Els habitants de La Galera, durant
segles, han moldejat l’argila amb les seves mans per fer els diferents estris
que formen la terrissa. I ho segueixen fent. Però ara han ampliat fronteres.
Ara també han moldejat una cursa gairebé perfecta (lo del gairebé és per
encoratjar-los a seguir així). Ja he dit altres cops que per a mi una cursa,
més que premis, que també, ha de tenir una atenció exquisita pels corredors i
això ho vam trobar ahir. I no hi ha millor forma de fer-ho que amb la barra lliure
organitzada després amb tota mena d’embotits i pà amb tomata, dolç i begudes
vàries a repetir. Una organització molt ràpida i que vetlla pels més menuts,
organitzant-los curses, ventureres n’he diem abans, a la seva mida –ja
recollireu lo fruit de lo sembrat d’aquí uns anys- i que a més tenen la sort de
tenir un atleta de qualitat –hauríem de parlar d’una família de qualitat- que
guanya d’una forma molt elegant, tant per la forma com pel temps: Llorenç
Sales.
Vaig ser testimoni durant 9
quilòmetres i mirant-me’l me recordava al millor José Luís González -los més jovens aneu al youtube- i us
asseguro que la meua gambada anava al límit mentres que la d’ell es limitava a
un gràcil impuls. Los de la UEC, si no vam guanyar un pèrnil va ser per que no
en donaven però allí estàvem los jovens de la UEC mantenint la gràcia i alegria
de la nostra samarreta al podi masculí i femení. I veient l’espenta del poble
galerenc i retomant la idea sembrada per Mauro als comentaris de la PL Tortosa,
si xalaríem amb la marató de la Lluna Plena un altre cop...
Sinto
1 comentari:
Molt bona la crònica Ferran. A MI TAMBÉ M´AGRADARIA TORNAR A FER LA MARATÓ DE LA LLUNA PLENA.
Publica un comentari a l'entrada