MolaGrossa, Piló, Aigua i JoanGran; MolaGrossa, Piló, Aigua i JoanGran...així, tot seguit, com un mantra, m’ho repetia constantment tota la passada setmana. L’any passat, pensant-me no sé què, vaig sortir com si fos una cursa més i no senyó, no ho és. La cursa de Paüls és una cosa sèria i com a tal mos ho hem d’emprendre. Aquí m’agradaria veure al Callleja!
De fet, Àngel l’ha bateijat com la Catedral; sí senyor. Una magnífica definició de la nostra cursa.
Enguany, pos, tenia los deures fets. Quilòmetres, gominoles de power bar, mitjons llargs, gorra, i lo circuit al cap: MolaGrossa, Piló, Aigua i JoanGran! I ara que ho recito mentalment penso que d’aquí se’n podria fer una rondalla. Idees als comentaris...
És curiós, també, com canvia lo paisatge d’anar mort (2009) a anar fet pols (2010)...les muntanyes creixen o baixen segons vas...la Mola Grossa, per a mi, que enguany li van afegir metros cap amunt. Però com vas fresc els hi deixes passar. Pim, pam i amorrat cap al Piló. Una mica de costat però arribem al avituallament. Sortint del Piló, ja es començava a sentir una veu llunyana que et rodejava i t’animava. Pensava que era lo Nostre Senyor dels Ports però l’accent de Roquetes me’n fea dubtar. Eren Puça i la seva colla, que estaven a...la punta de l’Aigua! Però tot i això sí que es va produir un miracle: vaig adelantar a mitja dotzena de persones! Costa amunt i en muntanya!
I què dir de l’Aigua que no estigue ja escrit. És la trampa mortal en la que tot atleta que fa Paüls per 1a vegada cau. No s’acaba mai. Puges, puges i puges i no hi ha manera de que s’acabe mai. Et fas 20 pujades seguides a l’Aigua i te convaliden un Annapurna per lo menos.
JoanGran, en canvi, lo van reduir. L’any passat em passava Leo i juraria que allò era un 2000; enguany la vaig trobar (a la muntanya) xicoteta i tot. I, allavons, venia lo bo! Tot un any pensant en aquella baixada que et porta cap a les cireres de Paüls. Quina herba, quins curves, quin goig!. Però norrrrrr, vaig ser castigat un altre cop –què he fet, Nostre Senyor- i un mal a la planta del peu no sols no em va deixar xalar sinó que allò va ser la baixada del calvari. Me veu Mel Gibson i m’agafen per a un remake del Crist. Arribo, me trec les sapatilles, i tenia un taló en carn viva, amb la pell penjant –se pensaven que era un compeed-. L’unic però del dia: no sé si podré fer lo Llop.
L’arribada com haurien de ser a totes les curses: rostida per tothom, begudes, pastes, cafè...prefereixo mil vegades estes arribades que 10.000 camisetes tècniques.
Felicitar a tots i totes les companyes que han fet possible aquesta cursa, un cop més. Des del director de cursa al rostidor de baldanes passant pel servei mèdic. Gràcies a vatros l’hem pogut córrer i, en el meu cas, sense fotre un pal a l’aigua. Així que aprofito per a comprometre’m per a l’any vinent per col·laborar en lo que me digueu.
I felicitar també als guanyadors de totes les categories, especialment al Just Sociats qui, per mi, és avui en dia, un dels 5 millors del món.
Sinto
11 comentaris:
Claro que si que farás la cursa del llop!!!! les llages 4 dies i seques t'ho dic jo, cuidales i 4 dies
per cert molt bona cronica
Gràcies Albert, los vostres ànims feien goig!
Martí, si l'any vinent estàs bé per a fer-la, que segur, me canvio per tu en lo que pugue ajudar i tu corres. I per cert, què teniu a Xerta per a correr tant? Me n'acabo de recordar de Màxim Marsà!
Que tindra?, que tindra? que tothom vol torna!!!!
Visca Pauls 2011!!!!
Gracias a la organización por la carrera tan bonita que hacen año tras año y por supuesto al buen recibimiento en meta.Dios mío, nunca he visto un avituallamiento tan completo como el de la llegada :)
Ha sido mi segundo año consecutivo en Paüls y no creo que sea el último.
Seguid así.
Molt bona crònica Ferran!! ja veuras com al final us fareu amics...
Per cert, felicitats!!
Sí senyor, Sinto! Molt bona crònica.
Per mi, que vaig tenir la sort de poder córrer, lo millor de tot van ser los animadors i animadores del Forat de la Finella i, sobretot, els de la Punta de l'Aigua. A la Punta pareixia que hi haguessen 50 persones animant i eren 4 arroplegats!! Se sentien de tots los cantons. Gràcies!
Que afotos mas chulis habeis puesto en la portada!!!!
Hola tailuecs,
Molt bona crònica. Des del Borges Trail us felicitem. Personalment ja fa uns quants anys que vinc a córrer a Paüls i espero no deixar de fer-ho durant molts més. Paüls és tot un clàssic, crec que tot corredor de muntanya no ho és del tot si no té aquesta prova al palmarès i més des del recorregut dels últims tres anys.
Els motius són molts, cada any ha estat puntuable per alguna competi de nivell, l'entorn, el recorregut, el paisatge, el marcatge, els avituallaments, les dutxes, el jalar a l'arribada, la samarra......i mil coses més. Però per damunt de tot jo voldria destacar l'aspecte humà. La gent de la UEC i tots els seus col·laboradors sou una gent fantàstica, entregada, divertida, solidària,...maca de debò. No és una casualitat que Paüls sigui una gran cursa, és mèrit de la seva gent.
Paüls enganxa, us felicito. Per molts anys.
Biel
BIEL AIXO M'HA TOCAT .
GRACIES PELS ANIMS,ESTOS COMENTARIS SON LOS QUE MOS FAN SEGUIR.FINS L'ANY QUE VE,I SALUT QUE NO FALTE.MARTI
un 10 para la organización, un 10 para la UEC, un 10 para los fotógrafos, un 10 para todos los controles, un 10 para todos los que animaban a todos y sin parar durante toda la carrera (Puça y Xavi, esto va por vosotros), y en general un 10 para la carrera por excelencia, no solo de Tarragona, sino de toda Cataluña, y muchos, muchos muchos km a la redonda!!!!
Felicitats a tu Elena! I a totes i tots los uequeros que no pareu d'acumular podis!
En especial a la família :-)
Publica un comentari a l'entrada