La idea inicial que portava el nostre guia de l’expedició, el Sr. Cucut, era cobrir el recorregut en aproximadament 3 hores i mitja. Els càlculs no es van ajustar a la realitat, però no importa perquè la ruta escollida va ser espectacular. Vam començar al Coll de Carrasqueta. El dia arrancava amb una temperatura inusual per al mes en què ens trobem. I, de fet, després de passar pel Coll de Pallers i visitar la Cova Ebre, amb l’aparició del sol la calor es va disparar.
Caminant per un sender que es notava poc freqüentat, la desorientació va créixer de manera preocupant. De cop, es van formar tres grups buscant desesperadament algun senyal. Marga i Paco, al seu aire, Joan i Karim, de busseig, i, jo mateix, agafant dreceres punxegudes. La marca vermella havia desaparegut entre un paisatge que se’ns presentava feréstec i exultant. Ens havia entretingut una bona estona recuperar la ruta, però finalment ens en vam sortit prou bé.
Després d’avançar durant unes hores pel Barranc d’Orió, vam arribar a l’Escorrissó de Barretes. Feia falta alguna fusta travessera, però el vam superar amb nota. Al cap de poc, ens vam plantar al Coll de Lloret i vam seguir en direcció a la Font de la Llagosta. La sensació de calor no ens va abandonar ni un instant i els dipòsits d’aigua se’ns van quedar secs. Els vam omplir de nou i vam continuar cap a Cova Avellanes. A aquelles hores del migdia la gana apretava de valent i ens vam llançar cap avall fent una única parada per contemplar la Moleta d’Alfara.
De tornada cap a casa, el Sr. Cucut ens va dir una frase que he transcrit literalment a l’encapçalament d’aquesta petita crònica. No ho faig per retreure-li el fet que ens hagués costat 5 hores i mitja fer el recorregut sencer. Ho faig perquè li estic agraït per la tria. Ell és el responsable d’haver-nos apropat a racons de gran bellesa. Gràcies Sr. Cucut!
Jesús Auré
Aquí van un parell d’àlbums de fotos:
3 comentaris:
Gràcies a vosté senyor Auré, i a tots els que vau vulgue compartir amb mi aquests bells racons d'aquesta bonica sortida
Però jo, no vaig tindre la culpa de que vos agrades tant
Quina sortideta més guai del paraguai!!!!
Guai, guai!!! Quin sender més impressionant! I quina cansera!!
Per cert, a qui li interese l'informo que los 3 PTL van estar conspirant tot lo rato: 'Claudia amunt, Claudia avall...'
Publica un comentari a l'entrada