LA VUELTA AL COLE Y A OTRAS COSAS....

Set i mitja del matí, quatre camins i cinc cabretes cap a Tivissa!! delectant-se amb algun que altre temeta de “lobetes rabiosetes” ens dirigim amb la nova adquisició de Campanilla...

Converses varies i comentaris del tipo; que si no corras... que si mira adelante..uis que calor!...cursos de inteligencia emocinal.. control de emociones.. ay no! de impulsos... jijijiji....si, si, però jo rabioseta i nervioseta, més perduda que allà on un any no ha estat suficient per no tornar a desitjar aquell dolor i patiment que aquest mateix dia he sentit un altre cop i d’aquell que en certa manera segueixo enganxada des del dia que el vaig provar per primera vegada!!

Arribada i comencem amb l’ambientillo...cares conegudes, fotillos varies, i a vint minuts de la sortida no podia faltar el “cafenet” i momento de petición de consejos...

Situació surrealista quan “LO MANSO” fa un intent de controlar aquell impuls de Campanilla donant saltitos al bar... jajaja, molt bo el moment hipnòtic..

I per fi  a la sortida... però quin munt de noies!!! Garmins, gels a les butxaques... que si mitjons per als genolls... ui ui ui.. quin nivell!! Sort que encara hi ha algú que també “sale con lo puesto” i ja ens ho trobarem... a més FANTÀSTICS els avituallaments!!

 Ja fa temps que penso que no acaba de tenir massa sentit totes les preguntes i consells que demanes quan et sents insegura (no perquè no siguin bons), sinó perquè al final el que conta és el que realment “tú” vols i desitges en aquell moment. Aquesta vegada era que el cos i les cames tiraren i xalaren d’allò que he estat anhelant durant els darrers mesos. Finalment és un impuls que no acabes de controlar i que  millor o pitjor acabes per satisfer, malgrat les seqüeles que posteriorment es queden....Ja no recordava allò d’aixecar-te el dilluns amb tot el cos adolorit i amb les cames infladetes com botifarretes...

Sempre dir que tot això que es pot arribar a pensar abans, en el moment i quan acabes queda compensat quan ja ho has aconseguit i amb  tot el que xales, pateixes i (muy a mi pesar), tot allò que no veus!! Sort d’algunes/alguns que encara van veure “lo Delta”.. jo pa variar, només recordo aquelles pedretes.. que una vegada més et fan evolucionar... les trobes on les trobes...

 Donar l’enhorabona a tots aquells que han tingut la sort de pujar al caixonet  que tan gran et fa sentir...i a tots els que l’hem acabat!!

En resum.. un recorregut espectacular amb bons avituallaments i animació amb sorollets que sembles Heidi arribant als collets, ja que, sonaven esquelles a tots!! En fi,  molta implicació per part de tots aquells que ens volen fer gaudir a la muntanya.

Finalment a la tornada, un altre cop amb animacions musicals, aquesta vegada sense tenir massa clar que era el que ens motivava, que si música dels 90,80, Camilo.. Au! fica la ràdio... i cap a casa a descansar!

Per cert, ens va tocar el premi al grup més nombrós... hi ha beguda per al proper “event” que organitzeu...  amb els temps que corren més val que organitzem algun aviat...

By Campanilla