LA PORTA DEL CEL

No volies caldo??? Pues toma dos tasses i ben roentes……

Les dos tasses van per les dues aventures viscudes durant la primera setmana d’Agost i ben roentes pel tute de km i de desnivell que hem fet.

La primera va ser La Porta del Cel feta en tres dies, i quina pressa portem si estem de vacances? Pues així es va decidir abans de despegar i així ho vam fer. El primer dia va ser molt bonic, uns paratges i uns llacs chulíssims i enfilant-nos al pic de Certascan per calentar motors, ens vam trobar a St. Josep de la muntanya, un sr d’avançada edat que “hizo un sube y baja” al pic com aquell que va a pegar una volteta pel parque; vam contemplar unes vistes espectaculars a 2853m.

Panoràmica

D’allí baixem pel coll de Certascan i fem cap al llac que és el més gran dels Pirineus. Allà estava el refugi on ens esperava una tarde de guinyotet i un bon soparet. El que no sabiem era el que ens passaria al dia següent. La matí completem la primera etapa perdedora a tope, (sort del gps) i no vam veure casi res ja que una boira espessa ens va acompanyar durant tota l’etapa, i arribem així al refugi de Pinet, a França, on un tal Gerard de Pardié ens prepara un picnic, que a tot li diuen picnic, però que bé que ens va anar abans d’emprendre el pic més alt dels Pirineus de Catalunya, La Pica d’Estats.

Al cim de la Pica

Va ser dura la pujada però la baixada encara més, quan envoltats per uns horrorosos trons que semblava que s’afonés el mon, uns llampecs que mareta meua si mos agafa algun no ho contem, i per a rematar la situació ens comença a caure una pedregada on, la veritat ens vam jinyar tots bastant, però bueno, l’Alfredo semblava passar-s’ho bastant bé relliscant per la neu, Diego fent fotos i buscant la senyal del gps ens deia que la situación estaba controlada i les dos Monis en lo cap coto i sense dir res per no agreujar la situació mos miravem i jo pensava en lo sofà que tenia a casa, en la platja, les vacances i mareta meua St. Pere mos va tancar la porta als morros!!! Però com sempre se diu en estos casos, qui no en fa no en conta. En fí, que sortim d’aquella i arribem al refugi a les 10 i pico de la nit en una mescla de risa nerviosa i cansament. Que bé que vam dormir!!!

Abans d’emprendre l’ascens al cim

Ja ha passat tot .....

A l’endemà les 7 hores de tornada cap a Tavascan van ser una bassa d’oli, ens va fer un dia espatarrant i va ser com la tornada d’unes llargues vacances que tot i ser de 3 dies, en tot moment ens semblava que feia un mes que haviem marxat de casa.

Cap a Tavascan

Abans de la segona tassa ruenta, vam tenir un dia de relax on ens vam embotir a un Hotelasso amb Spa, i ens vam remullar amb el xup xup d’un hidromassatge un parell d’hores que ens va anar de perles. Havíem de completar el triatló de la setmana quan per la tarde es presenten, Isa, Cristina, Dani i Mauro amb moltes ganes d’emprendre la Pirinés Epic Trail, que com molt bé ha explicat la Cris en la seva crònica, van ser quatre dies d’autèntica btt pels Pirineus Aragonesos.

En definitiva, unes vacances molt aventureres i amb molts km de distància i desnivell a les cames.

Ha estat un plaer compartir aquesta setmana amb tots vosaltres i gràcies per la paciència que heu tingut. Una abraçada.

Monix