Aquests dies es torna quasi impossible no deixar-se portar per l’instint irrefrenable de tocar neu allà on no acostuma a fer acte de presència. Molts racons del nostre territori s’han vist sorpresos per una lleugera manta blanca que ens invita a córrer sense parar i amb l’única preocupació d’evitar una relliscada desafortunada. Aquest és el cas de la Serra del Montsià on, aquest matí, encara si podien trobar entre 10 i 15 centímetres. Matarrodona i la Fordada estaven a vessar de gent que caminava sense perdre de vista allò que trepitjava i amb la cura de qui no vol trencar-se res abans de poder explicar a la seua gent que lo d’allà dalt és digne d’immortalitzar per mostrar-ho a les futures generacions.No obstant, l’excursió que avui han fet aquests dos ampostins, Josep Vallès i qui traça aquestes linies, l’experiència més espectacular d’aquest cap de setmana va ser passejar-se pel Coll de l’Alba amb neu fins als genolls. Sort en vam tenir els més previsors de portar les polaines posades! La neu ens desdibuixava el camí fins al punt d’haver de recular i tornar en direcció al caliu del nostre preuat riu. Perales fou la persona que, gràcies a la destresa que el caracteritza, ens va conduir cap al camí de tornada, després d’una estona caminant sense gaires expectatives de trobar-lo.
Aquí van les imatges:
http://picasaweb.google.com/jesusaure/NeuPolsArranDeLEbre#
Jesús Auré
3 comentaris:
Quina enveja!
Una bona cronica. Realment sembla mentida que tan aprop de casa s'acumules tanta neu. Va ser un encert fer la sortida i poder gaudir junt als amics de les vistes i paisatjes collats de neu com les fotos delaten. Avui diumenge hem fet el mateix (una mica mes llarg aprox.mes de 4h.)sortin de area de la vall al Mas i arriban prop de casetes velles, nomes puc dir: EXPECTACULAR. Mai he trepitjat tanta neu com avui. Neu fins la cintura, ja veureu les fotos. Jo ja he complit enguany en lo tema de trepitjar neu. Salut.
Si ho és valent Josep!!! en malla 3/4!!!jajajaj.ets un crack!
Publica un comentari a l'entrada