Avui com ja es costum, l’ultim entrenament es en esmorzar inclòs, aquesta vegada amb banyet i tot.
03 de setembre 2011
Banyet i esmorzar de despedida dels TOR's
Després dels Ultratrails de la setmana passada, no s’acaba lo mon, i per acabar de rematar l’estiu, encara ens queda el “TOR DES GEANTS”, que traduït vol dir un passetget pels Alps, ja farem una entradeta per fer lo seguiment.
31 d’agost 2011
SKY RUNNER – CARROS DE FOC (11 de 11)
Un grup d’onze (los 4 Tors, Isa, Mònica, Jesús, Samu, Agustí, Pinyol i jo), més de 4.600 tècnics metres de desnivell positiu i gairebé 24 hores donen per a moltes anècdotes. Intentaré fer un breu resum des de la meva perspectiva en aquest tipus de proves de llarga distància, on asseguro que és més important la psique que el físic.
Ens reunim al refugi d’Ernest Mallafré el divendres a la tarde. Poc a poc van arribant els amics. Es respira un ambient nerviós. La sortida ja l’han donat (de les 7:00h del matí del divendres) i també arriben els primers participants. Entre aquests es confonen dos roqueteros. “Buai!! Vatros aquí?” Sopem uns ara, uns després i anem a dormir, lo que podem, perquè els nerviets estan allí. A les 2:30h em toquen els peus. Això indica que ja és hora d’aixecar-se. Esmorzem ràpid i a les 3:25h ens donem el tret de sortida.
Només començar ens perdem; ‘però què vol dir això?’ Sort que tenim un company que surt amb nosaltres (Joan) que ens indica el sender correcte. Saltegem els famosos túnels plens d’aigua i pista fins Josep Mª Blanc. Mengem algo ràpid i a seguir. Comencen a aparèixer els bucòlics estanys. N’hi ha alguns que no els podem veure perquè encara és fosc, però poc a poc comença a sortir el sol i ens plantem al refugi Colomina gaudint de les impressionants imatges dels estanys rodejats de muntanyes. Després de 3 hores més ens plantem a Estany Llong. Fins aquí estic prou animada; sé que he d’anar hidratant-me molt i menjant. Mònica em diu: ‘Ja portem 8 hores!!’ I jo li contesto: ‘Doncs ens queda això multiplicat per tres’. Ella no s’ho acaba de creure, però així és. I lo més dolent encara està per arribar: lo COLLET maleït DE CONTRAIX. És aquesta etapa la que em mata. Em costa molt pujar, ens trobem als roqueteros que baixen i ens ‘animen’, no s’acaba mai la baixada i, lo pitjor, Elena es fa mal. Després d’unes cures intensives per part del grup (sella ferides, tirites, gases, venes...) continuem. He de felicitar a Elena per la seva perseverança i no defallir en cap moment. Ets la millor!
A partir de Ventosa i Calvell per a mi comença una altra cursa. Una cursa plena d’aspereses i moments molt baixos, anímicament parlant. Em de baixar a Restanca, per tornar a pujar pel mateix camí. La meva ment em diu que no, que després del que porto (12 hores) ja no es pot més, però confirmo que sí que es pot. Mà d’antiinflamatori i quatre toquets dels companys (Paco i Karim, sobretot) i cap avall i la primera. Va valer la pena anar-hi, ja que és un refugi en un lloc molt privilegiat. I alè, cap amunt!!. A partir d’aquí només faig que dir-li a la meva ment: “Ja està, això ja s’acaba, aguanta!!!” Es comença a fer de nit, ens tapem i arribem a Colomers. Estic morteta de gana i no ens volen fer res de menjar. Els ho demano per favor, que fa moltes hores que no mengem res en consistència. Cinc hores abans ja no ens havien volgut fer res. Al final ens donen sopa. Sabeu aquells gossets que passen gana i que quan l’amo arriba i els ho dóna el menjar ronyòs runen per a que no li prenguin mentre el devoren? Pos jo igual. Feia anar aquella cullera a les mil. Sortim pensant que ja no queda res. Ens costa molt arribar a Saboredo. Estic mig marejada. Mengem un poc més i “va Marga, que només en queda un” em dic a mi mateixa, “un i arribem”, si arribem, perquè anem justos de temps. El Coll de Ratera on està?... mira, ja el tenim aquí i, per fi... només queda baixada. Arribem a Amitges a la una i poc, només ens queda una horeta més de baixada.
Tinc tantes ganes d’arribar!! Carlos, com a tots els refugis, és el primer en estar a punt per sortir. Arranquem, jo la primera pensant “només queda una horeta, va vinga!!”, però ara sí, que ja no puc més, em desinflo i les meves cames comencen a fer figa. M’adelanta tot el grup, em quedo al darrera i la meva psique comença a defallir. Jesús es queda amb mi. Estic tan cansada que ja no puc pensar en positiu i només ens fa falta perdre’ns... Sí, estem uns 10 minuts perduts per un sender que indicava ‘Estany de Sant Maurici’. Peguem mitja volta i m’entra una espècie d’ansietat, respiro molt ràpid, pateixo per l’hora... Quan ens retrobem amb el grup, al final de la pista, els maleeixo per no haver-nos esperat abans. Coses del cansament. Espero que ho entenguessin. Finalment, morta, quan es diu morta, arribem al refugi de sortida a les 2:54h del diumenge. Objectiu aconseguit. El cansament no em deixa estar contenta. A més, encara ens queda agafar la motxilla gran i tirar cap als aparcaments. Una hora més de caminar!!! Nooooo!! Adormida, coixejant, de banda a banda, com puc,...arribo a la furgoneta amb Jesús.
Al despertar, tot i els dolors musculars múltiples i la cara inflada, ho veig tot d’un altre color: SÓC FINISHER DE LA SKYRUNNER!!!. I lo millor de tot: ho sóc junt amb 10 meravelloses persones més.
By Maggie
L'amo de les fotos
28 d’agost 2011
Triatlo de Xerta 2011
Un clàssic del final d'agost. el triatló de Xerta amb molts reincidents i moltes cares noves.
Com sempre un èxit!
27 d’agost 2011
UTMB 2011
UTMB® (Ultra-Trail du Mont-Blanc®)
Prueba de montaña, que contiene numerosos tramos en altitud (> 2500m), en condiciones climáticas que pueden ser muy difíciles (por la noche, viento, frío, lluvia o nieve), y que requiere un perfecto entrenamiento, así como un material adaptado y una capacidad de autonomía personal.
Dos representants més de la UEC Tortosa a la prova reina, l'UTMB
els podeu seguir a:
Prueba de montaña, que contiene numerosos tramos en altitud (> 2500m), en condiciones climáticas que pueden ser muy difíciles (por la noche, viento, frío, lluvia o nieve), y que requiere un perfecto entrenamiento, así como un material adaptado y una capacidad de autonomía personal.
Dos representants més de la UEC Tortosa a la prova reina, l'UTMB
els podeu seguir a:
- Albert Ginè: http://utmb.livetrail.net/coureur.php?rech=3559
La seva crònica a: http://albertgine.blogspot.com/2011/08/finisher-utmb-2011.html
Aquí trobareu un munt de videos de la cursa.
Impresionant els primers passant per Champex.
Els guanyadors a la linea d'arribada.
JORNET BURGADA Kilian
KARRERA ARANBURU Iker
CHAIGNEAU Sebastien
Eurosport - The North Face UTMB - Ultra Trail Mont Blanc 2011
26 d’agost 2011
Le Grand Raid des Pyrennes
Aquest any l'unic representant al GRP es Martí Cartoixa, el podem seguir a:
Dorsal 714
Le départ de l'Ultra Trail des Pyrénées 2011
25 d’agost 2011
Comença l'espectacle
TDS (Sur les Traces des Ducs de Savoie)
Carrera en plena naturaleza por los senderos de Grande Randonnée del país del Mont-Blanc, de Beaufortain, de la Haute Tarentaise y de la Vallée d'Aoste.
Prueba de montaña, que consta de varios pasos en altitud (>2500m), en condiciones climáticas que pueden ser muy difíciles (noche, viento, frio, lluvia o nieve), y hacen necesario un entrenamiento muy bueno, un material adaptado y una capacidad real de autonomía personal.
AQUÍ podeu seguir la cursa dels dos representants de la UEC.
I aquí un video de la sortida "donde està Wally?
A veure qui els troba...
A veure qui els troba...
[HD] Départ de la TDS 2011 /// Start of TDS 2011 por UltraTrailMontBlanc
Jo ja n'he trobat un!!
18 d’agost 2011
Mai es tard quan arriba
Son de la Cursa de l'Aneto concretament de "les dos cares de l'Aneto" on els germans Ginè van quedar primer i tercer.
17 d’agost 2011
1/2 Volteta pel port (estiu 2011)
Lo que tenia de ser la volta al Port, més o menys Estels del Sud non stop, amb 5 o 6 participants, finalment es va convertir en mitja volteta al Port amb la meitat de participants, però com be va dir Karim “lo que no està no fa falta”.
La volteta comença a les 6 de la tarde a Beseit pel camí dels Comellasos, Ulldemó, Penyagalera, riu Algars, Les Valls, riu Estrets, Coll de Miralles, Terranyes, Foies, Mola, Maset del Lino, Ulldemó, Beseit, en total més de 40 km i quasi 12 hores de marxa.
No es gran cosa, però es un passet més de cara al “TOR”.
07 d’agost 2011
La Porta del Cel (no l'hem trobat):
Al final hi vam anar Carlos i jo (Karim), vam desafiar el temps, vam escampar les tormentes i lo divendres la nit, bueno el dissabte a la 1h15 arrencavem de Tavascan.
Vam anar fent xino xano en un ritme de 24 hores, passavem les etapes comodament, però paravem massa estona als refugis. I així, quan vam arribar al refugi de la Vallferrera, a les 21h, vam decidir tornar a Tavascan en taxi. La son, el temps (caminant hauriem arribat a les 6 del matí) i el cansament ens han impedit completar la volta...
Tornem a la terra sense haver trobat la Porta del Cel, però potser millor, encara hi tenim coses a fer per aquí...
05 d’agost 2011
Sortideta guai per Pandols (estiu 2011)
Excursioneta curta per la Vall Closa a la Serra de Pàndols amb lo mediàtic Angel Solà de guia turístic.
Btt per la Vall del Pastor (estiu 2011)
Sortida mixta (btt i a peu) en la que unim la Vall del Pastor i la Caramella,
Aquí Isa ja començava a estar una mica farta d’arrossegar la bici.
Ivan, superant els passos més complicats amb una tècnica impressionant.
01 d’agost 2011
27 de juliol 2011
KRAFT BIKE TRANSALP 2011 (estiu 2011)
Juanjo Adell i Oscar Pinyol a la TRANSALP 2011
Fotos i cròniques al bloc de Pinyasso: http://oscarpinyol.blogspot.com/
2ª edició de la cursa “Camí de Sirga”
Com l’ordre dels factors no altera el producte, no passarà res si mentre esperem crònica de la “Ronda dels Cims” (170Km i 12mil m+ donen per escriure molt) fem un repàs del que ha estat la 2ª edició de la cursa “Camí de Sirga” de Mora, on uns quants amics de la caló i amb ressaca renaixentista hi vam fer cap.
Dues coses a destacar, el primer de tot i més important: Puça i Jose Luís estan ja de nou corrent un cop recuperats de les seves lesions, ÀNIMS. El segon ha estat la temperatura agradable sota la que corríem gràcies al traçat que transcorria en bona part sota l’ombra dels pins i al vent de dalt que s’ha endut la canícula estival.
Entrant ja al detall de la cursa hem començat amb gairebé 3 km de neutralitzada que ha servit per llevar les tensions de la sortida, escalfà motors i pregunta per la família dels que en poc es convertirien en contrincants a abatre... (de bon rotllo). Els primers kilòmetres amb un suau desnivell entre senders enboscats, barranc i camins ens han portat a la primera pujada forta amb mini ferrata inclosa per coronar el Pic de l’Àguila (485m – Km10 de cursa) on hi havia realment una vista fantàstica com ja anunciava l’organització.
A continuació, una cresta tècnica i després una senda enboscada de nou, molt corredora i molt xaladora ens ha portat per dins la vall del Cebollot fins l’ermita de Sant Jeroni on emprenem la cresta de la creu (i quina creu buffffff) de pujada fins el pic més alt de la cursa, la Picossa (499m – Km 15 de cursa). Aquí no pregunteu per la vista que segur que era xulíssima però el que escriu estava més per recuperar l’alè.
Una darrera baixada també xaladora i però amb més pendent arribava a la Rovellonera on després de salvar el darrer desnivell teníem més d’un kilòmetre de cresta plana per anar grimpant i en acabar-la els darrer 4 km de pista fins la meta a la plaça de la vila.
14 de juliol 2011
ENTRENAMENT DEL DIMARTS
A les 7 mos trobem amb Diana i emprenem la ruta, amenaça tronada, però natros com si res, i al final no va ser res, quatre trons i alguna gota.
El paisatge espectacular, i és que a mi esta serra de Cardó cada dia em sorprén més.
Al final 18 Km, aixó si de nit “cerrada” cap a casa, sort del frontal de Diana.
Aquí van unes fotos
13 de juliol 2011
Reequipament
Anem a fer una nova comanda d’equipació, solament samarretes, us recordo que hi ha tres models: tirants, manega curta i sense maneges (tipo macarrilla), qui necessite més informació la pot demanar al correu següent: jcarles@gissl.com i els que ja ho tinguen clar podeu fer la comanda al mateix correu especificant talla i model.
MODEL
|
PREU
|
SAMARRETA TIRANTS COOLMAX HOME
|
24
|
SAMARRETA TIRANTS COOLMAX DONA
|
24
|
SAMARRETA SENSE MÀNIGUES (macarrilla) COOLMAX HOME
|
24
|
SAMARRETA MÀNIGA CURTA COOLMAX HOME
|
32
|
SAMARRETA MÀNIGA CURTA COOLMAX DONA
|
32
|
NOU MALLOT
CICLISTA
|
|
MALLOT M/C
RENGLAND COLL CREM. COOLMAX HOME
|
34
|
MALLOT M/C
RENGLAND COLL CREM. COOLMAX DONA
|
34
|
D'aquestos preus, hi haurà com sempre una part patrocinada per la UEC.
Ja s'informarà al fer la comanda.
12 de juliol 2011
La Ronda dels Cims.
De nou, unes ments dèbils mos hem deixat caramelitzar pel Manso i el seu afany per fer més i més quilòmetres i mos hem apuntat a donar una volta a tot un país sencer: Andorra, el país dels Pirineus!!!Sortim lo divendres a les 8h del matí, així que si esteu avorrits o teniu curiositat per saber per on estem patint o si ja ens hem retirats, podeu fer el seguiment de la cursa: http://chrono.geofp.com/aut2011/
Los nostres dorsals:
Lo Manso: 128
Lo Carinyo: 130
L'infiltrat: 131
Subscriure's a:
Missatges (Atom)