Fos com fos havia de continuar sent lo rei de la TransLosPorts (TLP). Lo meu “carinyo” me volia pendre la corona. Ell era dos vegades finisher i jo tres. Com la edició 2011 havia de tindre més kilòmetres que la segona edició (la que a ell li falta) em superaria als punts i em fotria la trona.
Tot va començar al darrer enTORnamet, quan lo meu “carinyo” es va compixar amb la una TORsusoditxa i un inTORfiltrat. La TORsusoditxa, aprofitant la debilitat d’esperit que me provocava una cerveseta de més, m’engatussa i m’inscriu a la Núria Queralt. Lo inTORfiltrat, amb l’alegria d’una cerveseta de més, s’autoproclama director de la TLP 2011 i decideix que serà lo mateix cap de setmana que la Nuria Queralt. No sé que els va prometre lo meu “carinyo”, però em vaig proposar posar-li difícil la corona. Primer una nina d’estes de drap amb una agulleta clavada al genoll va deixar fora de combat a la TORsusoditxa. I segon, vaig acceptar pagar un increment del 500 % en el preu de la inscripció fora de termini de la TLP2011 que em va demanar lo inTORfiltrat.
Però lo munt d’entrebancs per poder tornar a ser finisher no va acabar aquí. Lo divendres per la nit lo sopar de festes de Roquetes. A dormir prop de les dos del matí amb unes cervessetes de més. Un parellet d’horetes dormint, aixecar-se a les quatre, cap a Xerta. Quin aiguat que va caure de Xerta a Gandesa. Arranquem a les cinc i quart tres xertolins i tres uequeros (això va ser un altra guerra, al final el resultat).
Fontcalda, Prat de Compte (cerveseta i caferet), Montsagre, per arribar a Paüls. On un xertoli ens va preparar una de grossa a Ca les Barberes: a veure qui rebenta pujant l’Enrajolada en l’estomac ple? A més de l’unflija cinturera, una calor a la una del mig dia ens va fer suar la grossa per pujar a l’Espina. Les sueres van deixar les reserves d’aigua una mica apurades. Lo coloret verdós de l’aigua de la cisterna del mas del Marraco sols ens va servir per remullar la gorra. Però la de la cisterna de Clotes ens va salvar la travessa de les Foies.
Als Pous de les Neus ens van rebre un parell de fans. O millor dir un parell d’“embaucadores” segurament compixades amb l’aspirant a la trona. Una, que si música en directe de les sis de la tarda a les sis del matí a les piscines del Reguers. L’altra, que si em ve de passo allargar-vos en cotxe fins la sendera de Pallers.
Corrinyant, corrinyant... tocadets, tocadets... arribem a Fredes a les 11 de la nit. Que si dutxa, que si gana... al final tindran que desinfectar lo bar, va guanyar l’opció gana. A dormir prop de la una (dutxa prèvia) per despertar-nos a les quatre i mitja i arrencar a les cinc i quart.
Fins a Vallibona ens acompanya una boireta que no deixar pujar massa la temperatura. Bocateta, cervesetes... i una mica més tocadillos emprenem la darrera etapa. Lo dia va acompanyar i prop les tres arribem al Forcall. Dutxa superguai prop del bar, on ens fotrem lo darrer tiberi de la TLP2011.
L’altra guerra va acabar: Xertolins 1 Uequeros 2.
Crònica by lo manso.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada