Com l’ordre dels factors no altera el producte, no passarà res si mentre esperem crònica de la “Ronda dels Cims” (170Km i 12mil m+ donen per escriure molt) fem un repàs del que ha estat la 2ª edició de la cursa “Camí de Sirga” de Mora, on uns quants amics de la caló i amb ressaca renaixentista hi vam fer cap.
Dues coses a destacar, el primer de tot i més important: Puça i Jose Luís estan ja de nou corrent un cop recuperats de les seves lesions, ÀNIMS. El segon ha estat la temperatura agradable sota la que corríem gràcies al traçat que transcorria en bona part sota l’ombra dels pins i al vent de dalt que s’ha endut la canícula estival.
Entrant ja al detall de la cursa hem començat amb gairebé 3 km de neutralitzada que ha servit per llevar les tensions de la sortida, escalfà motors i pregunta per la família dels que en poc es convertirien en contrincants a abatre... (de bon rotllo). Els primers kilòmetres amb un suau desnivell entre senders enboscats, barranc i camins ens han portat a la primera pujada forta amb mini ferrata inclosa per coronar el Pic de l’Àguila (485m – Km10 de cursa) on hi havia realment una vista fantàstica com ja anunciava l’organització.
A continuació, una cresta tècnica i després una senda enboscada de nou, molt corredora i molt xaladora ens ha portat per dins la vall del Cebollot fins l’ermita de Sant Jeroni on emprenem la cresta de la creu (i quina creu buffffff) de pujada fins el pic més alt de la cursa, la Picossa (499m – Km 15 de cursa). Aquí no pregunteu per la vista que segur que era xulíssima però el que escriu estava més per recuperar l’alè.
Una darrera baixada també xaladora i però amb més pendent arribava a la Rovellonera on després de salvar el darrer desnivell teníem més d’un kilòmetre de cresta plana per anar grimpant i en acabar-la els darrer 4 km de pista fins la meta a la plaça de la vila.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada