Primer patint de si s’apuntaria gent i desprès patint de massa que n’hi havia i de si podíem acontentar a tot el personal; quinze dies abans mirant “lo tiempo” tres vegades al dia…samarretes, lo dinar, les pitances, lo lloc, los voluntaris….ufff….
Primera reunió de cursa i vam ser 3 i l’astròleg, la processó anava per dins.
Quina nevada mare meva!! Les senderes ja les teníem netes i la meitat havien desaparegut sota un mar de pins que en motosseres i desbrossadores no donàvem a l’abast, de nit serrat per Cardó netejant dies abans i el dia 31 anava arribant. Ara plou, vent, torna a nevar…..els nervis a flor de pell.
Arriba el dia, i tot a punt, los corredors comencen a arribar una mica desorientats per ser la primera vegada que aterrissaven al poble però desseguida es familiaritzaven amb el lloc, de sobte, comença a aparèixer gent del poble preguntant: què faig? On vaig? Què fem? ….quina passada, els dels controls i avituallaments comencen a marxar als seus llocs i ens quedem un riu de gent trafegant per la pista del riu preparant la sortida.
Quina emoció, sincerament no vaig poder fer jo personalment el breaffing perquè em conec i m’hagués emocionat, (no era plan), el va fer el nostre amic Jordi Bort qui ens va ajudar moltíssim.
Sona la traca i els corredors se’n van…jo en un núvol sense saber com disfrutar d’aquest dia, uns minutets més tard surten els de la marxa amb Pals i barrets tots contents però mig mosquejats ja que la meitat no sabien on anaven.
Em cau el mon damunt quan apareixen en una hora i mitja els primers de la marxa que els havien indicat malament unes noietes pensant-se que era gent de la cursa. A part d’això, comencen a arribar els corredors de la cursa i de la marxa i gràcies als comentaris de tots ens animen a fer (esperem) una segona edició de la Cursa del Pastisset que espero que hagi agradat a tothom.
Jo ho disfruto ara que ja ha passat tot i miro les fotos de tots els punts i penso…..per fi, per fi el meu primer somni complit del 2010.
Moltes gràcies Diego, Poley, Susana, ma mare, amics, família…les dones Meravelles….Uec Tortosa , Ajuntament….sense vosaltres no s’hagués pogut fer.
Una abraçada.
Monix
9 comentaris:
curses com aquesta fan gran el circuit, moltes felicitats!!!!
Molt be Monica quan es compleixen els objectius es per que detrás hi ha hagut molta feina feta i ben feta. moltes felicitats.
Mònica, quina crònica més emotiva!!. Felicitats per la bona feina i gràcies per les bones sensacions que ens has trasmès en tot moment.
tot i que el barranquet ratllava(el dia de la cursa ja no tant jeje) i que ens vam fotre un fart de treure rames de pins (amb Albert)a la sendera del Mas de Monclus al Balneari el cap de setmana anterior, us voldria felicitar: trobo que molt ben controlada, tècnica i senderes guapes, guapes; i la pujada del balne a la creu per repetir-la. En sèrio, una cursa que l'heu parida de collons!!!L'enhorabona!...i a per la 2ª edició!!
Felicitats.
Com diria una que jo coneixo: una mica ranci! Però de vegades sobren les paraules.
Moni, no tenies cap foto més significativa de la cursa, que aquesta que pareix los hombres de Paco!!!!
No et cal donar noms de felicitacions, tant sols et cal donar gràcies al teu poble Benifallet, tot va sortir rodo, milllor impossible!!!
Podriem obrir les llistes per 2ª cursa així evitariem entrebancs de bosses, samarreta, etc.
Ara ja pots anar pensant que s'ha de fer per millorar el d'aquest any que tindrem molta faena!!!!
Pos tens raó, a fer llisteta de crítiques per millorar l'any vinent!Una abraçada per a tot el poble!mua
No vaig ser-hi però és la gent com ara vatros, amb tot l'esforç possible i del que casi ningú serà conscient, los que ens permeteu a natros poder córrer o caminar i ser, en definitiva, feliços.
Mònica i Diego per tota la batuta que vosaltres dos heu portat, i a tots els que us han ajudat, enhorabona per aquesta primera cursa!! l'any que bé.... encara està molt lluny dona!!! ara disfruta les altres del circuit.
Publica un comentari a l'entrada