19 de juny 2012

x UT EMMONA 2012




Mentre encara rosseguem torrons qui més qui menys es fixa els reptes de la temporada, aquelles fites importants que volem escriure al nostre currículum, i per mi l'any 2012 l'EMMONA ha estat l'escollida. El que encara no sabia en el moment de formalitzar la inscripció es que havia de rebre una invitació, una proposta de boca de Paco i Isa, formar un EQUIP, qui por rebutjar-ho? poder fer l'Ultra amb companyia de dos grans de les curses de muntanya i amb una dilatada experiència que allà on van tothom els coneix... per mi TOT UN LUXE.




L'Ultra Trail Emmona, amb 106Km i 8300 mD+, és el 1er Campionat de Catalunya de Curses d’Ultra resistència. Es tracta d'un circuit circular amb sortida i arribada a Sant Joan de les Abadesses (Ripollés).

A les 6 del mati del dissabte 16 de juny, bengales, tambors i gralles donaven el tret de sortida a un total de 269 valents. Isa, Paco i jo, o millor dit, els XUT (Xalera Uec Tortosa) amb un ritme suau però constant empreníem el recorregut que ens portaria a passar per llocs tant emblemàtics com el Bastiments (2881m), el Pic de l'Infern (2869m), el santuari de Nuria i el Puigmal (2910m) i entremig camins d’ombra tupida, rocalls intransitables, avançar escoltant el brogit dels rius, prats alpins pintats d'un verd intens, les fagedes, les rouredes i les pinedes de pi negre, flors com la pastorella, el corniol o el neret florit com mai.... (ui! perdoneu, deformació professional, tornem al tema)

Ha estat una cursa dura, molt dura, marcada per un Sol intens sobre un perfil amb pujades de 1000m de desnivell, pujades que no tenim al circuit, ascensions continuades de més de dues hores, buffffff!!!, però això no es tot, per que com be sabeu tot el que puja, baixa, i baixar també hem baixat, a tall d'exemple, del Puigmal fins Planoles eren uns 14km en els que descendíem 2000m del tiron, casi nà!!. Els avituallaments que hem anat trobant han estat prou complerts (cervesa d'estranquis inclosa), a destacar els de Núria i Planoles, on tenies dos xiquets per corredor, omplint ‘he el got de veure i portant-he menjar mentre descansàvem uns minuts.


 Ens ha agafat la nit de Planoles a Ribes de Freser, el pitjor tram del recorregut, d'aquells que quan et penses que estàs arribant un cartell per excursionista et glaça quant indica que encara queden 4 hores Agggg!!!!. A Ribes una dormideta de 10 minuts i a trenc d'alba la darrera pujada (de 1000m+ un altre cop) fins al cim del Taga, ara ja només 13km de baixada ens separen de Sant Joan, i els emprenem corrent sense parar, com qui no ha fet res, que animals!!! al final 29 hores i 15 minuts i primers de la categoria d’equips mixtes. Hem fet podi, tots tres junts, Jajaja, un pasote!!!



Per acabar aquesta crònica menció especial als meus companys d'equip, amb la seva companyia i escoltant les seves experiències per aquests mons de Deu (n'hi ha per una trilogia, creieu-me) he gaudit UNA GRAN VIVÈNCIA!!! Isa i Paco, una vegada més moltes gràcies. Amb equip repte assolit i en ganes de tornar però no ara.... ara toca el decanso del guerrero, no vull més bamba fins passat l'estiu.



Per últim felicitar també a Elena i Karim per la seva cursa. La sort que han tingut la Olga i la Corinne que estigués tocada de l’Isquio que si no.... Molts ànims a Joan Perales i que es recuperi ben aviat de la seva lesió de genoll, amb la que va compartir 64km i un mal d’alçada de mil dimonis (amb la cara pagava). També un crit d’ànims a Carlos a qui la seva implicació en les curses de la UEC i la faena li han llevat hores d’entreno deixant-lo tirat al km 27. També a Xavi Giné, el nostre buc insígnia que va colisionar contra la set. Qui li havia de dir que el tram més llarg entre avituallaments, de 24 km sense un punt d’aigua, l’havia de fer al moment de màxima insolació, Molts ànims Xavi.



Per últim donar les gràcies a Jaks, l’amic que ens va cedir el seu pis a sant joan, estratègicament ubicat i que ha estat la base de la UEC + l’infiltrat.

By Mecagondena





2 comentaris:

Maggie ha dit...

Xavi! Una crònica molt intensa. I és que el kilometratge i el desnivell que vàreu fer no dóna per a menys.

Sou un equipasso!! Tu,Isa i Paco.
I pel que fa als no arribats, teniu molt de mèrit per intentar-ho en les condicions que anàveu. I que el recorregut estarà allí per altres intentos!

Jonas Vallespi ha dit...

lo putos amo uns cracks