tot al final, que sabent els monyes que havíem a Donòstia varem decidir a última hora que plogués a Tarragona i no allà dalt
Em queda un dubte existencial. Què és millor, sortir fort i anar amb el ganxo posat com a la Behòvia, o bé anar com a Reus o com a Tarragona, on cada vegada que veig a un grup davant vaig a per ell i em dic -Ara descansaràs a l’atrapar-los- i quan els agafo sóc incapaç de descansar perquè van més lents i segueixo en solitari. Un patir sempre, en tot cas, que de fet és lo que ens agrada, no?
La City of Jesus Half marathon ens espera en dos setmanes i ens donarà la resposta, o no. En tot cas a vore si arreglem lo candelari que l’any que ve vull fer l’Espadan, amb neu si pot ser.
Sinto Carla Muntanyola.


DIUMENGE VAM ANAR UNS POCS DE UEC TORTOSA A UNA CURSA ,QUE CREIX CADA ANY,ENGUANY 2000 PARTICIPANTS.
LA MITJA DE TARRAGONA S'HA CONVERTIT EN UN REFERENT,DEL ASFALT,MOL BEN ORGANITZADA,ENGUANY CENTRALITZAT TOT AL SERRALLO,EN LO PAVELLO I PISCINES COM A BASE,MOL MILLOR QUE LES PALMERES(ANCARA QUE A MI ME RECORDAVEN LOS ANYS D'ESTUDI A TGN)
JO ENGUANY NO VAIG PUGUE CORRER,PER PROBLEMES QUE SABEU,PERO VA DEBUTAR EN LA DISTANCIA,MUN FILL CARLES.
EN 17 ANYS I UN ANY D'ENTRENO,SE VA ENFRONTAR A LA DISTANCIA.
JO LOS DIES ABANS FEN-LI MENJAR PASTA I DONAN-LI CONSELLS D'ULTIMA HORA,JO MES NERVIOS QUE ELL.
A TARRAGONA MOS TROVEM EN PACO,PEP,I NO TROVEM A FERRAN,(DESPUES LO VAIG VORE CORREN EN LOS DE DEVANT)
ALBERT MOS DIU QUE VA A FER 1,30 ACOMPANYANT UN AMIC,AL F.INAL 1,22 (POBRE AMIC COM VA ANAR).
PACO MANSO EN TOT LO QUE VA MENJAR I VEURE DISSABTE A LA KIKIU PARTY VA FER UN GRAN TEMPS 1,35 ,DESMENTINT TOTES LES TEORIES DE LA CARREGA DE HIDRATOS,ELL NOMES VA CARREGAR GRASES(CANSSALADA,BALDANES,LLONGANISSA,CERVESA ,VI ETC.
LOS NUTRIOLEGS TENDRIEN QUE FER UN ESTUDI DEL ESSER MANSO.
PEP ANGLES PORTAVA TRES CAMISETES MOS VA DIR QUE A L'ALEIXAR FEA FRED VA ANAR MOL BE 1,38 PERO JO DE VEUREL TAN ABRIGAT M'AGAFAVA SUERES.
FERRAN ES UN CRAC L'UNIC EN LA CAMISETA OFICIAL UEC,EN LO SEU CORRE TAN BONIC QUE PAREIX QUE FLOTE,VA FER 1,20 AIXO ES ANAR MOL RAPIT.
CARLES MUN FILL VA ANAR MOL TRANQUIL EN UN CORRE MOL CONSTANT,I EN MOL DE RESPECTE,VA FER 1,58 UN GRAN TEMPS,CUAN VA VORE QUE BAIXAVA DE LES 2 HORES SE VA POSAR MOL CONTENT.
PER ALLI ESTAVEN CAMACHO,GIMENEZ 1ER DE LA SEVA CATEGORIA I MOLTA GENT DE JESUS,ULLDECONA,AMPOSTA,ETC
UN MATI MOL BO I PER MI EMOTIU.ARA A JESUS,I GRANOLLERS.
By Marten

7 comentaris:

Ferran ha dit...

Amb la pena ben grossa per no haver obert llista, i no haver sabut que havia més gent de la UEC fins que la ja estàvem corrent i mos anàvem creuant (Pep), començo la crònica. Això sí, la samarreta de la UEC en sí mateixa atreu comentaris d’ànims de tota mena d’aficionats. Més de mitja dotzena de vegades vaig escoltar allò de: estos tortosins!; vinga uequeroooooooooooo!; xeic que ja falta poc; i altres que no es poden reproduir donat que estem en horari infantil. I també va servir per identificar-mos amb Paco quan mos vam creuar a l’escullera. Una joia vamos!.
Martí: me quedes pendent però espero que s’arreglarà pronte. Felicita a ton fill i, sobretot, que disfrute corrent.
La mitja marató de Tarragona sempre m’ha agradat. Fins i tot abans de viure-hi es va convertir en una de les preferides de la temporada. Un bon circuit, facilitats pels corredors i familiars, era, en definitiva, una bona excusa per visitar Tarragona.
I enguany tot això s’ha confirmat. S’ha millorat el circuit, més pla i més amè, on en molts de punts et creuaves amb els primers –sempre m’ha agradat viure la cursa des de dins- amb uns espais per la recollida de dorsals, servei de dutxes, etc...carpes variades amb informació de tota mena –una mini fira del corredor molt digna- i tarifa plana de xocolata desfeta que, amb el fred d’ahir, entrava de “muerte”.
A nivell personal més que satisfet. Uns entrenaments molt fluixos des la Behòvia per unes molèsties al peu m’havia fet rebaixar les expectatives. Així que vaig practicar la sortida de Reus, dels últims, i a veure què. I el què va estar molt bé. Uns primers quilòmetres a 4’ avançant a molta gent –a l’Albert camuflat: xeic, coneixement amb lo genoll!- fins arribar al 6 on un noi d’Alcañiz es va posar a tirar i amb ell que me’n vaig anar. Varem fer uns 10 quilòmetres a 3’40’’ aproximadament tirant tots dos alternativament fins que es va quedar. I estant al 16, per on entreno habitualment, sols quedava acabar de patir i arribar amb un temps molt inferior a les meves previsions. 1h19’46’’, de temps real. Amb pluja i tot al final, que sabent els monyes que havíem a Donòstia varem decidir a última hora que plogués a Tarragona i no allà dalt 
Em queda un dubte existencial. Què és millor, sortir fort i anar amb el ganxo posat com a la Behòvia, o bé anar com a Reus o com a Tarragona, on cada vegada que veig a un grup davant vaig a per ell i em dic -Ara descansaràs a l’atrapar-los- i quan els agafo sóc incapaç de descansar perquè van més lents i segueixo en solitari. Un patir sempre, en tot cas, que de fet és lo que ens agrada, no?
La City of Jesus Half marathon ens espera en dos setmanes i ens donarà la resposta, o no. En tot cas a vore si arreglem lo candelari que l’any que ve vull fer l’Espadan, amb neu si pot ser.
Sinto Carla Muntanyola.

puça ha dit...

que grande!!! jo camuflat i tu molt sobrat trobo que encara podries haver anat més depresa, però deu ni do felicitats.

Anònim ha dit...

Hola xeics! M'acabo de posar a l'ordinador per veure si foto la crònica de la mitja, ja que en Manos em va comentar de fer-ho, i em trobo amb dues cròniques. Quin descans, perquè tinc molta gana i he d'anar a sopar. Avui volia descansar, però he hagut d'anar a la piscina amb ma filla i, mira, també he acabat a l'aigua per anar a munt i avall, mirant una ratlla i menjant-me el tarro.

Però, què puc dir més sobre la cursa? Doncs que aquest Ferran no el conec massa, però estic al·lucinat, per a mi fa marques estratosfèriques i això que sembla poca coseta, però vaja atleta! Quan sigui gran vull ser una atleta com ell.

Del senyor Manso, també vull ser com ell quan sigui gran (és que ara soc molt jovenet, clar!). Vaig seguir-lo fins el Km. 9 i, fins i tot, l'anava estirant, però quan va agafar el seu ritme "salsero" (devia ser del "dinarillo"), jo em vaig haver de conformar amb un vals i el vaig veure som se n'anava i se n'anava. Què hi farem, hauré d'entrenar de veritat.

Toca felicitar al Martí i son fill. Ja m'agradaria tenir la seva edat, doncs la possibilitats són increibles. Per cert, tot i que vaig arribar ben tapadet, després ja em vaig anar traient roba, no me la vaig treure tota, per si de cas se'm tiraven un munt de mosses a sobre (ja se sap quan un marca tant de muscle....).

Ah! El Puça! Xeic ja coneixem el teu rodar, ets un tot terreny, tant hi fa que facis muntanya que asfalt! També m'hauré de semblar a tu quan sigui gran?

La cursa també em va agradar i això que corríem pels carrers al costat de la meva faena, però l'organització va ser molt bona. Només arribar al cotxe, sento un so al mòbil i era que m'havien enviat un missatge amb la marca i el lloc.

Per cert, tots ho van fer millor del que dieu, ja que el Manso va fer 1.34, el Ferran 1.19 i l'Albert 1.22.

Ara, com la muntanya no hi ha res!!!!

I els "dinarillos" i sopars, mmmm

Oudur, on eres, esperava veure't?

Pep

Anònim ha dit...

OPstres, si seré ruc! Oudur,ja he vist on estaves i on estàveu! Quina enveja! Anar a Donosti i fer aquestes marques, em sento una mica insignificant. Enhorabona

Pep

elena ha dit...

Deunido quins temps!enhorabona!
vaja temporada que portem!

Ferran i Pep a veure si al proper menjar tambè podeu estar, que ara la moda és entrenar per aconseguir molts kikius, i vatros ja no mos agafareu,jeje

pako ha dit...

Enhorabona a tots, sou uns monstruos.
Començant per Carles (donaràs molta guerra), Pep (jo enguany no he baixat d'1:38 en mitja), Paco (que amagat t'ho tenies), Albert (animal, que faràs amb lo genoll bé?), Ferran (ja ho veus encara que corris d'esquena vas com una bala)

Sinto ha dit...

Kikius? Comorrr? Mira q em sopat vegades tu i jo (vinga les envejes, je, je) i mai com a traileros! D,akesta temporada no passa!