A les 7 mos trobem amb Diana i emprenem la ruta, amenaça tronada, però natros com si res, i al final no va ser res, quatre trons i alguna gota.
El paisatge espectacular, i és que a mi esta serra de Cardó cada dia em sorprén més.
Al final 18 Km, aixó si de nit “cerrada” cap a casa, sort del frontal de Diana.
Aquí van unes fotos
1 comentari:
Quina envejeta em feu, però ara toca lo que toca..... I tú Manso no ser com t' ho fas però sempre vas molt ben acompanyat.
Publica un comentari a l'entrada