Set i mitja del matí, quatre camins i cinc cabretes cap a
Tivissa!! delectant-se amb algun que altre temeta de “lobetes rabiosetes” ens
dirigim amb la nova adquisició de Campanilla...
Converses varies i comentaris del tipo; que si no
corras... que si mira adelante..uis que calor!...cursos de inteligencia
emocinal.. control de emociones.. ay no! de impulsos... jijijiji....si, si,
però jo rabioseta i nervioseta, més
perduda que allà on un any no ha estat suficient per no tornar a desitjar
aquell dolor i patiment que aquest mateix dia he sentit un altre cop i d’aquell
que en certa manera segueixo enganxada des del dia que el vaig provar per
primera vegada!!
Arribada i comencem amb l’ambientillo...cares conegudes,
fotillos varies, i a vint minuts de la sortida no podia faltar el “cafenet” i
momento de petición de consejos...
Situació surrealista quan “LO MANSO” fa un intent de
controlar aquell impuls de Campanilla donant saltitos al bar... jajaja, molt bo
el moment hipnòtic..
I per fi a la
sortida... però quin munt de noies!!! Garmins, gels a les butxaques... que si
mitjons per als genolls... ui ui ui.. quin nivell!! Sort que encara hi ha algú
que també “sale con lo puesto” i ja ens ho trobarem... a més FANTÀSTICS els
avituallaments!!
Ja fa temps que
penso que no acaba de tenir massa sentit totes les preguntes i consells que
demanes quan et sents insegura (no perquè no siguin bons), sinó perquè al final
el que conta és el que realment “tú” vols i desitges en aquell moment. Aquesta
vegada era que el cos i les cames tiraren i xalaren d’allò que he estat
anhelant durant els darrers mesos. Finalment és un impuls que no acabes de
controlar i que millor o pitjor acabes
per satisfer, malgrat les seqüeles que posteriorment es queden....Ja no
recordava allò d’aixecar-te el dilluns amb tot el cos adolorit i amb les cames
infladetes com botifarretes...
Sempre dir que tot això que es pot arribar a pensar
abans, en el moment i quan acabes queda compensat quan ja ho has aconseguit i
amb tot el que xales, pateixes i (muy a
mi pesar), tot allò que no veus!! Sort d’algunes/alguns que encara van veure
“lo Delta”.. jo pa variar, només recordo aquelles pedretes.. que una vegada més
et fan evolucionar... les trobes on les trobes...
Donar l’enhorabona
a tots aquells que han tingut la sort de pujar al caixonet que tan gran et fa sentir...i a tots els que
l’hem acabat!!
En resum.. un recorregut espectacular amb bons
avituallaments i animació amb sorollets que sembles Heidi arribant als collets,
ja que, sonaven esquelles a tots!! En fi, molta implicació per part de tots aquells que
ens volen fer gaudir a la muntanya.
Finalment a la tornada, un altre cop amb animacions
musicals, aquesta vegada sense tenir massa clar que era el que ens motivava,
que si música dels 90,80, Camilo.. Au! fica la ràdio... i cap a casa a
descansar!
Per cert, ens va tocar el premi al grup més nombrós... hi
ha beguda per al proper “event” que organitzeu... amb els temps que corren més val que
organitzem algun aviat...
By Campanilla
4 comentaris:
Bueno Campanilla , ja tornes a estar entre natros. Que bien!!! A ver si coincidimos en alguna cursa o sortideta guai.Besitos de la mami catalana!!
Ben tornada al mundillo, molt bona cursa i molt bona crònica...
Molt bona crònica Campa!! m'alegro moltissim que tornes esta amb natros!! que grande eres!!
Campanilla!! No te deixarem conduir més. Buscant CD,s, música a tope...Ufff! Casi me canso més del viatge que de la cursa.
Benvinguda!! Enyoràvem els teus piques en les fèmines del davant. Muàs!
Publica un comentari a l'entrada